<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de novembre 29, 2005

L'església i les seves relíquies

Oviedo (Astúries) recupera l'inventari de l'Arca

L'any 1075, Alfons VI, rei de Castella, pelegrinà a Oviedo durant la Quaresma. Rodejat del capítol, els nobles i les més altes dignitats de l'Església presidí l'obertura de l'Arca Santa dipositada al temple i que, suposadament, contenia totes les relíquies que els cristians, fugint de la invasió musulmana, havien salvat transportant-les al naixent Regne d'Astúries.

D'aquells fets dóna conta un gairebé anònim cronista -”Juan, notari del rei”- en l'acta d'obertura de l'Arca Santa de la catedral d'Oviedo, que ahir tornà als fons de l'Església asturiana. No és l'original, avui en dia perdut, sinó una còpia en bon estat, feta al segle XIII, i que ahir la família García Trelles, que la comprà en un mercat ambulant al 1971, restituí als fons de la catedral de Sant Salvador d'Oviedo. El document havia desaparegut amb altres tresors de la basílica en la violència anticlerical dels anys 30 del passat segle.

“L'any 1075 de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, governant el regne Alfons, fill del gran Ferran, que també fóra rei anteriorment”, comença el relat de la crònica recuperada ahir. Després de citar a totes les personalitats que acompanyaren el rei en el seu pelegrinatge, es deté per a narrar que, “en temps remots” i com Espanya estava sotmesa “en poder del poble ismaelita en càstig pels pecats dels cristians”, des de Toledo arribà a Oviedo un arca amb totes les relíquies que els seguidors de Crist pogueren salvar dels moros.

No va ser fins a “molt de temps” després quan es revelà la seva existència. “Ponce, un baró de gran virtut” assumí l'episcopat d'Oviedo i volgué comprovar el contingut del bagul, “però quan acompanyat per alguns dels seus abats i clergues intentà obrir la coberta de l'arca, va ser tal la llum que eixí d'ella que, a causa de la resplendor, els seus ulls no pogueren veure gens”.

“Així doncs, cegats per un ocult designi de Déu, romangué tot com estava”, assenyala el cronista, que precisa que “alguns dels presents quedaren cecs per a tota la vida”.

Tal vegada temorós, Alfons VI ordenà grans penitències i mortificacions durant la Quaresma de 1075 i ordenà els clergues dels dos ritus -mossàrab i romà- “que elevessin fervents súpliques a Senyor”. La purificació donà resultat, perquè en obrir l'arca l'idus de març ningú perdé la vista. Dins, relíquies de Jesucrist, tres apòstols i una plèiade de sants i profetes. Meravellat el monarca, ordenà cobrir l'arca Santa amb argent, llaurada en baixos relleus romànics des de llavors, i engrandir la basílica amb la donació de terres a la vall del Nalón. Amb l'obertura del reliquiari, Oviedo es convertí en un important centre de pelegrinatge medieval, com recorda el dita: “qui va a Santiago i no al Salvador, visita al criat i no al Senyor”.


Gonzalo Díaz-Rubín "ABC"



This page is powered by Blogger. Isn't yours?