<$BlogRSDUrl$>

dijous, de novembre 24, 2005

Dedicat als escèptics

Hi ha poca gent que sap que el predador mes feroç del món és una rara espècie d'ostra, o que un dels cosmonautes russos més valents va ser esborrat literalment de la historia quan es va perdre en l'espai. Tot sovint, la veritat es manté oculta la gent. Però a Catalunya hi ha un home, el fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), que fa anys que lluita per donar a conèixer descobriments que resulten incomodes, com ara les restes de sirena trobades als Alps provençals, que podrien posar en qüestió la nostra idea de l'evolució.

Ara, la vida atzarosa del fotògraf protagonitza el documental F de Fontcuberta, realitzat pels directors italians Gerardo Panichi i Daniele Villa ;amb la col·laboració de les productores catalanes Mallerich Films i Medianimación i Televisió de Catalunya --que l'emetrà aviat, tot i que encara no hi ha data-i el Banff Center (Canadà). El documental, dedicat als escèptics de tot el món, recorre la història de Fontcuberta, tot il·lustrant els tres projectes principals que du a terme (Fauna secreta, Sputnik: I'Odissea del Soyuz I1 i Sirenes) sense revelar la ficció en què es basen, sinó creant un nou joc on la veritat i la mentida es combinen amb l'objectiu de provocar la reacció de la consciència crítica de l’espectador. La seqüència final del documental hi apel·la directament: Fontcuberta apareix en pantalla tot cridant, com si es tractés d'una consigna: “Escèptics del món, uniu-vos!”.

“La idea del documental ha estat aprofitar l’estructura narrativa dels projectes de Fontcuberta i potenciar-ne la dinàmica amb la creació d'una nova narració: una biografia de l’artista que barreja realitat i ficció, tot i que presenta els seus treballs amb la màxima seriositat i rigor”, explica Villa, un dels caps, amb Panichi, Luciano Barcaroli i Carlo Hintermann, de la productora Citrullo International, una productora independent que tracta tots els generes cinematogràfics des d'una perspectiva experimental. El recurs narratiu, d'una banda, agilitza el ritme del film i, de l'altra, contribueix a difuminar la línia divisòria entre veritat i mentida. “Utilitzo les tècniques de l’il·lusionista, faig que el públic caigui en la trampa, però no ho faig com una burla sinó com una invitació a formar part d'un procés de coneixement”, diu Fontcuberta, qui, amb les seves reconstruccions arbitràries de la realitat, aconsegueix posar en qüestió el concepte de credibilitat i revelar les estratègies mediàtiques de manipulació de la informació, al servei del poder econòmic i polític.

Les histories inverossímils i fascinants dels hidropitecus, que van viure fa 18 milions d'anys, o la del cosmonauta rus de vida silenciada perquè va cometre un error tràgic i es va perdre en l'espai prenen forma a través d'imatges oníriques emfasitzades per l'ús del blanc i negre, fotomuntatges que modifiquen fets tant científics com històrics i petites animacions de tall humorístic. Els improbables descobriments de l'artista són avalats per les declaracions d'especialistes, còmplices d'un joc de miralls que vol fer trontollar les certeses de l'espectador. A mes de l'artista Pere Formiguera, que exerceix un paper destacat com a col·laborador de diversos projectes de Fontcuberta, hi intervenen, entre d’altres, la critica d'art Victoria Combalía, el director de Cosmocaixa Jorge Wagensberg i els periodistes italians Vauro Senesi, col·leccionista també d'uniformes militars, i Giulietto Chiesa, un dels màxims experts de la història de la Unió Soviètica.



Roberto Bosco
Quadern, El País


This page is powered by Blogger. Isn't yours?