<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’octubre 09, 2005

Els satèl·lits fotografien l'estrany fenomen de la luminiscència marina

Una de les llegendes del mar, evocada fins i tot per Jules Verne, pot estar provocada per un bacteri i algues marines

En diverses ocasions al llarg dels segles, els mariners han parlat de l'observació d'estranys successos nocturns en alta mar. Es tracta d'un brillantor intens que sorgeix de la superfície oceànica, i que pot arribar fins on abasta la vista, cap a l'horitzó, en totes les direccions
Fins a la data, els científics no havien sigut capaços de definir el que succeïa, a causa de la naturalesa efímera d'aquests fenòmens i a l'escassetat d'observacions científiques respecte d'això. No obstant, els sensors d'alguns satèl·lits han permès treure les primeres imatges d'aquest esdeveniment, una espècie de “mar de llet” brillant en meitat de l'oceà, amb les que s'espera conèixer més sobre aquest fenomen.

Les imatges preses pel Defense Meteorogical Satellite Program nord-americà mostren una vasta regió de l'oceà Índic, de 250 quilòmetres de llarg, que estigué brillant durant tres nits consecutives. Aquesta luminiscència també fou captada per un barco situat en la mateixa zona durant aqueix temps. Es trobava prop de la costa de Somàlia.

Brillantor contínua

El director de la investigació, Steven Miller, del Naval Reseach Laboratory dels Estats Units, afirma que es desconeix per complet com es formen aquests mars de llet, i que fins i tot la font d'emissió lumínica és avui per avui desconeguda. Una de les hipòtesis és que existeixi un bacteri bioluminiscent, que produeixi una brillantor contínua, en contrast amb els parpelleigs lluminosos de la llum produïts per altres tipus d'organismes bioluminiscents. El problema d'aquesta hipòtesi és que, abans que es doni semblant emissió lumínica, ha d'haver-hi una concentració extremadament alta de bacteris. Una població d'aquesta grandària és difícil d'explicar: podria ser que aquests bacteris no visquin per separat sinó que formen una espècie de xarxa local o substrat, en conjunció amb certes algues.

Així que hi ha la possibilitat que dits bacteris bioluminiscents hagin colonitzat algun tipus de material orgànic present a l'aigua. La detecció per satèl·lit permetrà definir les circumstàncies per què es dóna el fenomen. Les luminiscències marines van ser observades des d'un satèl·lit per primera vegada al 1995. L'anàlisi de les imatges del satèl·lit ha sigut publicat ara en la revista Proceeding of the Nacional Academy of Sciences. El fenomen s'ha detectat sobretot a l'oceà Índic, per on discorren nombroses rutes de comerç, i prop d'Indonèsia. Els experts asseguren, no obstant, que podria haver-hi altres àrees oceàniques en les que també es donen, però de les que encara no es tinguin notícies. De fet, s'ha començat a rebre informació addicional de testimonis que han vist més mars de llet en altres regions, en llocs on fins a la data no havien sigut detectats. Les dades dels satèl·lits sobre aquests últims podrien aportar noves claus a l'origen d'aquest estrany fenomen.

Del fenomen de la luminiscència marina es parla des d'almenys 250 anys abans de Crist i els marins han comentat sobre ella des del segle XVII. Des de 1915 s'han arribat a documentar 235 casos. Jules Verne es referí a la luminiscència marina en la seva novel·la "20.000 llegües de viatge submarí", quan relatà la travessia del Nautilus a través d'una capa fosforescent atribuïda en la novel·la a muntanyes d'animals marins lluminosos, augmentant el misteri que rodeja al fenomen de la luminiscència marina o mar de llet.


Agències


This page is powered by Blogger. Isn't yours?