<$BlogRSDUrl$>

dijous, d’octubre 13, 2005

Crèduls i desesperats

Busquen un gos amb un bruixot, un vident i un detectiu privat

Uns nois li van robar a un nen fa poc més d’una setmana. La família afectada està molt dolguda i ofereix una recompensa.

Moure cel i terra. Aquest és l’objectiu que s’ha marcat en José Antonio Avilés per trobar el gos que ara fa una setmana i dos dies, tres nois li van robar al seu fill mentre el passejava.

En aquest temps, en José Antonio, ha deixat d’anar a treballar i està fins a la matinada buscant a la Noa, una Yorkshire femella de quatre quilos de pes.

Totes les portes

La seva desaparició ja ha estat denunciada a la Policia i a la gossera municipal però la família no es conforma en quedar-se creuada de braços i ha decidit picar a més portes. En José Antonio ha parlat amb un bruixot i també amb un vident que, segons explica, té poders per trobar persones i animals desapareguts. Per si això no fos prou, en José Antonio ja s’ha entrevistat amb més d’un detectiu perquè l’ajudi.

El seu robatori es va produir al carrer Santiago Russinyol, a tocar amb el Passeig Maragall. Tres nois van anar cap al seu fill, que està molt afectat, li van agafar el gos i li van dir que li tornarien, però no ho van fer. El telèfon, per si algú el troba, és el 639 33 88 48.

Una estima desmesurada

Els casos de persones que arriben a estimar un gos com si fos una persona són freqüents, així com la forta tristor que provoca la seva pèrdua o mort, segons explica la psicòloga Roser Rodríguez Castro. En alguns casos, segons Rodríguez Castro, es deu al fet que les persones pateixen «sentiments d’aïllament» que provoquen que se sentin «més compreses pels gossos que per les persones que els envolten». Tanmateix, la psicòloga apunta que, en algunes ocasions, aquests sentiments es transformen en «dependències patològiques».

Jordi Mumbrú. 20 minutos.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?