<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de setembre 20, 2005

El Curanderisme: la medicina dels pobres i dels vilatans

La medicina tradicional s'obri pas en la sanitat


ALBUQUERQUE, Nou Mèxic

Nostra pacient semblava estar morint-se i no sabíem per què. Els estudiants de Medicina, els interns i jo l'havíem examinat, l'havíem explorat a la recerca de bonys ocults i nodes limfàtics inflats. Li realitzàrem radiografies i escàners, però seguia consumint-se, apartant el menjar i rebutjant les visites de la seva família. L'havia conegut uns mesos abans en la nostra clínica. La seva filla la portà des d'un poble rural. Estava preocupada per l'abrupta transformació de sa mare, d'àvia jovial que adora els seus néts A algú a qui la família ja no reconeixia.

Aquella dona extenuada d’uns 55 anys estava assentada mirant-se la falda i forfollejava respostes a les meves preguntes. Havia perdut pes, però el reconeixement havia eixit normal. Vaig encarregar proves de laboratori i radiografies i li receptí antidepressius. Quan tornà a la clínica, quedà clar que havia de ser hospitalitzada. Estava més prima. Els antidepressius no havien influït massa. Demaní a Panxo Fernàndez que la visités. Fernàndez, un assistent social, es crià al nord de Nou Mèxic, i comprenia els matisos i els costums culturals dels vilatans aïllats els avantpassats conqueridors dels quals s'instal·laren aquí fa 400 anys.

Fernàndez suggerí cridar una guaridora. "Creu que està embruixada, maleïda", digué. "Pensa què algú li ha dit una maledicció". Pensen en l'exorcisme o, com l'anomenen els curanderos tradicionals de Mèxic, una "limpia", una neteja espiritual. L'endemà de la seva neteja, la nostra pacient tenia un somriure en la cara. M'Havia desdejunat. Volia anar-se'n a casa, i així ho féu. El diagnòstic de l'alta del seu informe era depressió. El vertader diagnòstic, segons Txeo Torres, va ser "esglai passat", la pèrdua d'un esperit. Eliseu Torres, conegut com Txeo, és vice-president d'assumptes estudiantils de la Universitat de Nou Mèxic. És un erudit, autor i professor, i la seva passió és l'estudi i pràctica del curanderisme, l'art ancestral del sacerdot tradicional mexicà. "Em crií amb ell", conta Torres. "Quan tenia 10 anys, comencí a treballar en una farmàcia del sud de Texas, i em fascinava veure els farmacèutics preparar tintures i pocions per a la població mèxico-nord-americana".

"El meu poble no podia permetre's anar a un metge, i molt menys comprar medicines tradicionals", prossegueix. "Encara no pot fer-ho. Els immigrants hispans d'aquest país tenen un accés limitat a l'atenció sanitària assequible. El meu objectiu és estudiar un nou model per a proporcionar serveis sanitaris primaris a la creixent població hispana".

Per això, Torres ha portat a 40 guaridors de l'Estat mexicà de Morelos fins a Albuquerque i el campus de la Universitat de Nou Mèxic per a un curs de dos setmanes, Medicina tradicional sense fronteres. És un programa polivalent per a guaridors i metges, que crea un enfocament integrador del que s'obté un certificat oficial de curandero. És un model que Torres vol introduir a Albuquerque. "Les nostres sales d'urgències estan plenes de gent pobra sense assegurança, molts d'ells amb malalties menors", afirma Torres. "Els podria visitar un curandero polivalent que utilitzés medicines i massatges tradicionals per a tractar problemes lleus i que derivés els casos més greus als metges convencionals". En veure els guaridors recordí el que els antropòlegs denominen conducta de poliment, el sentit innat que tots els primats i la majoria de la resta d'animals han de tocar-se i tenir cura uns dels altres. Potser el motiu pel qual tanta gent està optant per els anomenats guaridors alternatius és que els metges, ja sigui per la falta de temps o perquè han perdut el contacte, no estan realitzant tan bé aqueix treball de poliment.

BEN DAITZ

The New York Times


This page is powered by Blogger. Isn't yours?