<$BlogRSDUrl$>

dissabte, d’agost 13, 2005

Sobre ovnis i el decàleg del recent difunt Philip Klass


Una de les coses que més crida l’atenció quan hom llegeix sobre els OVNIs és que, per a la major part d’autors, no poder explicar amb seguretat o satisfactòriament del tot una observació d’un fenòmens lluminós o d’un altre índole, el converteix immediatament en inexplicable, i no inexplicat, com roman, com a molt, fins aquell moment.

Llavors, de manera o bé ingènua o bé mal intencionada, proposen interpretacions que no tenen altre fonament que els seus propis casos no explicats i per tant insubstancials per a cap a proposta no gratuïta: visites extraterrestres –majoritàriament–, fenòmens paranormals, viatges en el temps des del nostre propi futur o passat, éssers intraterrestres que viurien al l’interior del nostre planeta o sers d’una altra dimensió, més o menys com les ànimes dels espiritistes o els Mahatmes del teosofisme de la Blavatsky.

Recentment ha mort una persona que es dedicà a això que anomenen ufologia i que no era d’aquesta classe, Philip Klass. Sembla que es va interessar pel tema de les naus a partir de la publicació del famós cas de la Betty Hill i que buscava algun tipus de fenomen elèctric atmosfèric poc habitual. Però descobrir que no hi havia una explicació plausible que ho expliqués tot i es convertí en un dels infants terribles dels bastaixos de l’obscurantisme.

En el seu llibre Ovnis: l’enganyifa pública (1) proposà un decàleg de principis sobre el tema que resulta força compilador del que es pot dir sobre el tema.

1. Persones honestes i intel·ligents que s'exposen sobtadament a un succés breu i inesperat poden ser molt poc exactes a l'hora de descriure de forma precisa el que han vist, especialment si està involucrat un objecte no familiar.


2. Tot i les limitacions pròpies de la percepció humana quan s'exposa sobtadament a un succés breu i inesperat, alguns detalls recordats pel testimoni poden ser raonablement precisos. El problema a què s'enfronta l'investigador d'ovnis és tractar de distingir entre els detalls correctes i incorrectes. Això pot resultar impossible sense esbrinar el que ha estat en realitat l'ovni; en alguns casos, és un problema irresoluble.


3. Si una persona que veu un objecte inusual o desconegut conclou que probablement és una nau espacial d'un altre món, immediatament pot creure que l'objecte reacciona a la seva presència o les seves accions, quan en realitat no hi ha absolutament cap relació causa-efecte.


4. Els mitjans de comunicació que donen molta importància a un succés ovni quan es dóna a conèixer, solen després dedicar molt poc o gens d'espai o temps a informar sobre l'explicació del cas.


5. No hi ha observador humà, incloent els pilots aeris amb experiència, que pugui estimar correctament la distància, l'altitud o la grandària d'un objecte desconegut al cel, a menys que es trobi molt proper a un altre objecte familiar les dimensions o alçària del qual conegui.

6. Una vegada que les informacions periodístiques porten al públic a creure que pot haver-hi ovnis prop, hi ha molts objectes naturals o fets per l'home que, especialment de nit, poden adquirir característiques inusuals a la ment de testimonis predisposats. Els testimonis d'aquestes persones ajuden, al seu torn, a augmentar l'entusiasme de la gent, la qual cosa porta a més persones a esperar veure ovnis. Aquesta situació es realimenta fins que els mitjans de comunicació perden interès per l'assumpte; llavors la “onada” d'observacions acaba ràpidament.


7. Quan intenta esbrinar si un testimoni ovni és fraudulent, l'investigador ha de basar-se en les proves físiques, o en l'absència d'elles encara que haguessin d'existir, i no deixar-se influir per les aptituds i característiques dels individus involucrats en el succés.


8. La incapacitat dels investigadors, encara que tinguin experiència, a l'hora explicar convencionalment un cas ovni per falta d'informació, encara que hagin fet un gran esforç, no és una prova que recolzi la hipòtesi que naus d'altres móns visiten la Terra.


9. Quan es veu al cel nocturn una llum que es considera un ovni i s'informa a un operador de radar a què se li demana que busqui en la seva pantalla un blanc desconegut, gairebé segur que apareixerà un. De la mateixa manera, si es detecta un blanc inusual al radar de què se sospita que és un ovni i es demana a un observador que busqui una llum al cel nocturn, la trobarà.


10. Molts casos d'ovnis semblen misteriosos i inexplicables únicament perquè els investigadors no han dedicat l'esforç suficient a la seva anàlisi.

Tot això es una mica d’experiència crítica sumada a un pensament lògic. Però la gent prefereix somiar.


(1) Philip J. Klass Ufos: the public deceived. Buffalo: Prometheus Books, 1983.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?