<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de juliol 24, 2005

Sobre creacionisme i altres ximpleries


ELOGI DE L'ESTUPIDESA

Els cristians creacionistes de Tulsa, a Oklahoma, s'assenten discriminats per la presència d'una estàtua de Ganesha, el déu elefant hindú, a la casa dels paquiderms del zoo local

Recentment s'ha armat una gran renou en Tulsa, Oklahoma (EUA), per una qüestió teològica. Tot ha succeït al recinte del zoo local, convertit, gràcies a la polèmica, en una espècie de Gran Teatre del món. Resulta que els cristians creacionistes estaven ofesos no sols perquè en les explicacions del zoo s'al·ludia massa a la teoria de l'evolució, sinó perquè la presència d'una estàtua de Ganesha, el déu elefant hindú, a la casa dels paquiderms significava una clara discriminació contra els cristians.

Encara que des d'Europa pot semblar una mica exòtic -encara-, la doctrina creacionista té gran rellevància als Estats Units i fins i tot s'imparteix en nombroses universitats. Per a mantenir a Darwin a ratlla s'ensenya amb tots els pèls i senyals com va ser la creació del món exclusivament a partir del relat bíblic. Clar que aquestes universitats són, generalment, de poc de rang però això no lleva que hi hagi per tot el país múltiples associacions dedicades a la defensa a ultrança dels texts de la Bíblia, casen o no amb les troballes de la ciència.

Una d'aquestes associacions ha sigut la que ha denunciat la directiva del zoo de Tulsa en els tribunals i, a més, ha guanyat el litigi. Sense necessitat de privar els elefants de la companyia del déu Ganesha el zoo ha sigut obligat a donar precís compte de la creació de les coses tal com les narra la Gènesi bíblica de manera que els visitants puguin recordar còmodament, mentre passegen entre cocodrils i mones, els sis treballosos dies de Déu abans de descansar. Com la condemna esquivava el tema de l'evolucionisme els responsables del zoo creien solucionat el problema amb aqust improvisat empat entre Darwin i Déu.

No obstant, el que semblava el final va ser l'inici del drama ja que alguns contribuents es lamentaren amargament del sectarisme del zoo. Potser Adam i Eva podien tenir l'exclusiva de procrear a la humanitat? Era lícit excloure, així tranquil·lament, als altres mites de la creació?

Sembla que els primers que es queixaren foren els ciutadans de les reserves índies americanes pròxims a Tulsa. Qui s'atrevia a afirmar que l'antipàtic i més prompte autista déu de la Gènesi bíblica era superior als subtils esperits Cherokee? No, per descomptat, els responsables del zoo, que havien de vetllar perquè regnés l'harmonia entre les distintes minories.

En conseqüència, al costat de Darwin i Yahvé, incorporaren al Gran Esperit dels Cherokee creient, així, que es tancava la controvèrsia teològica. I, no obstant això, les seues tribulacions prosseguiren. Sent abundant la comunitat xinesa en Tulsa no era lògic excloure de les explicacions científiques del zoo als molt antics mites xinesos de la creació. Eren tal vegada aquests menys atractius que les corregudes del Gran Esperit o que els recorreguts d'Adam i Eva pel Paradís Terrenal?

Per descomptat que no. Els responsables del zoo, homes intel·ligents i conscients de l'època en què vivim, incorporaren als seus fullets divulgatius els mites xinesos i, curant-se en salut, anunciaren futurs afegits de manera que s'arribaria a "sis o set" mites de la creació. El políticament raonable, i el teològicament just, seria, per tant, que el visitant veiés les girafes i simultàniament conegués els "sis o set" procediments amb què arribaren al món les girafes.

Però ja s'havia obert la caixa maleïda i cada dia era més difícil tancar-la. Com podien atrevir-se els irresponsables responsables del zoo a explicar "sis o set" maneres de fabricar girafes quan hi havia hagut centenars de mites de la creació en la història del món? Què passava amb l'Ou Còsmic i amb la Serp Encantada i amb la Granota Gegant? Era obvi que es pretenia discriminar tradicions molt respectables.

Desesperats, els directius del zoo de Tulsa convocaren un gran congrés internacional en el que es fixaria definitivament el nombre de mites creatius, no fora a passar que veient un xiquet a una girafa se el deformés respecte a la vertadera naturalesa de les mateixes. Si el pare el podia contar el fill els centenars de mites sobre l'adveniment de la girafa potser no s'avançaria res en el coneixement del dit animal però, almenys, ja ningú podria dir que se sent exclòs.

Després del congrés no hi havia més queixes. Tot anava sobre rodes fins que algú ha recordat que les despeses del gran congrés correrien a càrrec de l'erari públic i que, després de tot, la solució més senzilla era tornar a l'antic fullet, que, sense massa floridures, havia explicat amb claredat com era una girafa a diverses generacions.

Ara al zoo de Tulsa el galimaties és tal que ja ningú sap què fer, a excepció dels creacionistes, els quals, com és sabut, coneixen exactament l'any en què s'inicià la creació. Quan jo era estudiant a la Universitat de Barcelona hi havia un catedràtic que ho havia comptat: l'any 4523 A. C. I es jubilà amb la medalla d'or de la universitat.

Ganesha encara es riu.


RAFAEL ARGULLOL


El País.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?