<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de juliol 16, 2005

CRIPTOZOOLOGIA:

la pseudociència que estudia els animals ocults

I on és la bestiola?


Si hi ha una Societat de la terra plana, si hi ha astròlegs i caçadors de plats voladors, si no falten els qui s'autoproclamen extraterrestres. ... per què no hauria d'haver-hi els qui es dediquen a l'estudi d'animals inexistents? Són els criptozoòlegs, que “estudien” “animals ocults”, i que, com els seus col·legues d'altres branques de l'ocultisme, pretenen que la seva “disciplina” sigui reconeguda científica alhora que la biologia, la física i la matemàtica.

Tal com se la coneix actualment, bé es podria dir que la criptozoologia és a la zoologia el que l'astrologia a l'astronomia, o la numerologia ocultista a l'aritmètica. Per a defensar-se, molts dels criptozoòlegs actuals obren les seves enciclopèdies i citen un proverbi tibetà: “Quin és l'animal més astut? Aquell que cap home ha vist”. Quan se'ls pregunta què significa tant enigma, responen sinuosament que o ben no hi ha animals tan astuts com per a haver eludit l'ull humà i formar part ja de catàlegs de zoologia, o hi ha quelcom que l'home s'està perdent, alguna cosa que camina, repta, nada o vola, immens o microscòpic; una cosa de segur escassa.

No ha de sorprendre, tampoc, que el proverbi vingui del Tibet: allí, entre pics de muntanyes nevades i ermitans incomunicats, nasqué la gairebé mística figura del Yeti (també conegut com “home de l'Himàlaia”), el més famós, al costat de Nessie (el monstre del llac Ness) i últimament el xuclacabres, entre les bestioles rares que s'afegeixen a en l'imaginari dels criptozoòlegs. A anys llum ha quedat el crèdit argentí, Nahuelito, a què la premsa groga mai deixa descansar en pau. Des de ja, també l'unicorn i el basilisc encaixen en la categoria.


ORQUÍDIES EVOLUCIONADES

El curiós és que els criptozoòlegs sostenen que en l'origen dels seus enamoriscaments (que ells no consideren tals, des de ja) està el mateix Charles Darwin, qui dedicà un llibre sencer –Fertilització de les orquídies, de 1862– A resoldre un enigma que el seu esperit sagaç no podia deixar passar. Setanta anys abans, el botànic francès Louis-Marie Aubert Aubert du Petit-Thouars havia eludit la guillotina de la Revolució Francesa però no l'exili: una dècada per l'oceà Índic amb estacions a Madagascar i les Illes Maurici li serien suficients per a escriure Història particular de les plantes orquídies recollides en les tres illes australs d'Àfrica, a França, en Borbó i a Madagascar. L'obra, no tan pretensiosa com es presumeix pel seu títol, va ser pionera en l'estudi de les orquídies africanes i en particular d'una de les seves variants, la “Estrella de Nadal”, blanca, esvelta i amb un esperó de 29 centímetres. Ningú pogué desxifrar, durant molts anys, com era que aqueixa flor es reproduïa.

I llavors arribà Darwin, a proposar la solució al misteri: havia d'existir un insecte la baldufa del qual fóra tan llarga com per a pol·linitzar aquesta flor. L'eufòria evolucionista iniciada amb L'origen de les espècies no es privaria d'anunciar aqueixa predicció de la gran teoria. Però res ocorregué fins a 1903, quan el baró anglès Lionel Rothschild i l'entomòleg alemany Karl Jordan anunciaren que s'havia trobat la “Esfinx de Morgan”, una notable papallona amb les característiques que Darwin anunciés. La cosa venia cantada com perquè els criptozoòlegs sortissin a la llum: al cap i a la fi, havia aparegut una bestiola inexistent, i només predita per la teoria. Però el nom no aparegué fins mitjan del segle XX, quan el zoòleg belga Bernard Heuvelmans s'especialitzà en l'estudi dels “críptids”, animals únicament coneguts per certs indicis –Fotografies, empremtes, narracions, etc. – I que, en conseqüència, no han sigut catalogats encara per la zoologia. En 1955, Heuvelmans publicà A la cerca de la pista dels animals desconeguts, llibre traduït a deu idiomes i que vengué més d'un milió d'exemplars en tot el món. I va anar a per més: al 1982 creà la Societat Internacional de Criptozoologia, que presidí fins a la seva mort, en 2001. Avui aquest organisme (www.internationalsocietyofcryptozoology.org), amb seu en Tucson, Arizona (Estats Units), compta amb gairebé mil integrants – Dels quals poc més de cent romanen “actius” en expedicions i investigacions de camp– I amb un objectiu primordial: advocar pel reconeixement de l’estatus científic de la disciplina, fins al moment raonablement desterrada per la zoologia cap a les fronteres de l'esotèric i el fictici.

ADÉU AL MITE?

L'arxillegendari monstre del Llac Ness (Nessie) és simplement una al·lucinació produïda per grups de llúdries que decideixen cada tant donar-se un capbussó en l'immens llac i en aqueix clima sempre bromós que caracteritza a qualsevol part del Regne Unit; la superstició hauria fet la resta. Almenys així ho expliquen els zoòlegs britànics, encara que la creença de moment pot més. De fet, l'organització del VisitScotland adventure –Un triatló a fer-se el proper 23 de juliol– ha contractat assegurances de vida per als més de cent gosats atletes que donaran dues voltes a la Badia d'Urquhart, on Nessie en semblar fou diverses vegades albirat.

Per descomptat, la llista de “victòries” que s'atribueixen els criptozoòlegs no acaba al llac. El “tauró megatxasma pelàgios” (1976), el “celacant d'Indonèsia” (1998) i el “mico mangabey de muntanya” (2003), per citar només algunes de les espècies que es trobaren gràcies a relats de natius o a la mera casualitat, eren fins al mes passat les seves últimes perles, fins que eixí a la superfície el “dofí Snubfin” –Una nova espècie trobada a la zona costera del nord d'Austràlia– I avui concentra tota l'atenció. Per cert, els procediments que se li realitzaren són pròpiament científics: anàlisi d’ADN, contrastació amb els membres de la seva espècie més propera (el dofí Irrawaddy) i catalogació d'una nova, l'Orcaella heinsohni. No es trobava res semblant des de feia 30 anys.

Evidentment, s'entén per què la criptozoologia nasqué en l'ardor de l'època victoriana: un moment en què els fonaments de la taxonomia estaven encara fluixos i el gran quadre dels animals, incomplet. Els anys passaren i el que nasqué amb el lloable objectiu de conèixer allò que s'ha desconegut va ser apropiat gairebé completament pels fabricants de mites i llegendes.

La postura més optimista argumenta que tot sembla reduir-se a una qüestió de nombres. Si es descobrís un segon exemplar, podria continuar parlant-se de criptozoologia o seria objecte d'estudi de zoòlegs fets i drets? Potser el prim llindar entre una i una altra disciplina no resisteixi la menor anàlisi i es dilueix allà on acaba la imprevisió del particular, del que desconeix; que no obstant, insisteix: onsevol que un home no hagi trepitjat (o bussejat, o volat), quedarà algun animal astut per descobrir.

Font: Página 12 (Argentina)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?