<$BlogRSDUrl$>

divendres, de juny 17, 2005

Demanen al jutge l'exhumació de la seva àvia i porten de prova una psicofonia en el mòbil on la difunta ho demana

Granada.- «Necessitem parlar amb el jutge. Tenim un problema paranormal». 24 Hores de jutjat de guàrdia donen per a molt. Però el personal que es trobava ahir en l'acompliment d'aquestes funcions no donava crèdit quan sentí aquestes paraules de boca d'un pare de família que, acompanyat de la seva prole, acudí al jutjat de la capital ple de preocupació.

Volien una autorització judicial per a exhumar l'àvia -com l'anomenaven- per a llevar-li una creu amb què va ser enterrada. Fins aquí, la petició era estranya, però podia tenir múltiples interpretacions. Totes en funció de quina ment es posés a això. Però el surrealista arribà quan els familiars de la difunta aportaren la prova que avalava la seva petició: una psicofonia que guardaven en el mòbil on sol·licitava que li la llevessin de damunt.

Per molt enjorn que fóra i molt estrany que resultés l'assumpte, els funcionaris de guàrdia reberen la família amb atenció davant de l'estat de preocupació que presentaven. Un membre del grup -mare, pare i dos fills- que s'havia traslladat fins a la capital des d'un poble pròxim, traslladà a una de les treballadores la necessitat de parlar directament amb el jutge de guàrdia.


Canvi

No és l'habitual, pel que explicà a l'interlocutor del grup que si no li deia per a què volia veure el jutge no podia avisar-li i deixar-lo passar. Després de diversos intents, el ciutadà deixar anar el seu motiu: «Es tracta d'un problema paranormal».

El gest de la funcionària va ser eloqüent i, després d'avisar al jutge, els deixà passar perquè poguessin explicar el fet. Una vegada al despatx, arribà el desenvolupament de la idea.

La família es trobava inquieta, sumida en un desassossec provocat per un missatge d'ultratomba que asseguraven tenir guardat al seu telèfon mòbil. En ell, deien sentir la difunta àvia sol·licitant que li llevessin del pit la creu amb què havia sigut enterrada. El fantasma semblava no descansar en pau per aquest motiu.

L'insòlit argument deixà fred al jutge. I no de por. Però la família insistí. Tant que posaren el telèfon en orella del magistrat perquè sentís la psicofonia. En realitat se sentia molt de soroll i, al fons, molt al fons, una veu que repetia «la creu, la creu...»

Tal missatge, a més de demostrar que les noves tecnologies obrin camins més que insospitats per a la societat actual, va ser interpretat per la família com el desig de la difunta que l’alliberessin de la creu amb què hauria de passar tota l'eternitat.


Abans d'hora

En semblar, havien tractat amb l'enterramorts del poble el problema paranormal però la norma prohibeix exhumar un cadàver abans que passi almenys un lustre.

Com no havia discorregut el temps suficient, els advertí que només podrien fer-ho amb l'autorització d'un jutge. Ni una paraula més: acudiren al de guàrdia.

Però allí es toparen amb un inconvenient, de prou pes, que regeix la vida quotidiana de part -no tota- de la societat: la raó. Així, un missatge del més enllà, fóra o no autèntic, no pot ser esgrimit com a argument per un jutge per a ordenar el desenterrament d'un cadàver. Davant de tal evidència, i la certesa que la veu gravada era la de l'àvia, el jutge els recomanà que per a aqueix tipus de problemes busquessin un capellà que alleugés a l'ànima en pena.

Així, la creu, pessi el que pessi i a pesar de qui pesi, seguirà de moment acompanyant la difunta al cementiri.


Font: Ideal (Granada), Rosada Mendoza, 16-06-2005


This page is powered by Blogger. Isn't yours?