<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de maig 11, 2005

Una pitonissa es querella contra Cercas perquè es veu retratada a «Soldats de Salamina»

Girona.- Pilar Abel Martínez, una pitonissa de Girona, ha presentat una querella per injúries i calúmnies contra Javier Cercas, l'autor de Soldatsde Salamina , el best seller que ha arribat a les 36 edicions a l'Estat espanyol, ha estat traduït a una vintena de llengües i portat al cinema de la mà de David Trueba. Abel, que reclama una indemnització de 725.000 euros, s'ha querellat perquè se sent identificada amb un personatge de la novel·la: la Conxi, la xicota del protagonista, pitonissa de la televisió local que treballa amb el nom professional de Jasmine. Pilar Abel és la vident Jazmine i havia fet de tarotista a TVGI.

«No és que em senti identificada amb el personatge, és que el personatge sóc jo mateixa», assegura Pilar Abel, que afirma que es va sentir maltractada psicològicament en veure's retratada a Soldats de Salamina. El personatge amb qui Abel s'identifica és la xicota del protagonista, Javier Cercas, que l'autor, Javier Cercas, descriu com una dona alegre i un xic esbojarrada que tenia una feina com a vident a la televisió local i que feia servir el nom artístic de Jasmine. Abel afirma que, a part, la descripció física de la Conxi és idèntica a la seva: cabell oxigenat, minifaldilla de cuir, tops cenyits i sabates de taló d'agulla.

Pilar Abel, la Jazmine de la Televisió de Girona, en el text de la querella que ha presentat considera que en el llibre Cercas la deixa «com una persona ignorant, força estúpida, que sembla vulgar, ordinària, barroera, grollera, hipòcrita i de cervell buit, el que es coneix com una persona simple, apareixent també com una dona frívola i superficial, immadura, un xic infantil (...) i amb connotacions de lleugeresa sexual». En un paràgraf del llibre s'explicita que la Conxi sopa amb el protagonista i que no porta calces i es posa a gratar-se l'entrecuix sense manies.

Pel dany a l'honor i a la intimitat que, segons afirma, li ha causat la publicació, Abel reclama una indemnització de 725.000 euros. El jutjat número 4 de Girona, que ha admès a tràmit la querella per injúries i calúmnies, ja va citar la querellant i el querellat per celebrar un acte de conciliació, és a dir, perquè Javier Cercas digués si estava d'acord amb les acusacions que li formula Pilar Abel, i si s'avenia a pagar-li els diners que reclama. Com que, evidentment, Cercas no ho va acceptar, el jutjat continuarà la instrucció de les diligències 1129/05 per discernir si l'autor més llegit de Girona ha injuriat una pitonissa de veritat amb la seva pitonissa literària.

Javier Cercas assegura que no coneix de res Pilar Abel, Jazmine, i que, per tant, no es va inspirar en ella a l'hora de crear la Conxi, Jasmine.

El lletrat Carles Monguilod, lector i admirador de l'obra de Javier Cercas, que ha assumit la defensa de l'escriptor, apel·la al dret a la llibertat d'expressió i a la llibertat artística de l'autor. «L'autor d'una gran obra està autoritzat a crear personatges i a fer ficció.» En l'aspecte judicial, Monguilod considera que la querella està presentada amb temeritat i mala fe i avança que demostraran que Abel només es mou per interessos econòmics i sense cap fonament i que lluitaran perquè la condemnin a pagar les costes judicials.

Com a lector, Monguilod assegura que va trobar el personatge de la Conxi entranyable i que no entén que Abel es pugui sentir ofesa encara que s'hi senti identificada. Monguilod considera que cap personatge de ficció pot justificar una querella per injúries i calúmnies, i posa com a exemple un cas que l'afecta a ell personalment. Es tracta del darrer llibre de Rosa Regàs, La canción de Dorotea, la trama del qual l'autora situa a Girona i entre els seus personatges hi ha l'advocat penalista Monguió, que descriu com un professional amb mètodes un xic obscurs i un home d'aspecte llefiscós. «Jo també em vaig sentir identificat amb el personatge de Regàs però mai de la vida se m'acudiria querellar-me», afirma Monguilod, que admet que d'alguna manera ara es troba amb la difícil tasca judicial de defensar un escriptor del seu personatge.

Paràgraf del litigi

«Recordo el primer dia que la vaig portar a casa meva. Mentre jo forcejava amb el pany del portal em va dir: quina merda de ciutat! Li vaig preguntar per què. Mira -va dir- i amb una ganyota de fàstic infinit, va assenyalar la placa que anunciava: 'avinguda Lluís Pericot. Prehistoriador'. Podien haver posat al carrer el nom d'algú que almenys hagués acabat la carrera, no?»

«Plorava poc però no podia evitar fer-ho quan cada nit, cap a les deu, la Conxi engegava el televisor per veure's vestida de pitonissa i comentar el seu programa per la televisió local.»

«Tot i que estic segur que mai no va acabar de llegir cap article meu (o només algun de molt curt) sempre feia veure que els llegia i, en el lloc d'honor del saló de casa seva, escortant una imatge de la Verge de Guadalupe encimbellada en una peanya, tenia un exemplar de cada un dels meus llibres enquadernat en plàstic transparent. 'És el meu nòvio', me la imaginava dient a les seves amigues semianalfabetes.»

«Té collons la cosa -va comentar, en efecte, la Conxi, amb un rictus de fàstic-. ¡Mira que posar-se a escriure sobre un fatxa, amb la quantitat de boníssims escriptors rojos, que hi deu haver aquí! García Lorca, per exemple. Era roig ¿no? Uiii, va dir sense esperar cap resposta, posant la mà per sota la taula: alarmat vaig aixecar les tovalles i vaig mirar. Noi quina manera de picar-me la figa. Conxi -vaig recriminar-la en un xiuxiueig, em vaig incorporar ràpidament i em vaig esforçar a somriure mentre espiava les taules del costat- t'agrairia que almenys quan surtis amb mi et posis calces.»

Tura Soler, El Punt


This page is powered by Blogger. Isn't yours?