<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de maig 16, 2005

Sobre Fàtima


Són moltes les coses referides a allò que passà a la localitat portuguesa de Fàtima entre el maig i l’octubre del 1917 que mai no han quedat gens clares. I hom dubta que aquesta situació canviï en el futur, atès que, d’aquells tres pastorets als quals diuen que se’ls aparegué la Verge, ara ja no n’hi ha cap, després del decés de sor Lucia dos Santos, als 97 anys d’edat, que pugui explicar el que realment succeí a la cova d’Iria. Els altres dos nens (Jacinta i Francisco) moriren essent molt jovenets.

Sobre els fenòmens de Fàtima hi ha una història oficial. Però aquesta, extreta gairebé íntegrament de les memòries de sor Lucia, no gaudeix de fiabilitat, ja que, tal com s’ha afirmat repetides vegades, existeixen notables diferències entre la versió original, cor-responent a les primeres investigacions i testimonis, i el que escrigué ella quasi vint anys més tard. No s’ha d’oblidar que sor Lucía, pressionada per les circumstàncies, ingressà, quan era una adolescent, en un orde religiós, on, a més de trobar-se aïllada de la societat (era monja de clausura), havia d’obeir el seu confessor i el bisbe de Lèiria. «En tals condicions, y desprès d’aprendre a llegir y escriure, rebè la petició de José Albes Correia da Silva, bisbe de Lèiria, de descriure alguns dels successos de Fàtima. Lucia acabà les seves primeres "memories a finals de 1935, y en anys successius se le va demanar que escrivís altres records, completant aixó les seves “memòries"», indicava la revista madrilenya «Más Allá de la Ciencia» fa algun temps, tot remarcant, a part de posar entre cometes la paraula memòries, que moltes persones crítiques de les aparicions asseguren que l’Església catòlica les canvià convenientment. És més, se sap que el capellà de Fàtima de l’època, després d’haver recollit les declaracions dels nens i d’investigar a fons l’assumpte, decidí abandonar el poble, ja que no estava convençut que les aparicions fossin de la Verge Maria.

Per altra banda, cal esmentar, com a curiositat, que, segons afirmen els musulmans la Senyora que s’aparegué a aquells tres pastorets, en un lloc anomenat precisament Fàtima, no els digué pas «Jo sóc la Verge Maria», sinó «Jo sóc Fàtima, la filla del profeta Mahoma». I no és pas que els musulmans menyspreïn la Verge Maria, ja que per a ells la mare del gran profeta Jesucrist, un lloc d’honor, tan important o més, si cal, que el de Fàtima. En aquest cas, la filla predilecta de Mahoma, segons la versió musulmana, hauria revelat a Lucia, Jacinta i Francisco una colla de secrets, completament diferents dels que diu l’Església catòlica, relatius al futur de la humanitat, com ara la data de la segona vinguda de Jesucrist a la Terra, per tal de lluitar contra l’Anticrist, i derrotar-lo, abans del Judici Final, moment, aquest últim, en què, asseguren els islàmics, quedarà del tot demostrat que la seva religió és la vertadera...

Es conserva un arxiu sobre aquells fenòmens, al santuari de Fàtima. La doctora portuguesa Fina D’Armada, becada per l’Institut Nacional d’Investigació Científica del seu país, vencent forces dificultats, hi pogué consultar alguns dels primers documents del cas, on figura la descripció de la Senyora. «Feia no gaire més d’un metre d’altura i portava un vestit blanc i daurat, que no li arribava fins als peus. A més, estava coberta amb una capa blanca i duia una esfera a l’alçada del pit, que després es va interpretar com el Sagrat Cor de Maria. I en les seves primeres declaracions, els pastorets van afirmar que la Senyora, la bellesa de la qual era excepcional, tenia els ulls negres. D’altra banda, parlava sense moure els llavis i caminava sense moure tampoc els peus, tot baixant al lloc de les aparicions per una rampa lluminosa», diu D’Armada. Cal advertir que això que la Senyora tenia els ulls negres reforça la creença musulmana que aquella Senyora era la filla de Mahoma, atès que els ulls de Fàtima eren d’aquest color...

Altrament, Fina D’Armada descobrí a l’arxiu del santuari de Fàtima importants fets que no figuren a la història oficial, com ara que hi hagué una altra vident, Carolina Carreira, responsable de la construcció de la primitiva capella d’Iria, si bé aquesta sols veié un nen de 7 o 8 anys, i que al cel, en iniciar-se les aparicions, molta gent hi observà perfectament la presència de petits objectes lluminosos i un globus platejat, o sigui, un objecte en forma d’escala, i alguns «núvols» que anaven en direcció contrària al vent. Això motivà que la doctora D’Armada i l’investigador de plats voladors Joaquim Fernandes, publiquessin un llibre titulat «Intervençao Extraterrestre em Fátima», ja que arribaren a la conclusió que aquells fenòmens tenien tots els ingredients propis d’un fenomen OVNI, la qual cosa explicaria el fet del miracle del Sol que ballava, quelcom sempre molt discutit, car l’opinió més estesa és que allò fou produït per un disc metàl·lic, o de vidre, que es posà davant l’astre rei, i va provocar d’aquesta manera la miraculosa dansa. D’Armada i Fernandes, a més, analitzen, en la seva obra, un altre aspecte polèmic i poc estudiat: el de les curacions miraculoses que, el 13 d’octubre del 1917, tingueren lloc a Fàtima. Ambdós investigadors tan sols n’arriben a comptabilitzar un total de set, totes de malalties poc greus, com la grip, en persones que es trobaven en una zona molt concreta del recinte de la cova d’Iria, on el Sol sobrevolà damunt els presents i els assecà a tots les robes ben xopes d’aigua que duien, després d’una intensa pluja. Això relativitza el tema dels guariments.

Han estat diverses les vegades que els investigadors i estudiosos del tema de Fàtima han demanat l’obertura de l’arxiu secret que hi ha al santuari, mostrant tots els documents que s’hi amaguen, a fi de poder saber el que, en realitat, passà a la cova d’Iria, així com quins foren els autèntics secrets revelats suposadament per la Verge als tres pastorets, davant d’una història oficial que consideren que és, com a mínim, molt poc creïble.

Tanmateix aquests investigadors positivistes no entenen la veritable naturalesa del númens. També a Lourdes i van haver altres aparicions a part de la de Bernadette, avui pràcticament oblidades.

Basat en l'article «Fàtima, una història oficial molt poc creïble» d'Emili Casademont Comas al Diari de Girona , 20-02-2005

This page is powered by Blogger. Isn't yours?