<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de maig 16, 2005

Einstein, l'any de la física i la manipulació dels conceptes científics

La fal·lera diferida que vivim aquest any dedicat a Einstein tingué el seu punt àlgid no al 1905, quan el físic alemany publicà la seva teoria de la relativitat especial, sinó a partir de 1919, quan un grup d'astrònoms britànics aportà la primera prova experimental sòlida de la teoria de la relativitat general després d'observar la llum de les estrelles durant un eclipsi de sol.

Un dia després de l'experiment el The Times londinenc anunciava la mort de Newton i el naixement d'una nova teoria de l'univers. Fins llavors els treballs d'Einstein a penes havien tingut repercussió pública pel seu elevat nivell d'abstracció i el seu allunyament de la realitat experimental: difícilment es podia mesurar un lleu encongiment de l'espai i el temps quan un tren es desplaça a la velocitat de la llum.

Els plumífers de mig món començaren a airejar airejaren la nova revolució científica i el que podia representar en tots els ordres de la vida. Curiosament, la popularitat de la teoria d'Einstein es forjà a partir d'una sola paraula i totes les seves connotacions: relativitat.

Einstein havia anunciat que ja no havia cap mesura universalment vàlida. Els conceptes absoluts d'eternitat, veritat, cel, infinit trontollaven, i amb l'aval del popular físic el mateix es podia desautoritzar un costum que una religió.

Com advertí en 1920 l'escriptor Alexander Moszkowski (1851-1934) i argumenta ara Carsten Könneker, director de la revista Gehirn & Geist (Ment i Cervell), la massa s'havia commogut per una teoria científica tan complicada perquè la gent redueix la física al purament lingüístic.

a que tot és relatiu, la teoria de la relativitat podia ser utilitzada per a abonar o criticar qualsevol idea aliena a la física, que a la fi semblava ser el menys important en les coordenades espai-temporals de la vida humana.

El periodisme "científic" de l'època tingué, sens dubte, certa responsabilitat en la instrumentalització que es féu de la figura d'Einstein i la seva relativitat. Reduïda tota una teoria del cosmos a una sola paraula, qualsevol – des de l'església als polítics, inclòs el propi Hitler– Semblava estar en disposició opinar sobre la relativitat, les seves conseqüències i els fonaments ideològics d'aquesta "doctrina".

Com digué el propi Einstein: "Ara qualsevol cotxer o cambrer debat sobre la veritat o falsedat de la teoria de la relativitat". Molts científics coincideixen a afirmar que el lloc que ocupava la física fa un segle l'ocupen ara la biologia en general i la neurobiologia en particular.

Cap preguntar-se, per tant, què pot estar passant en els nostres dies amb certs conceptes científics que estan al centre d'atenció de la investigació, la política, la religió, l'economia i el conjunt de l'opinió pública, com per exemple clonatge, enginyeria genètica o cèl·lules mare embrionàries.

I, amb tot l'escepticisme, convé també plantejar-se quin paper està exercint la divulgació científica.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?