<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’abril 10, 2005

Tractaren de llançar al Tíber en 1881 el fèretre del papa Pius IX

En temps pretèrits, l'Església havia de témer l'ultratge dels anticlericals. Recullen els llibres d'història que a la nit del 13 de juliol de 1881, el seguici fúnebre de Pius IX fou assaltat a penes isqué de la basílica de Sant Pere.

Arrere quedava la bretxa de Porta Pia, i l'últim papa-rei havia estat l’enemic acèrrim de la Itàlia unida. Li seguí una llarga temporada de anticlericalisme d'Estat que concentrà el seu odi militant sobretot en la figura de Pius IX.

A l'estiu de 1881, per tant, en decidir-se traslladar el cadàver de aquell papa, mort tres anys abans, des de Sant Pere fins a l'església de Sant Llorenç Extramurs, els anticlericals romans i el Gran Mestre de la Maçoneria Adriano Lemmi decidiren reaccionar a la seua manera. Assaltaren el seguici fúnebre al crit de "al riu amb el papa porc" i intentaren fer-se Amb el taüt per a pertorbar la cerimònia.

El primer redescobridor d'aquest episodi va ser Giovanni Spadolini, que el recollí, divertit, en el seu afamat article «Per una història del Anticlericalisme». Un altre que ho fa contar és l'historiador Adriano Mola a Storia della massoneria italiana dalle origini ai nostri giorni): «Els afiliats al nounat Cercle Anticlerical de Borgo, presidit per Adriano Lemmi i amb molts maçons actius i dividits, guiaren l'assalt als escassos fidels que, entre salmòdies, veren com els llevaven de les mans i els apagaven en la cara les torxes sagrades». Una escena per a imaginar.

Els pocs fidels de l'antiga cort pontifícia isqueren a la nit del Vaticà en seguici després del taüt de Pius IX. Recitaven oracions i portaven llargs ciris. Molts portaven l'hàbit de les antigues confraries. Els protegien els agents del llavors delegat de policia de Borgo, Giuseppe Manfroni. Però la cosa estava magre perquè els anticlericals eren molts i violents. «Iniciats poc esotèrics», els defineix Mola. En altres paraules, unes setanta persones entre obrers, forners, fematers, ciutadans que vivien a les cases al voltant de Sant Pere. Anticlericals. Només per a provocar, organitzaren aqueix any la vesprada del Divendres Sant un banquet a la plaça a base de carn i embotits. Assaltaren el seguici del papa, per tant. I volaren tirs, cops i pedres.

Guiant els facinerosos i anticlericals, a més de Lemmi, hi havia dos diputats coneguts en l'època, Macchi i Cipriani. El pitjor moment, narren les cròniques, va ser a l'altura del Tíber. Va ser allí, al pont del castell de Sant Angelo, on els anticlericals intentaren posar les mans damunt del taüt. D'haberlo aconseguit, la seua intenció era tirarlo al riu. Però la policia, encara que agafada per sorpresa, defensà amb duresa.

L'escàndol que seguí fou enorme, no sols a Roma i Itàlia, sinó en tot el món cristià. Mola absol a la maçoneria organitzada de qualsevol responsabilitat en l'emboscada, si de cas li dóna la culpa a una fugida cap en davant en solitari de Lemmi, i no obstant és "totalment cert que la importància maçònica de tals personatges llançà, i deixa, una ombra sobre tota l'obediència".

Intervingué també un cert Luigi Castellazzo, un altre dignatari maçònic, Gran Secretari de l'Orde, amb la idea d'encarregar medalles commemoratives de l’assalt i regalar-les a tots els participants. Que naturalment van ser gairebé Tots arrestats i denunciats en els tribunals.

La Stampa


This page is powered by Blogger. Isn't yours?