<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de març 19, 2005

La llegenda de Silvestre II i al seu centotafi


La vella monja espanyola passa la mà entre excitada i temorosa. De puntetes, per a tocar bé el marbre, que està en una paret, pel costat dret de l'entrada. La monja, també anciana, que l'acompanya, la pressiona. "I sua?". La vella monja retira la mà, que ha quedat negra pel boirum ciutadà acumulat. "No dona, que està eixuta, respon alleujada.
Monsenyor Giovanni Battista Proia, arxiprest de la basílica de Sant Joan de Laterà, està lluny i no pot enutjar-se davant de l'escena. "Fa mig segle que aquí no passa res", assegura a qui li pregunta.
"La llegenda és una estupidesa, no té res de veritat. És simplement una pedra de marbre. Ni tan sols es tracta d'una tomba sinó d'un cenotafi, d'un monument funerari".


Un cenotafi: no estan allà les restes del mort.

Però hi ha qui diu que, quan està per morir un papa, no sols l'ambient es posa humit sinó que s'escolten sorolls d'ossos que vénen darrere de la làpida. Diu la llegenda que en 1648 els rumors eren tan inquietants que es decidí obrir la tomba.
El cos del pontífex francès estava intacte, però en produir-se el contacte amb l'aire es convertí en cendres i es difongueren fortes olors a la basílica, perfums que havien usat en embalsamar el cos sis segles abans.
La llegenda resisteix i augmenten els carismes del papa mag. I els romans creuen molt en les seves supersticions lligades a la mort dels papes. Diuen que el marbre que recorda Sant Silvestre expel•leix humitat i fins i tot el pis s'enfanga una mica quan un papa està a punt de morir.

Gerbert d'Aurillac i li tocà just regnar en el canvi del primer mil•lenni, quan segons alguns historiadors i havien temors mil•lenaristes sobre la fi del món. L'emperador Otó III el féu elevar a la càtedra de vicari de Crist a 999.
Gerbert elegí el nom de Silvestre II en homenatge al primer papa d’aquest nom, que havia regnat en l'època gloriosa de Constantin, en el segle IV, l'emperador que es convertí al cristianisme i la declarà religió oficial de l'Imperi Romà.

A Gerbert li deien el mag i també el diabòlic, perquè la llegenda popular assegurava que havia firmat un pacte amb el dimoni. No era rar, per a la mentalitat de l'època, perquè Silvestre II era un home d'extraordinària cultura religiosa, però també filosòfica i científica. Havia estudiat matemàtiques i astronomia amb mestres àrabs a Còrdova i Sevilla.

A Gerbert d'Aurillac li atribueixen també haver construït un Golem, d'haver-hi atrapat allí el diable i d'haver-li col•locat un cap d'or. Es diu que li consultava les decisions i que l’autòmata amb la testa daurada feia el senyal d'un sí o un no.
El papa Silvestre II convocà el Concili de Gniezno que féu nàixer el catolicisme polonès. I a més d'ajudar a crear el regne de Polònia fou responsable del d'Hongria. En ambdós països el recorden fins avui.

Enfront del seu monument funerari en Sant Joan de Laterà, la basílica de Roma seu del pontífex com a bisbe de Roma, anterior quarter general dels papes abans que es traslladessin al Vaticà, hi ha una imatge de la verge negra polonesa de Chestokowa.
La féu col•locar Karol Wojtyla quan l'elegiren en 1978. Si hi ha algun símbol en aquest gest, és de bon auguri, vist que Joan Pau II ha durat més de 26 anys assegut a la càtedra que fou de Silvestre II i, encara i totes les vicissituds que ha tingut amb la seva salut, segueix amb vida.

Fa uns dies, no faltaren els que sostenien que el marbre del cenotafi del papa del mil•lenni lluïa d'humitat, cosa que va ser considerat de mal auguri. Un dels sagristans aclarí que a la basílica "hi ha molta humitat, altres marbres també es mullen una mica, no s'ha d'exagerar".

Però la superstició no sembla a prop d’extingir-se. N’hi ha prou en veure els turistes i pelegrins que visiten Sant Joan de Laterà. Tots passen la mà pel marbre i es palpen els dits. Ningú es queda arrere. A veure, a veure. Sembla eixut, per ara.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?