<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’agost 31, 2003

La follia dels ovnis a Ses Illes

Pep Climent: la lent que captà l'ovni de Sóller

Sóller.- Quan es parla d'albiraments d'ovnis, el nom de Pep Climent (Alacant, 1953) és una referència obligatòria. No sols per la seves teories sobre l'existència d'una base d'ovnis sota les aigües de Sóller - que al seu dia causaren sensació entre la comunitat ufològica mundial i que encara avui defensen alguns a l'hora d'explicar els sorolls submarins que s'escolten al nord de l’Illa -, sinó, i sobretot, per aquella fotografia seva que mostrava un objecte lluminós sobrevolant el muntanya de l'Ofre, en Sóller, i que donà la volta al món pels anys vuitanta.

Cal admetre, no obstant, que la instantània tingué tanta popularitat gràcies a una feliç coincidència. Pep Climent la prengué a les 2.30 Hores del 12 de novembre de 1979, és a dir, poques hores després del que es té com l'esdeveniment més important de la ufologia espanyola: la proximitat d'un ovni a un avió comercial, procedent de l'aeroport de Són Sant Joan, en el que viatjaven 109 passatgers amb destí a Tenerife. Com l'objecte volava en direcció a l'avió, un Super-Caravelle de la desapareguda companyia TAE, el pilot es véu obligat a aterrar a l'aeroport valencià de Manises.

La fotografia de Pep, donada la seva proximitat temporal a l'estrany incident, s'inclogué llavors en l'expedient del cas Manises, com un capítol més del misteriós episodi.

Negatius confiscats

Pep Climent, que llavors era mecànic de la Casa Renault, recorda el matí en què un capità d’Exercit de l'Aire - el mateix que es trobava al front de les investigacions oficials dels fets succeïts l'11 de novembre -, es presentà al seu taller en companyia d'un brigada i diversos soldats, amb l'objecte de confiscar-li els negatius de la imatge de l'ovni: «Jo no les tenia, les hi havia deixat el meu amic Joan Coll perquè un periodista amic seu les revelés. Quan el capità ho sabé, em digué que tenia que portar-los immediatament fins a Joan. Haguí d'abandonar el meu treball i anar-me'n amb ells. Primer estiguérem al bar on treballava el meu amic; després vam anar amb ell fins a sa casa, on tenia els negatius. Llavors el capità ens mostrà l'ordre de confiscació i se les endú. Mai més sabérem d'ells».

Fa uns anys, en 1995, Pep Climent escrigué al Comandament Operatiu Aeri sol·licitant la devolució dels negatius. Sabia que des de l'any 92 l’Exercit de l'Aire espanyol havia iniciat la desclassificació d'alguns informes sobre ovnis, «així que pensí que podia ser un bon moment per a recuperar-los».

En una carta datada el 3 de maig de 1995, firmada pel comandant en cap del comandament Operatiu Aeri, al mecànic se li comunica, no obstant, que en l'expedient corresponent al cas «Manises 11-11-1.979», no figuren els negatius «que vostè reclama, ni referència alguna a la confiscació prèvia dels mateixos per personal militar».

«Com vulgui que, tot i les gestions realitzades», continua la missiva, «no ha estat possible la localització dels al·ludits negatius, ni de document algun acreditatiu de la identitat de la persona a què van ser lliurats, li estaria molt agraït si tingués vostè l'amabilitat de remetre'm fotocòpia del possible resguard justificant del lliurament del dit material, en la seguretat que faré tot el que es pugui per satisfer el seu interès en la recuperació del mateix».

Pep hagué d'encreuar-se de braços: no havia rebut cap resguard.

Però allí estava la fotografia, publicada per un diari local, i altres que encara que mai veren la llum demostraven que els negatius havien sigut intervinguts. Perquè just per aquells dies Carme Domènech, una investigadora del tema establerta a Mallorca, havia trobat als arxius d'un periòdic local una sèrie d'instantànies que captaven el moment en què el material era confiscat. Mai se sabé a ciència certa qui havia sigut l'autor de les preses, ni com havia arribat fins als arxius d'aquell diari, encara que Pep sospita que darrere de tot estava la mà invisible dels serveis d'intel·ligència, que hagué de filtrar-li les fotografies algun redactor. «Que on estan aqueixes fotos? Carme li les donà a Juan José Benítez, el més gran investigador de la ufologia espanyola», assegura Pep,

Sobre la taula del menjador de sa casa, en Sóller, l'ufòleg fulleja un àlbum que conté fotografies d'ovnis i retalls de periòdics sobre el tema. Totes les instantànies són fruit de les seves excursions nocturnes per la muntanya. «La més roïna d'aquestes fotografies li dóna mil voltes a la de l'ovni del muntanya de L'Ofre, que tingué molt de bombo pel de l'avió de Manises», reconeix Pep.

Una base d'ovnis

No exagera. Ovnis de totes les grandàries i formes desfilen per les pàgines de l'àlbum; uns solcant el firmament, altres emergint del mar com si tal cosa. Precisament en aquests últims Pep Climent fonamenta la seva teoria sobre una base d'ovnis sota les aigües de la costa de Sóller, concretament entre la punta cala Roja i És Morro de SA Vaca, a uns 1.000 o 1.500 Metres mar dins. «La idea sorgí quan vam ser testimonis un col·lega meu i jo, durant una excursió a És Rocó de sa Coma, d'un dels fenòmens més gran que hem vist. De les profunditats marines, a uns 1.200 metres de la costa, sorgí un objecte de color violeta. A mesura que ascendia verticalment es podien apreciar tres feixos de llum blanca en la seva base. En aconseguir uns 200 metres d'altura, l'objecte interrompé el seu lent ascens per a dirigir-se cap a nosaltres. En poques desenes de segons passà per damunt de nosaltres i poguérem observar el seu contorn: era de forma hexagonal i de gran grandària», relata Pep.

Des de fa alguns anys Pep Climent ha abandonat «els seus passeigs nocturns», potser influït pel fet que el seu fidel company Joan Coll ja no sigui capaç de fer-ho..

Tot i això, no descarta la possibilitat de tornar als recorreguts si «la cosa agafa una altra vegada força». «Anem a veure quina és la reacció de la gent quan treguis l'article. Si aconsegueixes despertar l'interès pel tema tornaré a la càrrega», diu Pep i prem l'obturador d'una càmera imaginària, potser el fantasma d'aquella Minolta que eternitzà el seu nom.

Dowglas Reyes. El Mundo-El Dia


diumenge, d’agost 10, 2003

Mallorca també cau en la superstició i té una associació de traficants de misteris

A Mallorca l’any 1999, es va crear l'Associació de Parapsicòlegs de Balears, també denominada Vere (Valor, Esforç i Reorganització Energètica). Una organització que acull actualment a un total de 40 socis, entre professionals i «simpatitzants», i que pretén, entre altres objectius, «donar assessorament fiscal i legal als professionals del sector», segons explica la seva presidenta, Loli Rivera. I és que, afegeix, «abans qui volia estar ben assessorat havia de fer-ho a través de la Federació Espanyola de Parapsicologia i Ocultisme, a Barcelona, o la Societat Espanyola de Parapsicologia i Sofrologia, que funcionava només en Internet».

Però si ja no cal desplaçar-se fins a Barcelona o connectar-se a la xarxa per a rebre assessorament, ara, aclareix la Loli, «tampoc es pot anar per lliure, sobretot si això contribueix a mantenir la desconfiança que a molta gent desperta aquesta disciplina».

«Hi ha molta gent sense escrúpols en la nostra professió», continua la Loli, «persones que utilitzen els seus coneixements i poders, reals o fingits, per a explotar els usuaris cobrant pels seus serveis preus realment abusius. Davant d'aquesta situació, la nostra obligació és entrar en contacte amb aquestes persones i fer-los complir el nostre codi de deontologia, que estableix uns barems econòmics i unes normes. També els brindàrem la possibilitat de federar-se amb nosaltres, prèvia constatació de els seus dots per descomptat».

Perquè Loli no nega que en açò de la Parapsicologia, com en totes les coses, existeix també molt de fantasma.

Una altra de les avantatges que ofereix l'existència a les illes d'una entitat d'aquestes característiques, és que permet als seus membres reciclar-se amb tota classe de cursos i seminaris d'actualització professional. Una possibilitat res menyspreable si es té a compta que, a causa del recel científic que embolica aquesta disciplina, la Parapsicologia no compta avui amb uns estudis superiors, sinó que són precisament les pròpies associacions les encarregades de formar i acreditar el seu personal.

«Per a setembre tenim Cursos de Miracles i Reiki, no sols per als socis sinó també per al públic en general. Al final de cada curs, els participants rebran un diploma que acreditarà els coneixements adquirits i que tindrà validesa en qualsevol lloc de la geografia Espanyola», explica la presidenta de Vere.

Aquests serveis es complementaran amb xerrades sobre els més variats temes i consultes espirituals a través del Tarot, l'Oracle Xinès i els astres, entre altres sistemes endevinatoris.

Però el millor arribarà aquest mes: de l'11 al 25 d'agost visitarà l'illa Cipriano Zurita, un xaman «de gran prestigi» a què l'associació conegué en dates passades després d'una visita a les Serralades Blanques del Perú. Segons la Loli, el Cipriano donarà algunes xerrades sobre xamanisme en la seu de l'associació -ubicada en el número 18 B del carrer Vicente de Paul de Palma- i després de localitzar alguna muntanya de l'illa «amb energies favorables farà projeccions astrals i curacions miraculoses». «El Don Juan» de l'escriptor Carlos Castaneda se'ns quedarà curt

.

Un regal extraordinari

No és la primera la vegada que l'associació rep una visita tan honorable. El passat mes de juliol la seva seu acollí a «un dels homes que més ha fet en la divulgació de la Doctrina Espirita en el món», el brasiler Carlos Roberto Competí, que «ens féu l'extraordinari regal d'una conferència gratuïta», segons recorda Pepa Robles, tresorera de l'associació.

Ningú millor que ella per a apreciar en tota la seva grandesa el valor de semblant gest: Pepa, a més de l'Oracle Xinès i la tècnica del Reiki, estudia la Doctrina Espirita.

Ja es trobava a faltar una societat com Vere a Mallorca, perquè fantasmes potser no hi ha molts (o no es deixen veure), però el que són platets voladors.

La Loli ens recorda una fotografia presa fa alguns anys per un mecànic de Sóller, un cert Pep Climent, i publicada en un diari local. La instantània en qüestió representava un OVNI eixint de mar, i va ser presa just la vigília de què es té com l'esdeveniment més important en la història de la ufologia espanyola, ocorregut l'11 de novembre de 1979: la proximitat d'un OVNI a un avió comercial en el que viatjaven 109 passatgers.

«Més de 50 persones veren des de terra el misteriós objecte, que fins i tot més tard eludí a un caça de l'exèrcit. Dies després l’Exercit de l'Aire li confiscà els negatius a Pep Climent», relata la Loli.

.Per descomptat que la cosa té tela; sobretot si pensem en aquelles teories que defensen l'existència d'una base d'ovnis sota les aigües de Sóller i en els misteriosos sorolls submarins que des de fa alguns anys escolten els pescadors d'aquesta localitat.

A partir d’un article de Dowglas Reyes, El Mundo / El Dia


This page is powered by Blogger. Isn't yours?