<$BlogRSDUrl$>

dissabte, d’abril 19, 2003

L’agència de noticies espanyola EFE es fa ressò de noves cares a Bélmez

Els cares de Bélmez han estat un petit reclam turístic per a la població. Maria Gómez ha cobrat la voluntat i quantitats més elevades als productors televisives que durant anys han anat al lloc, digui el que digui l’alcaldessa.

La localitat andalusa de Bélmez de la Moraleda ocupà en 1971 les primeres pàgines de la premsa nacional per l'aparició a la casa de María Gómez Cámara d'estranyes taques amb forma de cara humana, i ara, gairebé 32 anys després, el fenomen es repeteix en el número 5 del carrer Rodríguez Acosta.

Des de fa unes setmanes, la localitat torna a rebre desenes de curiosos que volen veure les noves cares que han aparegut a la casa de María, on, segons els membres de la família, "les taques han tornat a decorar el sòl del menjador", al costat de les altres quinze que ja existien, "i el corredor que condueix a ell".

L'alcaldessa de Bélmez, María Rodríguez, també confirmà a Efe la noves aparicions, encara que no li dóna massa importància al fet, en considerar que "és quelcom habitual que apareguin i desapareguin, el que passa és que ara ha tornat a posar-se de moda per l'emissió d'un programa en televisió", assegurà.

Segons Rodríguez, tota una generació ha crescut en Bélmez observant com els caps de setmana desenes de curiosos s'acostaven al poble atrets per un dels fenòmens més estudiats al país. "No ha sigut ni bo ni dolent", explicà María Rodríguez, que creu que han estat els petits comerços "els que més s'han beneficiat". No obstant, sosté que María, que ja té 84 anys, "no està ja per a obrir cada cap de setmana les seves portes de bat a bat", encara que assegura que en tot aquest temps sempre s'ha mostrat "amable i hospitalària" i mai ha cobrat "una sola pesseta a ningú".

Han passat més de tres dècades des d'aquell 23 d'agost de 1971, quan els habitants de la casa, Juan Pereira Sánchez i la seva esposa María Gómez Cámara, s'adonaren un matí que al sòl de la cuina, al costat del fogó, hi havia una taca estranya.

Segons ha contat María en diverses ocasions, el fenomen no aparegué de sobte, sinó que s'anà formant durant dies fins a assemblar-se a un rostre humà. Un dels seus fills, Miguel, picà acuradament el lloc on es trobava i l'allisà amb ciment, però l'esforç va ser inútil i en el mes de setembre tornà a aparèixer en el mateix lloc que havien tapat.

La notícia corregué com la pólvora i en pocs dies el poble s'omplí de periodistes i curiosos que volien veure el fenomen. Segons explicà l'alcaldessa, l'Ajuntament de Bélmez intervingué i uns obrers, "retallaren" i excavaren la zona fins als tres metres de profunditat. Els operaris municipals trobaren diversos ossos humans, que en semblar "procedien del cementiri antic de la ciutat, sobre el qual es construí la casa".

Per ordre del consistori, el tros de sòl retallat, de 40 centímetres de base i 60 d'altura, va ser protegit per un vidre en forma d'urna i en l'actualitat adorna la cuina de la família Pereira, amb la forma més definida de totes les que han aparegut fins al moment.

No obstant, les taques tornaren a aparèixer i tornaren a retirar-les, fins que la família decidí resignar-se. Les taques se succeïren en els anys, entre elles la coneguda popularment com "el Pelao", que també va ser retirada en 1975, encara que amb el pas del temps, els marcats traços de les primeres taques van ser desapareixent i les formes es feren menys precises i aquestes són la que poden apreciar-se en l'actualitat.

La noves "cares de Bélmez" tornen a posar sobre la palestra l'origen de les imatges, que s'han atribuït a un miracle, a un frau publicitari obra d'un pintor local i fins i tot a l'ànima dels difunts enterrats en el vell cementiri.

Un grup de parapsicòlegs defensà que algun dels ocupants de la casa era un "dotat", que posseïa el tipus d'energia que sol produir efectes "poltergeist".


This page is powered by Blogger. Isn't yours?