<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’agost 31, 2003

La follia dels ovnis a Ses Illes

Pep Climent: la lent que captà l'ovni de Sóller

Sóller.- Quan es parla d'albiraments d'ovnis, el nom de Pep Climent (Alacant, 1953) és una referència obligatòria. No sols per la seves teories sobre l'existència d'una base d'ovnis sota les aigües de Sóller - que al seu dia causaren sensació entre la comunitat ufològica mundial i que encara avui defensen alguns a l'hora d'explicar els sorolls submarins que s'escolten al nord de l’Illa -, sinó, i sobretot, per aquella fotografia seva que mostrava un objecte lluminós sobrevolant el muntanya de l'Ofre, en Sóller, i que donà la volta al món pels anys vuitanta.

Cal admetre, no obstant, que la instantània tingué tanta popularitat gràcies a una feliç coincidència. Pep Climent la prengué a les 2.30 Hores del 12 de novembre de 1979, és a dir, poques hores després del que es té com l'esdeveniment més important de la ufologia espanyola: la proximitat d'un ovni a un avió comercial, procedent de l'aeroport de Són Sant Joan, en el que viatjaven 109 passatgers amb destí a Tenerife. Com l'objecte volava en direcció a l'avió, un Super-Caravelle de la desapareguda companyia TAE, el pilot es véu obligat a aterrar a l'aeroport valencià de Manises.

La fotografia de Pep, donada la seva proximitat temporal a l'estrany incident, s'inclogué llavors en l'expedient del cas Manises, com un capítol més del misteriós episodi.

Negatius confiscats

Pep Climent, que llavors era mecànic de la Casa Renault, recorda el matí en què un capità d’Exercit de l'Aire - el mateix que es trobava al front de les investigacions oficials dels fets succeïts l'11 de novembre -, es presentà al seu taller en companyia d'un brigada i diversos soldats, amb l'objecte de confiscar-li els negatius de la imatge de l'ovni: «Jo no les tenia, les hi havia deixat el meu amic Joan Coll perquè un periodista amic seu les revelés. Quan el capità ho sabé, em digué que tenia que portar-los immediatament fins a Joan. Haguí d'abandonar el meu treball i anar-me'n amb ells. Primer estiguérem al bar on treballava el meu amic; després vam anar amb ell fins a sa casa, on tenia els negatius. Llavors el capità ens mostrà l'ordre de confiscació i se les endú. Mai més sabérem d'ells».

Fa uns anys, en 1995, Pep Climent escrigué al Comandament Operatiu Aeri sol·licitant la devolució dels negatius. Sabia que des de l'any 92 l’Exercit de l'Aire espanyol havia iniciat la desclassificació d'alguns informes sobre ovnis, «així que pensí que podia ser un bon moment per a recuperar-los».

En una carta datada el 3 de maig de 1995, firmada pel comandant en cap del comandament Operatiu Aeri, al mecànic se li comunica, no obstant, que en l'expedient corresponent al cas «Manises 11-11-1.979», no figuren els negatius «que vostè reclama, ni referència alguna a la confiscació prèvia dels mateixos per personal militar».

«Com vulgui que, tot i les gestions realitzades», continua la missiva, «no ha estat possible la localització dels al·ludits negatius, ni de document algun acreditatiu de la identitat de la persona a què van ser lliurats, li estaria molt agraït si tingués vostè l'amabilitat de remetre'm fotocòpia del possible resguard justificant del lliurament del dit material, en la seguretat que faré tot el que es pugui per satisfer el seu interès en la recuperació del mateix».

Pep hagué d'encreuar-se de braços: no havia rebut cap resguard.

Però allí estava la fotografia, publicada per un diari local, i altres que encara que mai veren la llum demostraven que els negatius havien sigut intervinguts. Perquè just per aquells dies Carme Domènech, una investigadora del tema establerta a Mallorca, havia trobat als arxius d'un periòdic local una sèrie d'instantànies que captaven el moment en què el material era confiscat. Mai se sabé a ciència certa qui havia sigut l'autor de les preses, ni com havia arribat fins als arxius d'aquell diari, encara que Pep sospita que darrere de tot estava la mà invisible dels serveis d'intel·ligència, que hagué de filtrar-li les fotografies algun redactor. «Que on estan aqueixes fotos? Carme li les donà a Juan José Benítez, el més gran investigador de la ufologia espanyola», assegura Pep,

Sobre la taula del menjador de sa casa, en Sóller, l'ufòleg fulleja un àlbum que conté fotografies d'ovnis i retalls de periòdics sobre el tema. Totes les instantànies són fruit de les seves excursions nocturnes per la muntanya. «La més roïna d'aquestes fotografies li dóna mil voltes a la de l'ovni del muntanya de L'Ofre, que tingué molt de bombo pel de l'avió de Manises», reconeix Pep.

Una base d'ovnis

No exagera. Ovnis de totes les grandàries i formes desfilen per les pàgines de l'àlbum; uns solcant el firmament, altres emergint del mar com si tal cosa. Precisament en aquests últims Pep Climent fonamenta la seva teoria sobre una base d'ovnis sota les aigües de la costa de Sóller, concretament entre la punta cala Roja i És Morro de SA Vaca, a uns 1.000 o 1.500 Metres mar dins. «La idea sorgí quan vam ser testimonis un col·lega meu i jo, durant una excursió a És Rocó de sa Coma, d'un dels fenòmens més gran que hem vist. De les profunditats marines, a uns 1.200 metres de la costa, sorgí un objecte de color violeta. A mesura que ascendia verticalment es podien apreciar tres feixos de llum blanca en la seva base. En aconseguir uns 200 metres d'altura, l'objecte interrompé el seu lent ascens per a dirigir-se cap a nosaltres. En poques desenes de segons passà per damunt de nosaltres i poguérem observar el seu contorn: era de forma hexagonal i de gran grandària», relata Pep.

Des de fa alguns anys Pep Climent ha abandonat «els seus passeigs nocturns», potser influït pel fet que el seu fidel company Joan Coll ja no sigui capaç de fer-ho..

Tot i això, no descarta la possibilitat de tornar als recorreguts si «la cosa agafa una altra vegada força». «Anem a veure quina és la reacció de la gent quan treguis l'article. Si aconsegueixes despertar l'interès pel tema tornaré a la càrrega», diu Pep i prem l'obturador d'una càmera imaginària, potser el fantasma d'aquella Minolta que eternitzà el seu nom.

Dowglas Reyes. El Mundo-El Dia


This page is powered by Blogger. Isn't yours?