<$BlogRSDUrl$>

dijous, de gener 10, 2002

De la mística a les barricades

Gerard Horta, De la mística a les barricades. Introducció a l'espiritisme català del XIX dins el context ocultista europeu.
22è premi Carles Rahola d'assaig. Proa.
Barcelona, 2001.
Amb el títol De la mística a les barricades, llibre al qual fou concedit el darrer premi Carles Rahola d'assaig, s'ofereix al lector un estudi sòlid i ple de suggeriments sobre l'espiritisme que acompleix un doble objectiu. D'una banda, presentar una introducció històrica i contextualitzada dins el marc europeu de l'espiritisme català del segle XIX. De l'altra, constatar els vincles, fins ara ben poc estudiats, que relliguen espiritisme i anarquisme. El seu autor, Gerard Horta, poeta i col·laborador habitual del suplement Cultura de l'AVUI, ha conduït el projecte des de la seva doble condició d'historiador i antropòleg. En aquest sentit, la perspectiva historiogràfica s'entrellaça amb una mirada antropològica que analitza -i confronta- el que pensem, el que diem i el que fem. Aquesta és precisament la intenció concreta d'aquest assaig i no, com especifica explícitament el seu autor, determinar la realitat i versemblança de les creences ressenyades en el llibre.
En la primera part de l'obra, Gerard Horta retrocedeix fins al segle XII per presentar el llarg fil que enllaça l'espiritisme del vuit-cents amb el misticisme medieval. L'autor inicia el seu recorregut amb la descripció dels models contraposats que encarnen Avicenna, per qui el coneixement té alhora un abast físic i metafísic, i Averrois, que deslliga raó i fe i actualitza una concepció aristotèlica del món que defineix rígidament la realitat com un conjunt de compartiments independents entre si. En el segle XIII, assenyala Horta, es construeix la visió que ha dominat Occident fins als nostres dies: per una banda, la definició d'una ciència separada de la transcendència; de l'altra, la segregació del sagrat en una casta privilegiada que n'esdevé l'única dipositària. Tot seguit, l'autor ressegueix els corrents heterodoxos que precedeixen l'ocultisme del XIX i constata la confrontació entre la seva percepció de l'experiència interior -d'acord amb una vivència autònoma del transcendent- i un ordre social fonamentat en l'apropiació del sagrat i que veu en l'igualitarisme i l'utopisme dels heterodoxos un projecte que cal reprimir, si cal fins a la mort.

IMPORTÀNCIA SIMBÒLICA
A continuació, després d'aprofundir en els conceptes d'esoterisme, hermetisme i ocultisme i aclarir el significat de societats secretes, sectes i cultes, Gerard Horta precisa, de la mà del filòsof Hegel i sostenint-se en el físic Heisenberg, la importància simbòlica de l'espiritisme. Es tracta de saber entendre el pensament com un reflex de la realitat que alhora constitueix una part important d'aquesta mateixa realitat. En certa manera, doncs, de reprendre Avicenna i superar Averrois. Establert aquest principi, Horta encamina el lector al nucli del seu discurs. D'entrada, examina l'articulació teòrica del moviment espiritista català del segle XIX a partir de la seva divisa per excel·lència: "Per la fe i la ciència cap a Déu". D'aquesta manera, explica Horta, prenent la fe i la raó com a motors de la transformació de la realitat i la comunitat, el moviment espiritista acull l'empirisme com a mètode de coneixement i reivindica la fe cristiana enfront el catolicisme oficial.
Més endavant, Horta caracteritza el moviment espiritista català a través de la descripció de realitzacions concretes com ara la celebració a Barcelona l'any 1888 del Primer Congrés Espiritista Internacional (amb reivindicacions tan modernes com la igualtat entre gèneres o l'ensenyament laic) o de les activitats dels pioners, entre els quals destaca la significativa presència de dones com ara la gracienca Amalia Domingo Soler i l'anarcosindicalista Teresa Claramunt.
Finalment, Gerard Horta ressenya el vessant popular del moviment i subratlla el lliurepensament catalanista, republicà i federalista com el substrat cultural i social d'un seguit de moviments aparentment diversos que abasten, a banda de l'espiritisme, des de la maçoneria i el vegetarianisme fins a l'homeopatia i el nudisme. Uns moviments, en definitiva, en què van confluir un conjunt d'elements ben antics transmesos a través de la cultura de les classes subalternes i que Gerard Horta en aquest llibre ha sabut resseguir amb exacta precisió.

XAVIER FILELLA
Avui


This page is powered by Blogger. Isn't yours?