<$BlogRSDUrl$>

divendres, de març 16, 2001

El cas del Hill i el paradigma del segrestos per part d’extraterrestres

El cas més important pel que fa a segestos de suposats extraterrestres (abducció) és la del matrimoni format per Betty Hill i el seu marit Barney Hill que ocorregué als Estats Units a 1961, encara no fou coneguda fins que cinc anys després el periodista John Grant Fuller (1913-1990) la narra en el seu llibre “The interrupted journey”..

Això és així ja que el cas Hill establí una espècie de clixé del que a partir de llavors haurien de ser aquests segrestos. Inicialment aquest tipus de fets foren menyspreats per la comunitat ufològica, però adés es féu un lloc en l’imaginari dels plats voladors.

La parella tornava amb cotxe de vacances a la nit del 19 de setembre de 1961 quan descobrí una llum al cel que els perseguia, s'aturaren a la cuneta per a observar-la i al final es desviaren per carreteres secundàries per a intentar despistar-la. Arribaren a sa casa de Portsmouth dues hores després del que preveu i sense tenir nocions del que havien fet en aquests temps (temps perdut). Betty començà a llegir llibres d'ovnis i a tenir a malsons. Acudiren a la consulta del psiquiatre Benjamin Simon i, sota hipnosi (regressió), relataren la història d’un segrest: havien estat sotmesos a examen mèdic en un plat volador i després alliberats, amb la memòria convenientment esborrada.

Els relat del Betty i Barney no foren coincidents i presentaren diverses inconsistències. El psiquiatre que tractà al matrimoni conclogué que la història havia estat inventada per Betty, a la que interessaven els ovnis ja abans de l’incident i que havia narrat els seus malsons amb extraterrestres a Barney fins que aquest acabà incorporant-les als seus records (inducció). No es pot dir que els Hill mentissin però evidentment mai van estar en contacte amb alienígenes, excepte, és clar, en els somnis de Betty. Tots els elements de la història procedien de la cultura popular, fins i tot els extraterrestres, que, deu dies abans d'aparèixer en una de les sessions d'hipnosi, havien protagonitzat un episodi de la sèrie de televisió ''The outer limits”. Es pot ben dir que a manca de dimonis i fantasmes, els extraterrestres havien passat a ocupar un lloc de rellevància.

L’estímul visual que va desencadenar tota la història segurament fou el planeta Júpiter. Així ho creu l’ufòleg Robert Sheaffer en el llibre “The UFO Verdict: Examining the Evidence”(1980) i en la versió revisada “Ufo Sightings: the Evidence” (1998). La tesi té solidesa ja que els Hill recordaven haver-hi vist l'objecte per primera vegada damunt d'una estrella que estava prop de la Luna. Aquella nit hi havia dues llums brillants al costat del satèl·lit: Saturn i Júpiter. Així que, d’haver-hi hagut un ovni, haurien d'haver-hi vist la Luna i tres punts brillants al costat d'ella; no dos com va explicar.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?