dijous, octubre 29, 2009
Sobre el vídeo de la monja estrella Teresa Forcades
La monja benedictina Teresa Forcades (Barcelona 1966) s’ha fet famosa després de penjar el seu vídeo Pandèmia d'interessos ocults (en espanyol) a YouTube i per la seva participació a la premsa escrita, ràdio i televisió per a explicar la seva teoria que la de la nova grip és una pandèmia creada pels grans laboratoris.La filmació que dura al voltant d’una hora i que es fa pesadíssima, comença per un recorregut històric, casos de grip A, informes sobre el baix poder letal del virus... res que cap epidemiòleg no pugui subscriure. Però, al minut sis, apareix, la periodista Jane Bürgermeister i la seva denúncia sobre "bioterrorisme i intent de cometre assassinat" contra un dels laboratoris que fabrica vacunes contra la grip, Baxter. Forcades explica la història descoberta per Bürgermeister. Al gener, Baxter va enviar a uns quants laboratoris mostres de grip aviària. En elles hi havia virus no desactivats. El resultat va ser que els furons inoculats en un centre txec van morir. Aquesta contaminació és "extremadament improbable", admeten tant Forcades com Baxter. Sembla "més probable pensar que hi hagi mala intenció", afegeix Forcades.
La veritat és que, efectivament, va haver-hi un error, però aquest mai va suposar un perill per a ningú, perquè la possible vacuna contra la grip aviària està només en fase d’experimentació, per això d’injectar-ho en furons. No obstant això, tant el Govern austríac com l’OMS van investigar el cas. Ni tan sols el personal que va manipular aquell material ha patit cap seqüela. Això no evita que Forcades tregui en ocasions l’assumpte. Si a un tècnic de laboratori no se li haguera ocorregut "pel seu compte" provar el material de Baxter, "tindríem una pandèmia", diu més endavant. I, com va haver-hi una fallada, hi ha el "perill real" que les futures vacunes que fabriqui aquest laboratori "estiguin contaminades".
La preocupació per la seguretat és compartida per diversos membres de la comunitat científica perquè mentre es realitzaven els assajos es va suggerir la possibilitat que es prescindís d’alguns passos per a accelerar l’aprovació del fàrmac. Quelcom que, no obstant això, no ha ocorregut. L’OMS garanteix la seguretat de les vacunes tant si porten o no els polèmics coadjuvants, les substàncies que augmenten la potència immunològica de l’antigen i dels que també parla Forcades, qui sosté que no són fiables i que poden produir gravíssims efectes secundaris. També l’Agència Europea del Medicament. Això ens deixa una mica més tranquils donada la tèbia postura de l’OMS, per exemple, amb l’assumpte de les anomenades "medicines alternatives".
El polèmic vídeo de la monja que parla sobre la grip A ha tingut un impacte res menyspreable en les xerrades informals de la comunitat científica. En el discurs de Forcades hi ha algunes afirmacions que poden tenir versemblança, però al seu torn comet multitud d’inexactituds. Parla del risc de ficar la població virus vius insinuant intencions devastadores, com si desconegués que en les nostres vacunes no estan vius sinó inactivats; suggereix terribles riscos dels adjuvants i d’altres coses que, aparenten un seriós desconeixement de la matèria. Sembla com si la mescladissa de declaracions de la religiosa tingués el propòsit de desprestigiar la vacunació. Però la veritat és que els laboratoris porten més de 10 anys desenrotllant adjuvants per a potenciar l’efecte de les seves vacunes i no té sentit que la indústria farmacèutica vulgui matar els seus propis clients.
Però Forcades diu també, citant a la cadena CNN, que l’OMS va canviar al maig la seva definició de pandèmia en una part del seu web perquè s’ajustés a la situació de la nova grip. No es tractaria d’un canvi menor, sinó de modificar les condicions necessàries la necessitat que es parli d’una malaltia greu. Però sembla que això no és cert. La definició de fase pandèmica estava ja establerta des de fa anys. El que es va fer no va ser canviar-la sinó deixar explícit que el terme pandèmia no significava una altra cosa que una malaltia que s’ha propagat amb incidència superior a l’habitual en moltes regions del món. Forcades veu en aquesta acció una conspiració de les empreses farmacèutiques a escala internacional, ja que, segons afirma, només en el cas de pandèmia l’OMS pot aconseguir que les seves "recomanacions" siguin "ordes" per als països, la qual cosa li permetria obligar a vacunar la població sense el seu consentiment o a decretar quarantenes o aïllaments. Però la veritat és que açò convertiria a l’OMS en l’agència de l’ONU amb més poder del món... De totes les maneres sembla justificat que en circumstàncies extremes es pugui emprar la coerció sobre particulars per a protegir la salut del conjunt.
Més endavant, Forcades puja el to del seu missatge d'alerta contra la conspiració "Sempre hi ha hagut grups que volen dominar el món... amb bona intenció", assenyala la religiosa que recorda que hi ha teories que indiquen que estem davant d’un "excés de població", i que una pandèmia a temps, o una vacuna contaminada, podria servir per a acabar amb la superpoblació. No queda clar si Forcades recolza aquesta teoria. "No dic que no pugui ser", diu referint-se a un possible complot per a reduir a la meitat la població del món. Existeix "la possibilitat", afegeix. Encara que immediatament matisa: "Quasi em penedeixo d’haver-ho dit" però allà queda...
dilluns, octubre 26, 2009
Geòlegs letons confirmen que la suposada caiguda del meteorit ha estat un engany
Geòlegs letons han confirmat avui que la suposada caiguda d'un meteorit ahir a la nit en un granja de Letònia va ser un engany escenificat per persones desitjoses de fer negoci atraient curiosos i turistes al lloc del succés. Les autoritats locals fins i tot van arribar a acordonar la zona. Els experts han assegurat que "als límits del cràter s'hi veuen els rastres de les pales i s'observa com es van arrencar les males herbes. Aquesta és la versió oficial a què hem arribat", ha assegurat Girts Stinkulis, cap del departament de geologia de la Facultat de Geografia de la Universitat de Letònia, a l'agència Baltic News Service (BNS). El científic ha manifestat que "les dimensions del cràter no es corresponen a les que solen deixar habitualment els meteorits al caure"."El terraplè és massa pronunciat i la seva profunditat massa gran", ha dit el geòleg. La seva opinió és compartida unànimement per experts universitaris amb experiència en meteorits. Stinkulis ha reconegut que l'objecte incandescent que es veia a les imatges i fotografies reproduïdes pels mitjans de comunicació podria ser pols d'alumini. Pel que fa als protagonistes de l'engany, el professor universitari ha comentat que, possiblement, aquests busquessin "crear escàndol o qualsevol altra cosa". L'agència oficial de notícies russa RIA-Nóvosti i diversos canals de televisió han informat avui sobre la caiguda d'un meteorit. Les mateixes fonts van assegurar que hauria creat un cràter de 20 metres de diàmetre.
El perodico de Catalunya. Agència EFE
El perodico de Catalunya. Agència EFE
dijous, octubre 15, 2009
Figueres acull la 5a trobada sobre pensament crític
L'institut de secundària Ramon Muntaner de Figueres va acollir ahir al matí la Cinquena Trobada Escèptica, en la qual van participar diversos membres del Grup d'Escèptics català (GEC) vinculat a l'espanyol l'ARC-SAPC - Ernest Vila, Juan Pablo Fuentes, Joan Soler i Albert Fernández-., per abordar la parapsicologia i les ciències ocultes.
Els assistents van abordar diversos aspectes i, amb diferents arguments, desmuntar teories com la burrada que l'home no ha anat a la Lluna, l'astrologia, els extraterrestres i els ovnis o les pseudomedicines. A l'acte, Joan Soler va oferir una demostració de la seva habilitat per doblegar culleres. Després de les seves intervencions, els assistents van poder formular preguntes als experts.
Basat en l'article del Diari de Girona d'igual títol.
Els assistents van abordar diversos aspectes i, amb diferents arguments, desmuntar teories com la burrada que l'home no ha anat a la Lluna, l'astrologia, els extraterrestres i els ovnis o les pseudomedicines. A l'acte, Joan Soler va oferir una demostració de la seva habilitat per doblegar culleres. Després de les seves intervencions, els assistents van poder formular preguntes als experts.
Basat en l'article del Diari de Girona d'igual títol.
dilluns, octubre 12, 2009
De nou parlen de sectes a València
“Els adeptes a les sectes es disparen per la crisi a València”. Així titulava avui el periodista Carlos Navarro el seu article en l’edició valenciana del diari 20 Minutos, on podia llegir-se que més de 7.200 valencians han sigut captats a través de cursos d’autoajuda. Calculen que hi ha almenys 50 sectes assentades a València
Sembla que l’actual conjuntura econòmica i l’estat de desesperació i angoixa que pot arribar a generar són el caldo de cultiu perfecte que estan aprofitant nombroses sectes per a captar adeptes. Per a aconseguir-ho, oferixen falses teràpies com a processos d’autoajuda o seminaris de creixement personal, segons ha explicat el psicoterapeuta i especialista català en relacions sectàries de la unitat clínica d’Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS), Miguel Perlado.
Tant és així que, segons dades d’este organisme que també presta ajuda i assessorament a les víctimes de les sectes i a les seues famílies des de 1976, durant l’any passat van notar un increment d’entre un 7% i un 12% de noves entrades i consultes. Segons Perlado, dels estudis sociològics elaborats per l’AIS, entre un 0,8% i un 0,9% de la població valenciana forma part d’alguna secta d’una manera actiu. Açò significa que més de 7.200 valencians han sigut ja captats per grups sectaris.
A més, Perlado assegura que València és la zona amb més activitat d’estos grups dels Països Catalans i, fins i tot, de tota la Península Ibèrica. Així, es tenen localitzades entre 40 i 50 tenen amb presència a València:. "A més, estan en el punt de mira altres 20 o 30 grups de pràctiques dubtoses", explica. Les temàtiques que solen tractar estos grups en les seues xarrades de forma predominant són "el creixement personal i l’autoestima, les pseudoteràpies amb àngels i energies i les santeries de grups afrobrasilers".
Però, si tan localitzats i identificats estan alguns grups, per què no actuen les autoritats? En este sentit, Perlado afirma que d’una banda, els exmembres tenen por de denunciar per possibles represàlies de la secta i per tractar d’oblidar. D’una altra, el País Valencià no té una legislació específica sobre sectes.. Per este motiu, perquè la policia investigue ha d’haver-hi una denúncia d’extorsió, coacció o amenaces.
Sembla que l’actual conjuntura econòmica i l’estat de desesperació i angoixa que pot arribar a generar són el caldo de cultiu perfecte que estan aprofitant nombroses sectes per a captar adeptes. Per a aconseguir-ho, oferixen falses teràpies com a processos d’autoajuda o seminaris de creixement personal, segons ha explicat el psicoterapeuta i especialista català en relacions sectàries de la unitat clínica d’Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS), Miguel Perlado.
Tant és així que, segons dades d’este organisme que també presta ajuda i assessorament a les víctimes de les sectes i a les seues famílies des de 1976, durant l’any passat van notar un increment d’entre un 7% i un 12% de noves entrades i consultes. Segons Perlado, dels estudis sociològics elaborats per l’AIS, entre un 0,8% i un 0,9% de la població valenciana forma part d’alguna secta d’una manera actiu. Açò significa que més de 7.200 valencians han sigut ja captats per grups sectaris.
A més, Perlado assegura que València és la zona amb més activitat d’estos grups dels Països Catalans i, fins i tot, de tota la Península Ibèrica. Així, es tenen localitzades entre 40 i 50 tenen amb presència a València:. "A més, estan en el punt de mira altres 20 o 30 grups de pràctiques dubtoses", explica. Les temàtiques que solen tractar estos grups en les seues xarrades de forma predominant són "el creixement personal i l’autoestima, les pseudoteràpies amb àngels i energies i les santeries de grups afrobrasilers".
Però, si tan localitzats i identificats estan alguns grups, per què no actuen les autoritats? En este sentit, Perlado afirma que d’una banda, els exmembres tenen por de denunciar per possibles represàlies de la secta i per tractar d’oblidar. D’una altra, el País Valencià no té una legislació específica sobre sectes.. Per este motiu, perquè la policia investigue ha d’haver-hi una denúncia d’extorsió, coacció o amenaces.
L’Església catòlica polonesa investiga un suposat miracle a l’est de Polònia
Una comissió especial de l’Església Catòlica investiga un suposat miracle ocorregut en la parròquia rural de Sokolka, a l’est de Polònia, on en el recipient que contenia la sagrada forma va aparèixer sang d’un cor humà.
El fet va tenir lloc fa alguns mesos, encara que la investigació oberta pels experts eclesiàstics s’ha donat a conèixer aquest dilluns, va informar la ràdio pública polonesa.
L’Església va decidir intervenir quan va conèixer el resultat de les anàlisis practicats per diversos metges, els que van determinar que el líquid trobat junt amb l’hòstia era sang i teixit humà, probablement del cor. "Hem d’estar moralment segurs que ningú ha canviat el contingut del recipient i de que tots els testimonis diuen la veritat", va explicar el portaveu de la cúria de Bialystok, pare Andrzej Debski.
Si els resultats d’aquesta investigació permeten parlar d’un miracle, la cúria remetrà els fets al Vaticà per a realitzar un estudi més profund del que succeeix.
Mentrestant, la Societat racionalista de Polònia, equivalent al Grup Escèptic Català (GEC) que lidera Joan Soler, assegura que la sang prové d’una persona recentment difunta i va ser posada en el recipient per algú, per la qual cosa han demanat a la fiscalia que intervingui per a determinar l’origen de les restes humanes.
Agència EFE
El fet va tenir lloc fa alguns mesos, encara que la investigació oberta pels experts eclesiàstics s’ha donat a conèixer aquest dilluns, va informar la ràdio pública polonesa.
L’Església va decidir intervenir quan va conèixer el resultat de les anàlisis practicats per diversos metges, els que van determinar que el líquid trobat junt amb l’hòstia era sang i teixit humà, probablement del cor. "Hem d’estar moralment segurs que ningú ha canviat el contingut del recipient i de que tots els testimonis diuen la veritat", va explicar el portaveu de la cúria de Bialystok, pare Andrzej Debski.
Si els resultats d’aquesta investigació permeten parlar d’un miracle, la cúria remetrà els fets al Vaticà per a realitzar un estudi més profund del que succeeix.
Mentrestant, la Societat racionalista de Polònia, equivalent al Grup Escèptic Català (GEC) que lidera Joan Soler, assegura que la sang prové d’una persona recentment difunta i va ser posada en el recipient per algú, per la qual cosa han demanat a la fiscalia que intervingui per a determinar l’origen de les restes humanes.
Agència EFE
diumenge, octubre 11, 2009
Trobat un nou jaciment a prop de Stonehenge que manté expectant la comunitat científica
Fer que les pedres parlin forma part del treball dels arqueòlegs. I els equips que treballen a la riba del riu Avon, al comtat anglès de Wiltshire, confien que el seu últim descobriment sigui capaç d’explicar-los moltes coses.
La localització d’un petit cercle prehistòric a prop de Stonehenge, un dels monuments megalítics més espectaculars del món, manté expectant la comunitat científica. La troballa, que ha estat batejada com a Bluestonehenge (Stonehenge blau, pel color que al seu dia van tenir allà les pedres), es troba a menys de tres quilòmetres de la famosa estructura catalogada com a Patrimoni de la Humanitat.
La primera impressió dels científics que treballen a l’Avon és que els dos llocs estan relacionats. La germana petita de Stonehenge, com alguns anomenen l’últim descobriment, pot confirmar la teoria que el paratge, situat al sud-oest d’Anglaterra, va ser en la prehistòria un enorme complex funerari. “No ho sap gaire gent, però Stonehenge era el principal cementiri de l’època”, afirma Mike Parker Pearson, director de l’Stonehenge Riverside Project, un programa d’excavacions a la ribera occidental del riu en què treballen arqueòlegs de les universitats de Sheffield, Manchester, Bournemouth, Bristol, Preston i Birmingham.
Bluestonehenge és un cercle de 10 metres de diàmetre i es calcula que devia ser construït ara fa uns 5.000 anys. Al complex en l’actualitat no hi ha pedres, però, pels senyals trobats, al seu temps n’hi devia haver unes 25 de color blau i mida colossal, arribades de les muntanyes de Gal·les. Els natius van tenir la capacitat de transportar aquelles pesadíssimes moles al llarg de 240 quilòmetres per mètodes que de moment es desconeixen.
Signes d'activitat domèstica
El cercle es completava amb 80 pedres locals. Els arqueòlegs han trobat clars indicis que les pedres gegants van ser remogudes més tard, per a la reconstrucció de Stonehenge, cap a l’any 2500 abans de Crist. “El cercle descobert ha de ser considerat com una part integral de Stonehenge, més que no pas com un monument separat, i ofereix una informació molt important de la història del seu famós veí”, afirma Josh Pollar, de la Universitat de Bristol. Noves proves hauran d’aclarir si les pedres que hi ha al cercle intern de Stonehenge havien estat anteriorment a Bluestonehenge.
Un detall molt revelador és que en cap dels dos jaciments hi havia signes d’activitat domèstica, com ara restes de ceràmica, ossos d’animals, eines o residus de menjar. Els investigadors creuen que tots dos pertanyen al que els seus habitants consideraven “el regne de la mort”, el lloc destinat a acomiadar els difunts.
“Bluestonehenge hauria pogut ser l’enclavament on la gent era incinerada i d’on partien les desfilades funeràries cap a Stonehenge, per enterrar-hi les cendres”, sospesa Pearson. Els que celebraven aquests rituals freqüentaven el que seria “el regne de la vida”, segons el professor Julian Thomas, un altre enclavament del període neolític situat aigües amunt del riu Avon i conegut com a Durrington Wells. Allà s’han trobat nombrosos signes d’activitat humana i de celebració de cerimònies.
¿Observatori o recinte religiós?
“Aquesta nova troballa confirma la idea que teníem que el riu Avon és d’una importància fonamental i ho vincula tot”, ha explicat Thomas. “Les implicacions d’aquest descobriment són immenses. Les velles teories sobre Stonehenge, que no tenen en compte l’evident significat del riu, hauran de ser revisades”.
I les teories sobre la fascinant estructura megalítica abunden. Molts creuen que es tractava d’un observatori astronòmic, mentre que altres pensen que era un recinte de caràcter religiós. N’hi ha que fins i tot atribueixen la seva construcció a forces sobrenaturals i atribueixen a les pedres poders màgics.
Stonehenge atrau els més excèntrics pelegrinatges de tribus contemporànies, que inclouen neodruides, neopagans i seguidors del moviment new age. Els científics, que mesuren, analitzen i escolten el missatge de les pedres, estan convençuts que les últimes anàlisis confirmaran el caràcter funerari del paratge.
Begoña Arce, El Periódico
dimecres, agost 26, 2009
Una empresa ofereix rutes nocturnes per Ciutat Vella explicant llegendes sobre Barcelona
S’hi expliquen mites sobre la catedral i la plaça de Sant Just
S’hi expliquen mites sobre la catedral i la plaça de Sant Just
Si la majoria dels barcelonins coneguessin la història de la dissortada santa Eulàlia, segurament lluitarien per tornar-li la titularitat de patrona primera de la ciutat. La vintena de persones que divendres a la nit van passejar pel Gòtic seguint la ruta La Barcelona màgica en van sortir convençudes, després que la historiadora de l’art Emma Fernández els expliqués les desventures de la màrtir de la ciutat. «El que pretenem és descobrir Barcelona als barcelonins», resumeix Pere Esteve, soci fundador d’Itinera Plus, empresa especialitzada a organitzar rutes culturals per la capital catalana.
L’olor d’orina que al caure el sol s’apodera de certes parts del Gòtic ajuda els vianants a viatjar en el temps, seguint les explicacions de la jove i entusiasta guia. «Aquest és un dels punts més màgics de la ciutat», explica Fernández a la plaça de Sant Just. «Aquí es reunien els seguidors del mitraisme per organitzar els seus rituals», prossegueix la jove guia.
«¿Però què fa màgica la plaça?», pregunta una interessada participant. «Just en aquest punt es noten les forces tel·lúriques. És una plaça màgica per la confluència dels corrents de les aigües freàtiques, que conflueixen sota els nostres peus», respon Fernández, que té una altra llegenda per explicar la presència d’aquestes aigües. «Diuen que va ser precisament Eulàlia la que va crear el riu de sota, com es coneixien les aigües freàtiques, després de trobar unes nenes molt tristes perquè havien anat a buscar aigua al pou i estava sec», afegeix.
Una altra de les parades que desperten més interès en la concurrència és la de la catedral, font inacabable de llegendes a tot Europa, que, lògicament, té els seus mites propis a Barcelona. Davant d’un dels laterals del temple, Fernández explica que a l’edat mitjana les bruixes acostumaven a sobrevolar la ciutat, i la seva afició favorita era tirar pedres i cridar obscenitats cada vegada que passaven per sobre de la catedral. «Per espantar-les i evitar que espantessin els feligresos, els càrrecs eclesiàstics van decidir col·locar campanes a la part més alta de l’església», explica somrient la jove, davant la mirada interessada dels participants, una mica atabalats davant l’allau d’informació sobre la ciutat que els estaven brindant. I les històries fantàstiques es barregen amb les reals sense que ningú sàpiga on és la frontera, seduïts ja per la màgia de la ruta.
La casa del botxí
És precisament una història real com la vida mateixa la que més sorprèn. Fernández explica que en una petita casa de la plaça del Rei hi vivia a l’edat mitjana el botxí de la ciutat, a dos segons de la feina, ja que les execucions públiques es feien precisament en aquesta cèntrica plaça, lloc que després acollia el tràfic de peus dels condemnats, «ja que s’assegurava que portaven bona sort».
El botxí era un dels personatges empestats en aquelles èpoques, però, això sí, el poble creia que tenia propietats curatives. «Quan algú estava malalt anava a veure el botxí perquè el toqués amb les mans. Era l’única persona, després de Déu, que podia matar sense rebre càstig», explica.
Elena López. El Periódico
L’olor d’orina que al caure el sol s’apodera de certes parts del Gòtic ajuda els vianants a viatjar en el temps, seguint les explicacions de la jove i entusiasta guia. «Aquest és un dels punts més màgics de la ciutat», explica Fernández a la plaça de Sant Just. «Aquí es reunien els seguidors del mitraisme per organitzar els seus rituals», prossegueix la jove guia.
«¿Però què fa màgica la plaça?», pregunta una interessada participant. «Just en aquest punt es noten les forces tel·lúriques. És una plaça màgica per la confluència dels corrents de les aigües freàtiques, que conflueixen sota els nostres peus», respon Fernández, que té una altra llegenda per explicar la presència d’aquestes aigües. «Diuen que va ser precisament Eulàlia la que va crear el riu de sota, com es coneixien les aigües freàtiques, després de trobar unes nenes molt tristes perquè havien anat a buscar aigua al pou i estava sec», afegeix.
Una altra de les parades que desperten més interès en la concurrència és la de la catedral, font inacabable de llegendes a tot Europa, que, lògicament, té els seus mites propis a Barcelona. Davant d’un dels laterals del temple, Fernández explica que a l’edat mitjana les bruixes acostumaven a sobrevolar la ciutat, i la seva afició favorita era tirar pedres i cridar obscenitats cada vegada que passaven per sobre de la catedral. «Per espantar-les i evitar que espantessin els feligresos, els càrrecs eclesiàstics van decidir col·locar campanes a la part més alta de l’església», explica somrient la jove, davant la mirada interessada dels participants, una mica atabalats davant l’allau d’informació sobre la ciutat que els estaven brindant. I les històries fantàstiques es barregen amb les reals sense que ningú sàpiga on és la frontera, seduïts ja per la màgia de la ruta.
La casa del botxí
És precisament una història real com la vida mateixa la que més sorprèn. Fernández explica que en una petita casa de la plaça del Rei hi vivia a l’edat mitjana el botxí de la ciutat, a dos segons de la feina, ja que les execucions públiques es feien precisament en aquesta cèntrica plaça, lloc que després acollia el tràfic de peus dels condemnats, «ja que s’assegurava que portaven bona sort».
El botxí era un dels personatges empestats en aquelles èpoques, però, això sí, el poble creia que tenia propietats curatives. «Quan algú estava malalt anava a veure el botxí perquè el toqués amb les mans. Era l’única persona, després de Déu, que podia matar sense rebre càstig», explica.
Elena López. El Periódico
diumenge, agost 23, 2009
El fals cas de telepatia del submarí Nautilus
La Unió Soviètica es va llançar a la investigació parapsicològica a conseqüència d’un reportatge publicat en la revista francesa Science et Vie el febrer de 1960. El firmava el periodista Gerard Messadié i tractava d’un experiment secret realitzat a bord del primer submarí nuclear, el nord-americà Nautilus. Durant l’estiu de 1958, mentre el submergible es trobava sota el gel del pol Nord, un tripulant - identificat com el tinent Jones - s’havia comunicat telepàticament amb una base militar de Maryland des d’on un cert Smith, estudiant de la Universitat de Duke, li havia transmès mentalment cartes a l’atzar. El tinent Jones havia encertat el 70% de les vegades quina carta havia eixit de la manoll a milers de quilòmetres.
Segons Messadié, a principis de 1957 la Rand Corporation, un grup d’experts en estratègia militar, havia recomanat a Eisenhower la telepatia com a forma de comunicació amb els submarins sota el gel. L’experiment del Nautilus demostrava més enllà de tot dubte la seva viabilitat. "Per primera vegada en la història de la ciència, s’havia obtingut la prova indiscutible de la possibilitat que els cervells humans es comuniquen a distància. L’estudi de la parapsicologia entrava finalment en la seua fase científica", explicarien poc després Louis Pauwels i Jacques Bergier a Le Matin des Magiciens (1960).
Així ho van entendre també a l’altre costat del Teló d’Acer. A l’URSS, Stalin havia prohibit en 1937 l’experimentació paranormal per considerar-la contrària als principis del materialisme, però allò ho canviava tot. "És la telepatia una nova arma secreta? Serà la percepció extrasensorial un factor decisiu en la guerra futura? Han aprés els militars americans els secrets del poder mental?", es preguntava Messadié a Science et Vie. Washington ho va desmentir, però el KGB i la intel·ligència militar soviètica es van témer el pitjor.
La 'visió remota'
Moscou es va bolcar a partir d’aquest moment en l’anomenada guerra psíquica amb l’esperança de trobar l’arma definitiva. L’URSS i EUA van mantenir fins a finals del segle passat costosos programes de busca d’armes psíquiques com la telepatia i la visió remota, la possibilitat que un espia dotat de poders extraordinaris vera el que ocorria a milers de quilòmetres de distància. Els protagonistes dels experiments eren psíquics, com Nina Kulagina i Ingo Swan, que recorrien a l’il·lusionisme per a simular les capacitats paranormals. Els satèl·lits espia i els equips de ràdio de qualsevol vehicle militar actual són la prova evident de que tot va ser un bluf.
Dos dècades després de l’experiment del Nautilus, l’escriptor Martin Ebon preparava un llibre sobre la guerra psíquica quan va visitar a París a Gerard Messadié. El periodista francès li va dir que l’episodi telepàtic del submarí nuclear havia estat un invent de Jacques Bergier que ell s’havia engolit pel seu entusiasme juvenil. Una bola d’un dels autors de l’increïble Le Matin des Magiciens havia portat a la materialista URSS a participar en la cara i inútil carrera de la guerra psíquica.
Alfonso Gámez, El Correo digital (títol canviat)
divendres, agost 21, 2009
L'OMS adverteix contra l'ús de l'homeopatia
Experts en tuberculosi de l’OMS han assenyalat que l’homeopatia no serveix per a tractar aquesta malaltia.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit contra l’ús de tractaments homeopàtics per a tractar diverses malalties amb un alt índex de mortalitat, com la tuberculosi, el VIH/SIDA, la malària, la grip comuna i la diarrea infantil.
L’advertència de l’OMS es produeix en resposta a una carta oberta que li va fer arribar un grup de joves investigadors britànics i africans que temen que la promoció de l’homeopatia en països en via de desenvolupament estigui posant en risc la vida dels malalts.
Els metges i investigadors integrants de Voice of Young Science (VoYS, per les seves sigles en anglès) – una xarxa que promou el debat científic - s’han posat en contacte amb els ministres de Salut de tots els països per a difondre el punt de vista de l’OMS sobre els tractaments homeopàtics.
"Fem un crida a l’OMS perquè condemni la promoció de l’ús de l’homeopatia per a tractar la tuberculosi, la diarrea infantil, la grip, la malària i el VIH", es podia llegir en la carta que els integrants de VoYS van enviar a l’OMS al juny.
"L’homeopatia no protegeix d’aquestes malalties ni les cura", afirmaven en la missiva.
"Aquells que treballem amb la gent més pobra del món tenim dificultats per a oferir l’ajuda mèdica necessària. Quan l’homeopatia es posa en el lloc de tractaments efectius, es perden vides", assenyalaven en el document.
Diversos experts en tuberculosi de l’OMS han assenyalat que l’homeopatia "no té lloc" en el tractament d’aquesta malaltia.
Un dels autors de la carta, Robert Facen, va indicar a BBC World que els joves investigadors se sentien satisfets per la resposta de l’OMS a les seves reivindicacions, ja que eren resultat de molt de treball i observacions sobre el terreny.
"Potencialment desastroses"
El doctor Robert Hagan, investigador biomolecular de la Universitat de Saint Andrews, al Regne Unit, i membre de VoYS va assenyalar: "Necessitem que els governs de tot el món reconeguin els perills de la promoció de l’homeopatia per al tractament de malalties mortals".
"Esperem que difonent la postura de l’OMS respecte a l’homeopatia estarem ajudant a la gent que està lluitant contra estes pràctiques potencialment desastroses", va afirmar el científic.
Per la seva banda, el doctor Mario Raviglione, del departament 'Stop a la Tuberculosi' de l’OMS va dir: "Les guies de l’OMS per al tractament de la tuberculosi que estan basades en evidències, així com els estàndards internacionals per al tractament de la tuberculosi no recomanen l’ús de l’homeopatia".
Els investigadors i metges de VoYS també es queixen de que l’homeopatia està sent promocionada per al tractament de la diarrea infantil.
Segons Joe Martines, portaveu del Departament de Salut i Desenrotllament del Xiquet i de l’Adolescent de l’OMS, "no s’han trobat proves fins avui que l’homeopatia tingui cap efecte beneficiós".
"L’homeopatia no se centra en el tractament i prevenció de la deshidratació, i açò entra en total contradicció amb les bases científiques i amb les nostres recomanacions per a tractar la diarrea", va assenyalar Martines.
Mentrestant, el Doctor Nick Beeching, especialista en malalties infeccioses d’Hospital Universitari de Liverpool, al Regne Unit, va ressaltar que "infeccions com la malària, el VIH i la tuberculosos tenen unes altes taxes de mortalitat, però poden ser controlades amb una varietat de tractaments amb eficàcia demostrada, sobre els quals hi ha una àmplia experiència i dades d’estudis científics".
"No hi ha evidències objectives de què l’homeopatia tingui cap efecte en aquestes infeccions, i crec que és irresponsable per a un treballador de la salut promoure el seu ús en compte de tractaments eficaços", va concloure Beeching.
Tractament popular
No obstant això, en països com el Regne Unit l’homeopatia continua sent molt popular i compta amb defensors il·lustres, com el Príncep Carles d’Anglaterra.
"Necessitem adoptar el millor de la ciència i la tecnologia moderna, però no a costa de perdre el millor que poden oferir les teràpies complementàries", va comentar en una conferència en 2005.
En aquest estat -on un de cada cinc pacients assegura haver recorregut alguna vegada al tractament de "medicines alternatives"- fins i tot el sistema públic de salut (el NHS per les seves sigles en anglès) ofereix tractament homeopàtic.
"En el Regne Unit, hi ha uns quants hospitals homeopàtics públics i alguns metges del sistema de salut públic ofereixen aquest tipus de tractament", pot llegir-se en la pàgina web del NHS.
A pesar d’això, l’homeopatia continua sent motiu de debat en el país. En 2007, un grup de 40 destacats experts metges va escriure una carta al NHS demanant que retirés un tractament sobre el qual, segons asseguraven, "no existeixen proves que funcioni".
En la mateixa línia es va manifestar Robert Hagan, membre de Voice of Young Science.
"No crec que s’hagin de destinar fons públics a teràpies l’efectivitat del qual no està demostrada", va comentar l’investigador a BBC World.
BBC World
dilluns, agost 03, 2009
Les teletransportacions
Un fenomen aparentment inexplicable que, segons informacions de la premsa hispanoamericana, havia ocorregut a l’un i l’altre costat de l’Atlàntic repetidament des de 1968. La primera vegada va succeir a Argentina; després, a Brasil; i, a finals dels anys 70, a Espanya, on va haver-hi els que es van traslladar, literalment en un obrir i tancar d’ulls, de Sevilla a Còrdova, de Sevilla a Santiago de Xile, de Madrid a Lima...
El cas Vidal
Tot va començar al maig de 1968 quan l’advocat Gerardo Vidal i la seva esposa viatjaven amb cotxe entre Txascomús i Maipú, a la província argentina de Buenos Aires. De sobte, l’automòbil va entrar en un banc de boira, i la parella va perdre el coneixement. Van despertar 48 hores després, sense recordar res d’allò que s’ha succeït durant aquest temps, i van comprovar que la pintura del sostre del cotxe estava cremada. Es trobaven prop de Ciutat de Mèxic, a 7.500 quilòmetres de sa casa. Segons la premsa argentina, després d’acudir a la legació diplomàtica del seu país, van ser repatriats i l’automòbil, traslladat a Estats Units per al seu estudi.
El cònsol argentí a Mèxic va negar els fets en el diari Clarín, actitud que altres mitjans van atribuir a un intent de protegir la intimitat de la parella, amb la que ningú aconseguia parlar cara a cara. "Els Vidal no apareixien. I, sense els Vidal, l’experiència era inverificable. L’extraordinària història es convertia en un trist rumor sense ancoratge en el món real", destaca en el seu llibre Invasores. Historias de extraterrestres en Argentina (2009) el periodista Alejandro Agostinelli, qui va intentar durant anys donar amb el matrimoni o amb algú que els coneguera. Va ser impossible: mai havien existit.
Els Vidal i la seva increïble experiència, va descobrir Agostinelli el 1996, van ser inventats pel cineasta argentí Anníbal Uset per a promocionar la seva pel·lícula Che ovni, estrenada el 7 d’agost de 1968 - dos mesos després de la difusió del cas en la premsa - i en la qual els protagonistes pateixen una teletransportació. El realitzador va comptar amb la complicitat d’un guilopo periodista, els mitjans van caure en el parany, es van engolir la història i, amb el temps, bromistes i escriptors sense escrúpols van clonar l’episodi al voltant del món presentant-ho com un fet real.
Estracte d'un article d'Alfonso Gámez a El Correo
dissabte, juliol 25, 2009
Mostren novament que la Lluna no influïx sobre la psique humana
Que la lluna plena té influència en els licàntrops és una llegenda que roman en el cine de terror, però que el mite que la Lluna pot influir en l’estat psíquic dels hòmens ha quedat descartada.
Almenys això reflecteix un estudi realitzat per l’Hospital de La vila joiosa a la Marina Alta. El treball d’investigació, per sorprenent que sembli, tenia com a objectiu conèixer "si la fase creixent o minvant de la lluna influïx en el nombre d’Urgències psiquiàtriques ateses".
Doncs bé, els resultats obtinguts per l’Hospital Comarcal de la Marina Baixa, determinen que "els casos psiquiàtrics assistits no guarden relació algunes amb les fases lunars". Tal i com constata este estudi, elaborat pel servici d’Urgències de l’esmentat centre hospitalari, les persones que patixen problemes mentals "no veuen accentuada la seua patologia en les nits de lluna plena".
"Lluna minvant, bogeria creixent" és el títol d’este treball d’investigació que, segons els seus responsables, ha aconseguit "desvincular la relació entre l’home i la Lluna", tal com han assenyalat des de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat.
Per al seu desenrotllament, els facultatius van analitzar les 661 urgències psiquiàtriques ateses en 2008 tenint en compte el calendari lunar del mateix any. Els resultats van ser: en la fase creixent lunar es van atendre un total de 323 urgències psiquiàtriques, mentres que en la fase minvant va haver-hi un registre de 306 casos.
Segons l’informe, la mitjana d’assistències psiquiàtriques va ser de 2,33 casos en dies de quart minvant, de 2,08 assistències en lluna nova, 1,66 casos a quart creixent i 1,33 en lluna plena. Primera conclusió per als investigadors d’este estudi: la fase lunar "no té una clara influència sobre el comportament del pacient psiquiàtric i que, les diferències entre unes fases i altres són ínfimes per a ser preses en compte".
Segona conclusió, potser la més important per als cinèfils del gènere de terror: en dies de lluna plena és si més no casos es van presentar, ja que l’estudi revela que el dia amb més urgències coincidix amb la lluna en quart minvant, seguida de la lluna nova.
D’esta manera, queda descartada la llegenda urbana.
Almenys això reflecteix un estudi realitzat per l’Hospital de La vila joiosa a la Marina Alta. El treball d’investigació, per sorprenent que sembli, tenia com a objectiu conèixer "si la fase creixent o minvant de la lluna influïx en el nombre d’Urgències psiquiàtriques ateses".
Doncs bé, els resultats obtinguts per l’Hospital Comarcal de la Marina Baixa, determinen que "els casos psiquiàtrics assistits no guarden relació algunes amb les fases lunars". Tal i com constata este estudi, elaborat pel servici d’Urgències de l’esmentat centre hospitalari, les persones que patixen problemes mentals "no veuen accentuada la seua patologia en les nits de lluna plena".
"Lluna minvant, bogeria creixent" és el títol d’este treball d’investigació que, segons els seus responsables, ha aconseguit "desvincular la relació entre l’home i la Lluna", tal com han assenyalat des de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat.
Per al seu desenrotllament, els facultatius van analitzar les 661 urgències psiquiàtriques ateses en 2008 tenint en compte el calendari lunar del mateix any. Els resultats van ser: en la fase creixent lunar es van atendre un total de 323 urgències psiquiàtriques, mentres que en la fase minvant va haver-hi un registre de 306 casos.
Segons l’informe, la mitjana d’assistències psiquiàtriques va ser de 2,33 casos en dies de quart minvant, de 2,08 assistències en lluna nova, 1,66 casos a quart creixent i 1,33 en lluna plena. Primera conclusió per als investigadors d’este estudi: la fase lunar "no té una clara influència sobre el comportament del pacient psiquiàtric i que, les diferències entre unes fases i altres són ínfimes per a ser preses en compte".
Segona conclusió, potser la més important per als cinèfils del gènere de terror: en dies de lluna plena és si més no casos es van presentar, ja que l’estudi revela que el dia amb més urgències coincidix amb la lluna en quart minvant, seguida de la lluna nova.
D’esta manera, queda descartada la llegenda urbana.
EFE
divendres, juliol 24, 2009
El Ministeri de Sanitat israeliana ha demanat als hipnotitzadors que evitin fer als seus clients explorar suposades vides passades, perquè l’experiència pot generar danys psicològics.
La decisió es basa en un dictamen del comitè ministerial, que prepara una llei sobre hipnosi arran de diverses protestes de clients d’aquesta peculiar teràpia, que en comptes de curar els seus traumes o dolors, van patir greus danys emocionals, segons informa d’això aquest divendres el diari Haaretz.
Les autoritats no han volgut prohibir la pràctica completament en considerar que pot suposar un remei, encara que no estigui acceptada per la medicina moderna.
El diari es fa ressò un dels casos que ha portat a Sanitat a demanar als hipnotitzadors autocontrol en el recurs a aquesta pràctica: es tracta d’un jove de 23 anys que, deprimit per la ruptura amb la seva parella, va seguir el consell d’un psicòleg de sotmetre’s a hipnosi per a conèixer les seves reencarnacions, el psicòleg va pensar que el seu pacient potser havia tingut una mala experiència sentimental quan ocupava un cos anterior, la qual cosa ara li feia poc suportable la seva actual ruptura.
Durant la sessió, el jove va començar a hiperventilar-se en sentir-se com si estigués en un taüt i, després de la fallida sessió hipnòtica, va viure repetits atacs de pànic i problemes respiratoris.
A pesar de la polèmica, Lianna Sofer, experta en la matèria, defèn l’ús de la hipnosi per a corregir problemes "que van començar en una vida anterior".
Sofer assegura que una dona va dir adéu per sempre als seus dolors crònics de coll quan va descobrir que "havia estat decapitada en una vida anterior".
El director del comitè ministerial, Alex Aviv, del centre de salut mental Abarbanel de Bat Yam (prop de Tel Aviv), titlla en canvi aquest tipus d’hipnosi de "pràctica mística per a gent que creu en la reencarnació" i recorda que en diversos casos "ha eixit malament".
EFE
Les autoritats no han volgut prohibir la pràctica completament en considerar que pot suposar un remei, encara que no estigui acceptada per la medicina moderna.
El diari es fa ressò un dels casos que ha portat a Sanitat a demanar als hipnotitzadors autocontrol en el recurs a aquesta pràctica: es tracta d’un jove de 23 anys que, deprimit per la ruptura amb la seva parella, va seguir el consell d’un psicòleg de sotmetre’s a hipnosi per a conèixer les seves reencarnacions, el psicòleg va pensar que el seu pacient potser havia tingut una mala experiència sentimental quan ocupava un cos anterior, la qual cosa ara li feia poc suportable la seva actual ruptura.
Durant la sessió, el jove va començar a hiperventilar-se en sentir-se com si estigués en un taüt i, després de la fallida sessió hipnòtica, va viure repetits atacs de pànic i problemes respiratoris.
A pesar de la polèmica, Lianna Sofer, experta en la matèria, defèn l’ús de la hipnosi per a corregir problemes "que van començar en una vida anterior".
Sofer assegura que una dona va dir adéu per sempre als seus dolors crònics de coll quan va descobrir que "havia estat decapitada en una vida anterior".
El director del comitè ministerial, Alex Aviv, del centre de salut mental Abarbanel de Bat Yam (prop de Tel Aviv), titlla en canvi aquest tipus d’hipnosi de "pràctica mística per a gent que creu en la reencarnació" i recorda que en diversos casos "ha eixit malament".
EFE
dijous, juliol 23, 2009
Eclipsi: fascinació i pors ancestrals
Foto: Agència EFE
Foto: Agència EFEÀsia va gaudir ahir de l’eclipsi total de Sol més llarg del segle. Durant uns minuts, el dia es va fer nit i del Sol només va quedar la seva corona, un anell de llum blanca que s’estén un milió de quilòmetres per sobre de la seva superfície. No hi haurà un eclipsi tan llarg fins a l’any 2132. Es calcula que més de 2.000 milions de persones van poder seguir en directe l’eclipsi, que va cobrir zones de la Xina i l’Índia, els països més poblats del món. El fenomen va ser visible a través d’un passadís de 250 quilòmetres que s'estenia també a través de Bangla Desh, el Nepal, Bhutan i Myanmar (Birmània) abans de dirigir-se al Pacífic. A les illes Bonin, al sud del Japó, l’eclipsi va arribar a la durada màxima: sis minuts i 39 segons. Però les pors ancestrals encara no s'han esvaït. Els eclipsis formen part de la mitologia xinesa. És famosa la llegenda del gegant Kua Fu perseguint el Sol a través del cel per acabar amb la sequera. I se’ls relaciona amb desastres i caigudes de dinasties. Per acabar amb aquestes mentides, els científics s’han prodigat aquests dies a donar explicacions en els mitjans de comunicació xinesos.
També a l’Índia es desconfia dels eclipsis. Segons una vella creença, mentre el Sol està tapat, els aliments i l’aigua es tornen perjudicials per a la salut. Milers de dones índies han avançat el part amb cesàries per evitar que coincidís amb l’eclipsi.
També a l’Índia es desconfia dels eclipsis. Segons una vella creença, mentre el Sol està tapat, els aliments i l’aigua es tornen perjudicials per a la salut. Milers de dones índies han avançat el part amb cesàries per evitar que coincidís amb l’eclipsi.
dimecres, juliol 08, 2009
A un home de Bristol (Anglaterra) li cau un tros de gel d'avió al damunt.
Un home de Bristol, ha descrit a BBC News la manera en què va ser colpejat per un bloc de gel que va caure d’un avió quan ell estava assentat en el seu jardí. David Gammon viu sota la trajectòria de vol a l’aeroport internacional de Bristol. Va explicar que “escoltàrem un avió que passava per damunt i, a continuació, un so sibilant i de sobte un tros de gel de la grandària d’una bresquilla caigué sobre la meva cuixa”. El senyor Gammon, de 76 anys, està ferit però es recupera. L’aeroport Internacional de Bristol diu que no hi ha proves que el gel hagi caigut des d’un avió utilitzant l’aeroport. En una declaració, l’aeroport va dir: “Bristol Internacional proporcionarà tot el suport possible a l’Autoritat d’Aviació Civil en la investigació d’aquest assumpte. “No obstant això, variables com l’altura de l’avió, la força del vent, temperatura de l’aire i altres factors indiquen que el gel podria haver vingut de qualsevol avió que sobrevolés una zona d’aproximadament cinc milles. “Això inclou els vols transatlàntics que entren a Heathrow, els vols a Alemanya i el nord d’Europa i les aeronaus que volen cap a o des de Bristol International”. “M’han dit que si m’hagués colpejat el cap, jo ja no estaria amb vostès”, va afegir el senyor Gammon.
BBC News
BBC News
Els falsos records
Sovint podem crear falsos records de situacions —sobretot de la infància— que, tot i que són reals, acabem recordant-les perquè se’ns han explicat molts cops. La creació de falsos records és una àrea d’estudi ben coneguda i caracteritzada, especialment des de l’àmbit judicial per l’impacte que suposa sobre declaracions de testimonis i víctimes en els judicis en casos per exemple de suposats abusos sexuals. També tenen gran importància en falsos casos de rituals satànics i de preteses abduccions per extraterrestres.
Un estudi publicat al Journal of Neuroscience apunta que l’origen dels records falsos i verdaders depèn de diferències estructurals en vies de connexió entre diferents zones del cervell que processen aquestes funcions cognitives. L’estudi el lidera Antoni Rodríguez-Fornells, professor de recerca de la ICREA al Departament de Ciències Fisiològiques II (Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge — IDIBELL), i hi participen Luis Fuentemilla i Estela Camara, dels grups de recerca Cognition and Brain Plasticity i Neurodinàmica Cognitiva i dels Trastorns Mentals (NECOM) de la UB i l’IDIBELL, entre altres autors.
L’objectiu de l’estudi era relacionar diferències individuals en la manera de crear els nostres records amb la microestructura del cervell. Per aconseguir-ho, l’equip científic va escanejar 48 voluntaris amb ressonància magnètica estructural (MRI). Concretament, utilitzant una nova tècnica, Difusion Tensor Imaging (DTI), van estudiar l’estructura de la substància blanca (majoritàriament l’estructura axonal) d’aquests voluntaris.
A cada participant, abans d’entrar a l’escàner, li passaven una prova de memòria consistent a recordar llistes de paraules per les quals se li preguntava posteriorment. Per exemple, una llista podia consistir en «sofà», «taula», «asseure’s», «pupitre», «balancí», «cames», «tamboret», «fusta», etc. (14 paraules per llista). Immediatament després d’escoltar la llista d’aquestes paraules, el participant havia d’escriure totes les que recordava. Després d’escoltar totes les llistes, hi havia un qüestionari de reconeixement en què es presentaven les paraules que s’havien escoltat a les llistes anteriors (per exemple, «sofà»), juntament amb paraules totalment noves (per exemple «camisa»), i també amb paraules que no s’havien presentat però que estaven relacionades semànticament amb el contingut de la llista (per exemple, «cadira»).
La tasca del participant era dir si la paraula havia aparegut o no durant l’experiment, així com el grau del seu record (si la recordava bé i acuradament, o no). Curiosament, en el 75 % dels casos els participants deien que la paraula del tipus «cadira» (falsa memòria) havia aparegut a la llista. En altres casos, alguns participants fins i tot comentaven que recordaven haver escoltat una paraula que mai s’havia presentat. De fet, aquest efecte és molt robust (paradigma de Deese-Roediger-McDermott, DRM) i parla de la mal·leabilitat de la nostra memòria, de com el record es va construint de manera progressiva i de com és susceptible a distorsions o records falsos.
Segons l’estudi, la tendència a generar records verdaders i falsos està relacionada amb les diferències individuals pel que fa a substància blanca cerebral. És a dir, la tendència a tenir records autèntics està associada a un feix de substància blanca (vies axonals cerebrals que connecten àrees de l’escorça cerebral) que connecta les zones de l’hipocamp i el parahipocamp, que són estructures vinculades al record i a l’emmagatzematge de memòries. En canvi, la tendència a generar falsos records està relacionada amb un altre feix de substància blanca (el fascicle longitudinal superior), que connecta estructures frontoparietals; estructures que, en altres estudis de ressonància magnètica funcional, han estat relacionades amb les falses memòries.
Un estudi publicat al Journal of Neuroscience apunta que l’origen dels records falsos i verdaders depèn de diferències estructurals en vies de connexió entre diferents zones del cervell que processen aquestes funcions cognitives. L’estudi el lidera Antoni Rodríguez-Fornells, professor de recerca de la ICREA al Departament de Ciències Fisiològiques II (Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge — IDIBELL), i hi participen Luis Fuentemilla i Estela Camara, dels grups de recerca Cognition and Brain Plasticity i Neurodinàmica Cognitiva i dels Trastorns Mentals (NECOM) de la UB i l’IDIBELL, entre altres autors.
L’objectiu de l’estudi era relacionar diferències individuals en la manera de crear els nostres records amb la microestructura del cervell. Per aconseguir-ho, l’equip científic va escanejar 48 voluntaris amb ressonància magnètica estructural (MRI). Concretament, utilitzant una nova tècnica, Difusion Tensor Imaging (DTI), van estudiar l’estructura de la substància blanca (majoritàriament l’estructura axonal) d’aquests voluntaris.
A cada participant, abans d’entrar a l’escàner, li passaven una prova de memòria consistent a recordar llistes de paraules per les quals se li preguntava posteriorment. Per exemple, una llista podia consistir en «sofà», «taula», «asseure’s», «pupitre», «balancí», «cames», «tamboret», «fusta», etc. (14 paraules per llista). Immediatament després d’escoltar la llista d’aquestes paraules, el participant havia d’escriure totes les que recordava. Després d’escoltar totes les llistes, hi havia un qüestionari de reconeixement en què es presentaven les paraules que s’havien escoltat a les llistes anteriors (per exemple, «sofà»), juntament amb paraules totalment noves (per exemple «camisa»), i també amb paraules que no s’havien presentat però que estaven relacionades semànticament amb el contingut de la llista (per exemple, «cadira»).
La tasca del participant era dir si la paraula havia aparegut o no durant l’experiment, així com el grau del seu record (si la recordava bé i acuradament, o no). Curiosament, en el 75 % dels casos els participants deien que la paraula del tipus «cadira» (falsa memòria) havia aparegut a la llista. En altres casos, alguns participants fins i tot comentaven que recordaven haver escoltat una paraula que mai s’havia presentat. De fet, aquest efecte és molt robust (paradigma de Deese-Roediger-McDermott, DRM) i parla de la mal·leabilitat de la nostra memòria, de com el record es va construint de manera progressiva i de com és susceptible a distorsions o records falsos.
Segons l’estudi, la tendència a generar records verdaders i falsos està relacionada amb les diferències individuals pel que fa a substància blanca cerebral. És a dir, la tendència a tenir records autèntics està associada a un feix de substància blanca (vies axonals cerebrals que connecten àrees de l’escorça cerebral) que connecta les zones de l’hipocamp i el parahipocamp, que són estructures vinculades al record i a l’emmagatzematge de memòries. En canvi, la tendència a generar falsos records està relacionada amb un altre feix de substància blanca (el fascicle longitudinal superior), que connecta estructures frontoparietals; estructures que, en altres estudis de ressonància magnètica funcional, han estat relacionades amb les falses memòries.
dijous, juny 25, 2009
Sotmès a un exorcisme un noi de 16 anys per a guarir-li l'homosexualitat
Una comunitat religiosa de Connecticut va sotmetre un noi de 16 anys a un exorcisme per "curar" la seva homosexualitat i després va penjar un vídeo amb imatges dels fets al portal d'internet YouTube, segons informa avui el diari New York Post.
El vídeo mostrava un jove estès a terra que pateix convulsions i davant el qual diverses persones criden perquè un "dimoni homosexual" surti del seu cos.
"Esperit homosexual, et cridem perquè abandonis el seu cos ara mateix. ¡llibera'l, Llucifer!", cridava el grup davant el jove, que comença la sessió dret i l'acaba amb vòmits al terra de l'església on es reuneix, a la localitat de Bridgeport, una comunitat denominada Manifested Glory Ministries.
En una altra escena, algunes persones sostenen el jove pels braços mentre un d'ells demana al suposat esperit que surti "per la panxa del noi" i indica a la resta que han de pressionar l'estómac del noi per aconseguir-ho.
Els membres d'aquesta comunitat, que van celebrar l'exorcisme acompanyats per la música de l'òrgan de l'església, van negar que el noi patís cap tipus de ferides i van dir que respecten els homosexuals.
"No tenim res en contra dels homosexuals. Simplement no compartim el seu estil de vida", va declarar la reverenda Patricia McKinney, que va mostrar a les pàgines del diari el seu convenciment que "un home ha d'estar amb una dona, i una dona amb un home" i que va explicar que el noi es vestia "com una noia i aquestes coses". McKinney sosté que l'edat del noi és de 18 anys, però la mateixa víctima de l'exorcisme va confirmar que en té 16.
El vídeo ha fet que nombroses associacions que defensen els drets de la comunitat homosexual posin el crit al cel i hi ha qui assegura que casos com aquest es repeteixen en molts punts dels Estats Units. "Casos així passen sempre. No és un fet aïllat", ha dit Kamora Harrington, una de les líders de l'associació True Colors, que ha estat en contacte amb el noi i ha denunciat els fets a les autoritats de Connecticut.
Els membres de True Colors han assegurat al diari que el jove havia estat víctima d'aquest mateix ritual en dues ocasions anteriors per voluntat pròpia i assessorat pel líder de la comunitat religiosa.
EFE
Una comunitat religiosa de Connecticut va sotmetre un noi de 16 anys a un exorcisme per "curar" la seva homosexualitat i després va penjar un vídeo amb imatges dels fets al portal d'internet YouTube, segons informa avui el diari New York Post.
El vídeo mostrava un jove estès a terra que pateix convulsions i davant el qual diverses persones criden perquè un "dimoni homosexual" surti del seu cos.
"Esperit homosexual, et cridem perquè abandonis el seu cos ara mateix. ¡llibera'l, Llucifer!", cridava el grup davant el jove, que comença la sessió dret i l'acaba amb vòmits al terra de l'església on es reuneix, a la localitat de Bridgeport, una comunitat denominada Manifested Glory Ministries.
En una altra escena, algunes persones sostenen el jove pels braços mentre un d'ells demana al suposat esperit que surti "per la panxa del noi" i indica a la resta que han de pressionar l'estómac del noi per aconseguir-ho.
Els membres d'aquesta comunitat, que van celebrar l'exorcisme acompanyats per la música de l'òrgan de l'església, van negar que el noi patís cap tipus de ferides i van dir que respecten els homosexuals.
"No tenim res en contra dels homosexuals. Simplement no compartim el seu estil de vida", va declarar la reverenda Patricia McKinney, que va mostrar a les pàgines del diari el seu convenciment que "un home ha d'estar amb una dona, i una dona amb un home" i que va explicar que el noi es vestia "com una noia i aquestes coses". McKinney sosté que l'edat del noi és de 18 anys, però la mateixa víctima de l'exorcisme va confirmar que en té 16.
El vídeo ha fet que nombroses associacions que defensen els drets de la comunitat homosexual posin el crit al cel i hi ha qui assegura que casos com aquest es repeteixen en molts punts dels Estats Units. "Casos així passen sempre. No és un fet aïllat", ha dit Kamora Harrington, una de les líders de l'associació True Colors, que ha estat en contacte amb el noi i ha denunciat els fets a les autoritats de Connecticut.
Els membres de True Colors han assegurat al diari que el jove havia estat víctima d'aquest mateix ritual en dues ocasions anteriors per voluntat pròpia i assessorat pel líder de la comunitat religiosa.
EFE
El vimer de l’Hort del Correu de Manacor tornà a omplir de tradició i superstició
El vimer de l’Hort del Correu de Manacor féu valer el seu nom i tornà a omplir de màgia, misteri i tradició els primers minuts de sol de la diada del 24 de juny
Manacor i la seva comarca es tornà a encomanar al vimer, l'arbre centenari de la possessió de l'Hort del Correu, novament protagonista de la matinada de Sant Joan. Les seves propietats curatives sanen els infants menors de dotze anys que pateixen de trencadura. Fa més d'un segle que la família Sureda obre les portes de casa seva a tots aquells que hi vulguin creure. El percentatge de curació és molt elevat i en molts casos s'ha evitat que el nin hagi de passar pel quiròfan. De matinada es tornaven a complir un any més el ritus i la tradició. Fins a desset menuts, arribats de Manacor, Campos, Capdepera i Petra, passaren nus entre el tall transversal de les branques del vimer mentre se'ls fregava la zona herniada amb la saba de l'arbre, just en el moment que sortia el sol, a les 6.20 hores.
Tanmateix, el ritual havia començat a l'Hort del Correu devers les quatre de la matinada, quan la família Sureda inicià el procés de preparar i tallar per la meitat els brots nous dels dos vimers. Tot es dugué a terme en un ambient silenciós i misteriós, entre l'olor de les plantes aromàtiques que envolten la finca . Alguns dels infants hi arribaven adormits; altres, totalment desperts i il·lusionats de veure de prop un arbre màgic. També hi hagué moments de plors, quan els menuts es regiraven davant una situació tan desconeguda.
Segellat amb fang
Des de fa molts anys, la tradició fa que s'assigni a cada infant trencat un número i unes cintes de colors, que es fermen posteriorment a les branques per les quals ha passat el nin. Són els pares els que agafen una cinta de ràfia amb la qual fermen la branca. Posteriorment, se segella amb fang per possibilitar que se saldin. Passats quaranta dies, si la branca torna a treure fulles, és senyal que el ritus ha tingut èxit i que el nin haurà quedat curat.
Qui hi creu assegura que la màgia del vimer de l'Hort del Correu es farà notar i els desset infants que hi passaren seran curats, en la seva majoria, de trencadura després d'una experiència inoblidable. I és que aquesta tradició centenària fa que el lloc, a trenc d'alba, traspuï màgia que provoca que els dos vimers de la finca demostrin les seves capacitats curatives, més que demostrades durant els anys. Mentrestant, enguany, la quarta generació de la família Sureda participà d'aquest acte en una clara senya que la tradició perdura.
Guillem Mas. Diari de Balears (Títol canviat)
Tanmateix, el ritual havia començat a l'Hort del Correu devers les quatre de la matinada, quan la família Sureda inicià el procés de preparar i tallar per la meitat els brots nous dels dos vimers. Tot es dugué a terme en un ambient silenciós i misteriós, entre l'olor de les plantes aromàtiques que envolten la finca . Alguns dels infants hi arribaven adormits; altres, totalment desperts i il·lusionats de veure de prop un arbre màgic. També hi hagué moments de plors, quan els menuts es regiraven davant una situació tan desconeguda.
Segellat amb fang
Des de fa molts anys, la tradició fa que s'assigni a cada infant trencat un número i unes cintes de colors, que es fermen posteriorment a les branques per les quals ha passat el nin. Són els pares els que agafen una cinta de ràfia amb la qual fermen la branca. Posteriorment, se segella amb fang per possibilitar que se saldin. Passats quaranta dies, si la branca torna a treure fulles, és senyal que el ritus ha tingut èxit i que el nin haurà quedat curat.
Qui hi creu assegura que la màgia del vimer de l'Hort del Correu es farà notar i els desset infants que hi passaren seran curats, en la seva majoria, de trencadura després d'una experiència inoblidable. I és que aquesta tradició centenària fa que el lloc, a trenc d'alba, traspuï màgia que provoca que els dos vimers de la finca demostrin les seves capacitats curatives, més que demostrades durant els anys. Mentrestant, enguany, la quarta generació de la família Sureda participà d'aquest acte en una clara senya que la tradició perdura.
Guillem Mas. Diari de Balears (Títol canviat)
dijous, juny 11, 2009
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·la el decret que regula les teràpies naturals en el Principat
El TSJC ha anul·lat la totalitat del decret que el govern va aprovar el 30 de gener del 2007 per regular les condicions necessàries per exercir teràpies naturals.
La Sala Contenciosa Administrativa assenyala que el decret equipara l'actuació terapèutica com a actuació sanitària en contra del que diu la llei estatal.
En aquest sentit, el tribunal recorda que la llei estableix que "les activitats sanitàries només poden ser exercides per professionals sanitaris i en establiments sanitaris reconeguts".
La sentència, a més, subratlla que el ministeri de Salut, l'únic amb competències per regular en aquesta matèria, ja estudia el sector per regular-lo.
El tribunal ha estimat així el recurs contenciós administratiu presentat pel Consell General de Col·legis Oficials de Metges contra el departament de Salut, el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i la Federació d'Associacions de Professionals de Teràpies Naturals de Catalunya, en entendre que el decret era arbitrari doncs permetia que "aquells que no són professionals sanitaris exerceixin una professió sanitària".
ACN
Veure sobre els fets:
http://xenologia.blogspot.com/2007/01/el-govern-de-catalunya-aprova-el.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/02/el-decret-de-terpies-naturals-el-govern.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/02/protesta-de-professionals-i-alumnes-de.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/06/el-tribunal-superior-de-justcia-de.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/07/el-govern-espanyol-recorre-la-llei.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/07/la-justcia-atura-el-polmic-decret-de.html
El tribunal ha estimat així el recurs contenciós administratiu presentat pel Consell General de Col·legis Oficials de Metges contra el departament de Salut, el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i la Federació d'Associacions de Professionals de Teràpies Naturals de Catalunya, en entendre que el decret era arbitrari doncs permetia que "aquells que no són professionals sanitaris exerceixin una professió sanitària".
ACN
Veure sobre els fets:
http://xenologia.blogspot.com/2007/01/el-govern-de-catalunya-aprova-el.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/02/el-decret-de-terpies-naturals-el-govern.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/02/protesta-de-professionals-i-alumnes-de.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/06/el-tribunal-superior-de-justcia-de.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/07/el-govern-espanyol-recorre-la-llei.html
http://xenologia.blogspot.com/2007/07/la-justcia-atura-el-polmic-decret-de.html
dimecres, juny 10, 2009
Un estudi mitjançant una eina de xarxa 2.0 qüestiona l'existència dels suposats poders paranormals
Un innovador estudi realitzat per psicòlegs britànics a través de la xarxa social Twitter ha posat en tela de juí l’existència real dels poders paranormals com la telepatia o la telecinesi en assenyalar que «són els propis subjectes els que es creen estes il·lusions en el seu cervell».
Esta és la conclusió a què han arribat els investigadors de la Universitat d’Hertfordshire (Regne Unit) els que, dirigits pel professor Richard Wiseman, han desenrotllat un experiment psicològic valent-se de les noves tecnologies, en concret de les cada vegada més abundants xarxes socials, va informar hui la revista New Scientist.
Més de 7.000 usuaris de Twitter van decidir unir-se a l’experiment, per al que van haver de respondre a una sèrie de preguntes prèvies sobre la seua creença o no en l’existència de les habilitats extrasensorials.
Així, el 38 per cent dels participants va afirmar creure este tipus de fenòmens i fins i tot un 16 per cent va confessar posseir algun d’estos poders que escapen a la raó.
L’experiment es va dur a terme de la manera següent: el professor Wiseman viatjava cada dia a un lloc diferent de la ciutat i es fotografiava en ell.
La foto s’enviava tot seguit als usuaris de Twitter junt amb altres preses en llocs i dates distints per a desorientar i es demanava als usuaris a suposats «poders» que identificaren la foto en qüestió.
D’eixa forma els investigadors tractaven d’esbrinar si el grup d’individus que es preava de tindre poders extrasensorials encertava la localització de Wiseman, quelcom que no va ocórrer.
A pesar d’això, quan se’ls mostrava la foto bona, el 31 per cent dels individus que creien en el paranormal s’autoconvencien de que hi havia una forta correlació entre la seua pròpia percepció i els fets.
Segons l’opinió de Wiseman, allò que s’ha ocorregut amb eixos voluntaris demostra que «eixe tipus de pensament creatiu» fa que moltes vegades les persones vegen «relacions il·lusòries» entre distints fenòmens i es convencen de que hi ha estranyes correspondències entre els seus somnis i esdeveniments posteriors.
Agència EFE
Esta és la conclusió a què han arribat els investigadors de la Universitat d’Hertfordshire (Regne Unit) els que, dirigits pel professor Richard Wiseman, han desenrotllat un experiment psicològic valent-se de les noves tecnologies, en concret de les cada vegada més abundants xarxes socials, va informar hui la revista New Scientist.
Més de 7.000 usuaris de Twitter van decidir unir-se a l’experiment, per al que van haver de respondre a una sèrie de preguntes prèvies sobre la seua creença o no en l’existència de les habilitats extrasensorials.
Així, el 38 per cent dels participants va afirmar creure este tipus de fenòmens i fins i tot un 16 per cent va confessar posseir algun d’estos poders que escapen a la raó.
L’experiment es va dur a terme de la manera següent: el professor Wiseman viatjava cada dia a un lloc diferent de la ciutat i es fotografiava en ell.
La foto s’enviava tot seguit als usuaris de Twitter junt amb altres preses en llocs i dates distints per a desorientar i es demanava als usuaris a suposats «poders» que identificaren la foto en qüestió.
D’eixa forma els investigadors tractaven d’esbrinar si el grup d’individus que es preava de tindre poders extrasensorials encertava la localització de Wiseman, quelcom que no va ocórrer.
A pesar d’això, quan se’ls mostrava la foto bona, el 31 per cent dels individus que creien en el paranormal s’autoconvencien de que hi havia una forta correlació entre la seua pròpia percepció i els fets.
Segons l’opinió de Wiseman, allò que s’ha ocorregut amb eixos voluntaris demostra que «eixe tipus de pensament creatiu» fa que moltes vegades les persones vegen «relacions il·lusòries» entre distints fenòmens i es convencen de que hi ha estranyes correspondències entre els seus somnis i esdeveniments posteriors.
Agència EFE
diumenge, juny 07, 2009
Fanàtics de la creences en els extraterrestres munten una cimera europea d’exopolítica a Sitges
Durant els dies 25 i 26 de juliol que se celebrarà a Sitges (Garraf) una trobada batejada com la Cimera Europea d’Exopolítica 2009, on es presentaran, segons els seus promotors, les proves de la presència extraterrestre entre nosaltres. L’entrada costa entre 100 i 150 euros, un import simbòlic per a tals revelacions...
A més del fundador de l’Institut d’Exopolítica Michael Salla, intervindran personatges com Steven Greer, el qual deia en una recent entrevista en El Periódico de Catalunya que “hi ha civilitzacions extraterrestres que volen prendre contacte amb nosaltres de forma pacífica, però encara no hi ha hagut ningú que els hagi contestat. Els extraterrestres ens truquen, però ningú contesta. És com si el telèfon hagués estat sonant durant 60 anys i no hi hagués hagut ningú capaç de despenjar-lo”.
Greer és el el líder del Projecte Revelació, un suposat projecte d’investigació per a donar a conèixer el públic allò que els estats saben sobre els ovnis i els extraterrestres, una fantasia patològica coneguda en el món del fets paranormals com a “conspiranoia”. El maig de 2001, va anunciar a Washington que estàvem llavors davant de "la fi de la infància de l’espècie humana. Ha arribat l’hora que ens convertim en adults madurs entre les civilitzacions còsmiques que estan ací fora”. Vuit anys després, té més seguidors que es creuen aquests contes d’encobriment governamental, històries plenes d’alienígenes capgrossos disseccionats en sales d’autòpsies i platets estrellats.
Un altre dels participants en la trobada catalana serà Stephen Bassett, president del Grup d’Investigació del Paradigma i del Comitè d’Acció Política sobre el Fenomen Extraterrestre (X-PPAC), qui deia fa uns dies que El Govern nord-americà té en el seu poder platets voladors i que la seva tecnologia podria alliberar-nos de la tirania del petroli i, al mateix temps, solucionar el problema de l’escalfament global. Ja ho avançava Greer en El Periódico: “Els científics que col.laboren amb mi han arribat a la conclusió que els ovnis no fan servir ni gasolina ni energia nuclear, exactament del que parlava Tesla quan va dir que l'univers està ple a vessar d'energia electromagnètica. Al complex militar-industrial-dòlar-petroler no li fa cap gràcia que algú surti amb una meravellosa font d'energia que deixarà obsolet el petroli i el gas del món”.
Basat parcialment en informació del bloc Magonia del periodista basc Luis Alfonso Gámez.
dimecres, maig 27, 2009
Penjats i un fantasma a la Creu Coberta de Barcelona
En altres temps, el viatger que arribava a Barcelona rebia només entrar la seva ració d’angoixa o de seguretat, segons si era un lladre o un comerciant. En l’accés a la ciutat, el nouvingut cavalcava entre penjats que es podrien sota el sol i les llunes.
Molt pocs ciutadans saben que el que actualment és la plaça d’Espanya va ser des de l’edat mitjana fins a finals del segle XVII una muntanya plena d’ajusticiats. El Turó dels Inforcats.
El camí de la Creu Coberta, principal accés llavors des de gairebé tot Espanya, era el lloc on s’ajusticiava i s’exhibia, per a escarment i advertència, els cossos dels condemnats a la pena capital. Per més precisió, als terrenys que hi ha entre el que ara són l’avinguda de Mistral i el carrer de la Creu Coberta.
Els viatgers que van deixar memòria i les llegendes que es van construir al voltant d’aquesta via ens proporcionen una bona mesura del temps que ha transcorregut fins avui, i els canvis substancials que van transformar Sants, un petit assentament de campanya, en un dels barris més significatius de Barcelona.
Albert Torras, entusiasta detectiu del passat del barri de Sants, recrea amb la distància necessària «el desgrat que havia de provocar en tots els vianants l’olor de la corrupció i les aus de presa que menjaven els cossos morts».
Sens dubte era un paratge que, imaginat de nit, propicia totes les llegendes possibles. Com la del cavaller i el desconegut que el mateix Torras recull en un llibre de llegendes de Sants que encara està a la recerca d’editor.
Explica que un cavaller, obligat a transitar de nit el camí dels ajusticiats, va ser sorprès per un desconegut que el va desposseir de béns, armes i roba, i li va ordenar a més que esperés en aquell lloc. El cavaller ho va fer, per sentir després de poc temps que una mica més endavant, en plena foscor, s’iniciava un combat del qual li arribaven gemecs mortals.
Poc després, va tornar el desconegut per tornar-li la roba i dir-li que s’havia canviat per ell per fer front a l’emboscada que l’esperava per assassinar-lo. Explica la llegenda que el desconegut era un antic soldat, mort, que havia tornat del més enllà per agraïment, a rebre cinc punyalades destinades al cavaller.
Raül Argemí, El Periódico
dimarts, maig 12, 2009
Una pitonissa perd un dit i part de dos més en explotar-li la poció que preparava
Els veïns del local del costat van sentir una explosió que "va fer tremolar la taula", van entrar a la botiga i la van trobar ensangonada
Els veïns del local del costat van sentir una explosió que "va fer tremolar la taula", van entrar a la botiga i la van trobar ensangonada
Els responsables d'una empresa situada a tocar del número 107 del carrer Güell de Girona van alertar ahir a les sis de la tarda que havien sentit una explosió a la botiga que tenien al costat, un establiment de productes esotèrics. La detonació "va fer tremolar la taula", van explicar. Un dels clients va entrar corrents a l'establiment, Esotèrica l'Estrella, per veure què havia passat i es va trobar la propietària de la botiga, Carme Rabet Roquet, de 47 anys, ensangonada. Tot apunta que la dona, que es dedica a l'astrologia i a vendre productes per afavorir la sort, estava preparant una poció i la mescla li va esclatar. De fet, els Bombers de la Generalitat, que van atendre el succés, van apuntar que la dona estava manipulant pólvora. La barreja, preparada en una cassoleta de fang, podria haver detonat a causa d'un puret que fumava la dona. Els agents de policia s'enduien la cassoleta per estudiar quina substància estava preparant la pitonissa.
Els veïns van avisar els Bombers en pensar que es tractava d'una explosió de gas, però els efectius d'emergències, Mossos d'Esquadra i Policia Local que es van desplaçar cap al lloc dels fets van atribuir la detonació a alguna mena de producte explosiu que la tarotista manipulava. La dona va ser ingressada d'urgència a l'hospital Josep Trueta perquè tenia ferides greus a la mà esquerra. Efectivament, l'explosió li va fer perdre el dit polze d'aquesta mà i li va causar amputacions parcials a dos dits més. La cassoleta va esclatar a causa de l'explosió i el material li va causar ferides i talls a la part dreta de la cara i el pòmul, però no revestien gravetat. Ahir a la tarda va ser intervinguda.
Diari de Girona,
Els veïns van avisar els Bombers en pensar que es tractava d'una explosió de gas, però els efectius d'emergències, Mossos d'Esquadra i Policia Local que es van desplaçar cap al lloc dels fets van atribuir la detonació a alguna mena de producte explosiu que la tarotista manipulava. La dona va ser ingressada d'urgència a l'hospital Josep Trueta perquè tenia ferides greus a la mà esquerra. Efectivament, l'explosió li va fer perdre el dit polze d'aquesta mà i li va causar amputacions parcials a dos dits més. La cassoleta va esclatar a causa de l'explosió i el material li va causar ferides i talls a la part dreta de la cara i el pòmul, però no revestien gravetat. Ahir a la tarda va ser intervinguda.
Diari de Girona,
dijous, maig 07, 2009
La publicitat de les medicines del príncep Carles d'Anglaterra, prohibida
Les autoritats sanitàries britàniques han prohibit al príncep Carles fer publicitat de les seves medicines alternatives al no demostrar-ne l’eficàcia. La companyia Duchy Originals de productes biològics, propietat de l’hereu, promocionava preparats amb plantes com si fossin capaços d’alleujar “els símptomes de refredat i grip” o tractar “malalties comunes, des de refredats fins a trastorns digestius”. Ara ha reconegut que són en realitat un complement alimentari.
B. ARCE, El Periódico de Catalunya
divendres, maig 01, 2009
L'Audiència conclou que l'escriptor Javier Cercas no ha injuriat la pitonissa que el va denunciar
Girona.- L'escriptor Javier Cercas no va injuriar la pitonissa real Jazmine (Pilar Abel) amb el seu personatge fictici Jasmine (Conxi) de Soldados de Salamina i no haurà de pagar ni un euro a Pilar Abel, que en reclamava 725.000. L'Audiència de Girona ha posat punt i final al litigi desestimant el recurs que va presentar Pilar Abel contra la resolució del jutjat, que ja havia arxivat la causa. L'Audiència ha resolt que Cercas no podia voler injuriar algú que no coneixia de res i conclou que el personatge de la Conxi, que Abel trobava injuriós, entre altres coses perquè anava sense calces, té comportaments tolerats i compartits per la societat.
La interlocutòria de l'Audiència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, comença remarcant que fins ara cap tribunal no s'havia trobat amb cap cas que una persona se sentís identificada amb un personatge de ficció fins al punt que consideri que la seva descripció novel·lesca és injuriosa i que interposi una querella amb la pretensió de ser indemnitzada «pel seu honor malmenat en la no gens menyspreable suma de 725.000 euros». Partint de la base que l'honor és un «concepte jurídic indeterminat» però que empara la reputació d'una persona, el magistrat considera que comportar-se com ho fa el personatge de Cercas no resulta injuriant. «No saber a què es dedica un prehistoriador, expressar-se amb renecs i refranys escatològics, vestir-se sense roba interior o fer manetes per sota la taula són comportaments que en el nostre entorn no només són tolerats sinó que són compartits per gran part de la societat», es diu textualment en la resolució. L'Audiència també posa èmfasi en el fet que Cercas i Abel són «totalment desconeguts l'un de l'altra» i que això fa molt difícil que hi hagués una intenció d'injuriar en Cercas. I dóna per bo que el personatge de la Conxi és pura ficció com va assegurar, Cercas, encara que a l'obra hi hagi busques de realitat. El magistrat remarca que intercalar ficció i realitat és un recurs que l'autor també ha utilitzat en altres obres com El vientre de la ballena o La velocidad de la luz.
L'Audiència admet que «res ni ningú» no pot impedir que la pitonissa se senti identificada amb el personatge de la Conxi però conclou que no hi ha cap element objectiu que provi que una va inspirar l'altra. I es remet a Google per demostrar que apareixen més de 100 entrades si s'acoten els criteris de rastreig amb les paraules pitonisa, Jasmine i televisió. Per tant, cap prova que la Jasmine de Cercas fos la Jazmine de la televisió de Girona, cap prova que Cercas tingués ànim d'injuriar i cap indemnització no li haurà de donar l'escriptor a la pitonissa. L'Audiència ha resol no imposar a ningú les costes judicials del recurs.
La pretesa filla de Salvador Dalí
La querella contra Javier Cercas no és l'únic litigi de gran ressonància mediàtica que ha protagonitzat la vident gironina Pilar Abel. L'agost de l'any passat, va omplir planes a la premsa en anunciar que s'havia sotmès a unes proves d'ADN per comprovar si, com ella es pensava, era filla de Salvador Dalí. Abel va assegurar llavors que sempre havia sospitat que era el fruit d'una relació del pintor surrealista amb la seva mare, que a mitjan anys cinquanta del segle passat treballava de minyona a la casa d'estiueig de Cadaqués d'una acomodada família barcelonina. Nicolas Descharmes, fill de Robert Descharmes, biògraf de Dalí, ja va anunciar en aquells moments que se'ls havia comunicat verbalment que les proves que Abel s'havia fet fer a París havien donat un resultat negatiu. Abel assegurava que quan Robert Descharmes la va veure va dir: «Només en falta el bigoti», de tant que s'assemblava a Dalí.
Tura Soler, El Punt
La interlocutòria de l'Audiència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, comença remarcant que fins ara cap tribunal no s'havia trobat amb cap cas que una persona se sentís identificada amb un personatge de ficció fins al punt que consideri que la seva descripció novel·lesca és injuriosa i que interposi una querella amb la pretensió de ser indemnitzada «pel seu honor malmenat en la no gens menyspreable suma de 725.000 euros». Partint de la base que l'honor és un «concepte jurídic indeterminat» però que empara la reputació d'una persona, el magistrat considera que comportar-se com ho fa el personatge de Cercas no resulta injuriant. «No saber a què es dedica un prehistoriador, expressar-se amb renecs i refranys escatològics, vestir-se sense roba interior o fer manetes per sota la taula són comportaments que en el nostre entorn no només són tolerats sinó que són compartits per gran part de la societat», es diu textualment en la resolució. L'Audiència també posa èmfasi en el fet que Cercas i Abel són «totalment desconeguts l'un de l'altra» i que això fa molt difícil que hi hagués una intenció d'injuriar en Cercas. I dóna per bo que el personatge de la Conxi és pura ficció com va assegurar, Cercas, encara que a l'obra hi hagi busques de realitat. El magistrat remarca que intercalar ficció i realitat és un recurs que l'autor també ha utilitzat en altres obres com El vientre de la ballena o La velocidad de la luz.
L'Audiència admet que «res ni ningú» no pot impedir que la pitonissa se senti identificada amb el personatge de la Conxi però conclou que no hi ha cap element objectiu que provi que una va inspirar l'altra. I es remet a Google per demostrar que apareixen més de 100 entrades si s'acoten els criteris de rastreig amb les paraules pitonisa, Jasmine i televisió. Per tant, cap prova que la Jasmine de Cercas fos la Jazmine de la televisió de Girona, cap prova que Cercas tingués ànim d'injuriar i cap indemnització no li haurà de donar l'escriptor a la pitonissa. L'Audiència ha resol no imposar a ningú les costes judicials del recurs.
La pretesa filla de Salvador Dalí
La querella contra Javier Cercas no és l'únic litigi de gran ressonància mediàtica que ha protagonitzat la vident gironina Pilar Abel. L'agost de l'any passat, va omplir planes a la premsa en anunciar que s'havia sotmès a unes proves d'ADN per comprovar si, com ella es pensava, era filla de Salvador Dalí. Abel va assegurar llavors que sempre havia sospitat que era el fruit d'una relació del pintor surrealista amb la seva mare, que a mitjan anys cinquanta del segle passat treballava de minyona a la casa d'estiueig de Cadaqués d'una acomodada família barcelonina. Nicolas Descharmes, fill de Robert Descharmes, biògraf de Dalí, ja va anunciar en aquells moments que se'ls havia comunicat verbalment que les proves que Abel s'havia fet fer a París havien donat un resultat negatiu. Abel assegurava que quan Robert Descharmes la va veure va dir: «Només en falta el bigoti», de tant que s'assemblava a Dalí.
Tura Soler, El Punt
dilluns, abril 20, 2009
Involució científica a Catalunya
Un Centre d'Assistència Primària de Barcelona oferirà acupuntura, flors de Bach i homeopatia
Un Centre d'Assistència Primària de Barcelona oferirà acupuntura, flors de Bach i homeopatia
El Centre d'Assistència Primària (CAP) de la Sagrada Família ha inclòs en el catàleg de prestacions sanitàries tractaments de teràpies naturals com acupuntura, flors de Bach i homeopatia. Aquests serveis, no obstant, no seran gratuïts, sinó de pagament.
Actualment, cap dels centres d'assistència primària dependents de l'Institut Català de Salut (ICS) ofereixen aquests serveis de teràpies alternatives, ja que no estan compresos dins de la cartera de serveis.
El CAP de la Sagrada Família forma part del Consorci Sanitari Integral, un ens públic participat pel Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut, els ajuntaments de Sant Joan Despí i l'Hospitalet de Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Creu Roja.Actualment, cap dels centres d'assistència primària dependents de l'Institut Català de Salut (ICS) ofereixen aquests serveis de teràpies alternatives, ja que no estan compresos dins de la cartera de serveis.
Amb aquestes teràpies, que es començaran a prescriure a partir d'aquest mes, es vol complementar la prestació pública amb altres tractaments que fan els professionals sanitaris, com metges, infermeres i fisioterapeutes, titulats en les diferents teràpies.
L'acupuntura consisteix a aplicar unes agulles especials als denominats punts energètics per aconseguir els efectes terapèutics desitjats i està indicada per al tractament de dolors generalitzats i reumàtics, artritis, dolors gàstrics, cefalees, vertigen, asma bronquial, depressions, tabaquisme i obesitat, entre altres patologies.
El tractament amb flors de Bach es basa en 38 essències florals, que treballen amb l'energia de les persones i ajuda a restablir la salut i harmonitzar les disfuncions físiques, emocionals, mentals i espirituals.
La medicina homeopàtica està basada en la persona, la seva globalitat i la relació entre ella i el seu entorn, ja que considera que la malaltia provoca un desequilibri que s'expressa amb uns símptomes, i per això al metge homeòpata li interessa el tot del pacient.
Cap d'aquestes teràpies té cap fonament científic i es mera superstició.
Agències
Cap d'aquestes teràpies té cap fonament científic i es mera superstició.
Agències
dissabte, abril 11, 2009
El govern d'Espanya estudia donar asil a un albí que va fugir de Benín pels rituals de bruixeria
Cizany, una nena de 6 anys, i els seus pares van fugir l'octubre passat de casa seva, a Tanzània. Es van refugiar en una zona fronterera de Burundi, en un centre habilitat per les autoritats d'aquest país per donar acollida a aquells albins que són perseguits per caçadors de cossos. Juntament amb aquesta família hi havia 50 albins més de totes les edats, però els pares de Cizany van decidir retornar. Van tornar a casa seva el diumenge 16 de novembre, però poc després d'arribar quatre homes armats amb fusells van entrar al seu habitatge, van lligar els pares i van matar la nena. Els van tallar el cap i les cames i se'ls van emportar com a preats trofeus.
Aquest és només un exemple del tipus d'amenaces que van portar Moszi a embarcar en una piragua amb què va arribar a Tenerife (Illes Canàries) fa 12 dies. Moszi viatjava amb 63 immigrants més, però va ser dels primers a ser atesos. El seu albinisme --una anomalia que origina l'absència de pigmentació a la pell-- va agreujar els danys que el sol i el salnitre causen en els tripulants de les pasteres. La seva pell estava clapejada per cremades que s'estenien pel 80% del seu cos.
Una vegada aplicada la cura d'urgència, Moszi, que va dir tenir 18 anys, va començar a explicar la seva història als equips de la Creu Roja. Amb una estranya barreja de francès i espanyol rudimentari va explicar que havia fugit de la República de Benín --una excolònia francesa encaixonada entre Togo i Nigèria-- perquè havia estat objecte de persecucions pel color de la seva pell. Salvant mil perills va aconseguir arribar a Mauritània i des d'allà va embarcar amb destí a les illes Canàries en una travessia en què va ser objecte de tot tipus d'atencions per part dels seus companys. Creien que els proporcionaria bona sort.
En alguns països africans trobar-se amb un albí és un bon auguri, mentre que en altres les seves extremitats són preats ingredients per a la preparació de muti, unes pocions que atorguen la facultat de fer-se rics d'un sol cop als que les ingereixen, segons una creença difosa per guaridors i bruixots de Tanzània.
La creença és antiga. El que és una novetat és el comerç internacional que s'ha generat a partir d'ella. Els albins --es calcula que aproximadament una de cada 4.000 persones de raça negra pateix l'anomalia-- són perseguits per caçadors professionals que poden arribar a cobrar fins a 3.000 euros per cada extremitat. Els dits també es cotitzen com a talismans en algunes àrees.
Només a Tanzània, l'epicentre del negoci, entre 40 i 60 persones van ser assassinades l'any passat pels traficants de cossos tot i que el Govern d'aquest país, pressionat per la comunitat internacional i les associacions de defensa, ha iniciat una ferotge persecució de la pràctica. En pocs mesos s'ha detingut un centenar de persones relacionades amb el negoci, mentre se suspenien les llicències de tots els guaridors tradicionals del país, que atenen aproximadament el 40% de tota la població. Les víctimes dels traficants són enterrades amb làpides de ciment per evitar ulteriors mutilacions del cadàver.
El primer ministre, Mizengo Pinda, ha donat exemple a l'adoptar un nen albí. La seva oposició a la pràctica és tan radical que en unes polèmiques declaracions va advocar per executar a l'acte els agressors que siguin sorpresos in fraganti. "Vull enviar un missatge clar als assassins, que haurien de saber que si són detinguts s'enfrontaran al mateix patiment que pretenien infligir a les víctimes", es va justificar. La seva tasca és ingent perquè fins ara cap dels arrestats ha estat condemnat. La corrupció policial i judicial juga a favor dels traficants, que usen els seus quantiosos beneficis per aconseguir la immunitat.
Per evitar el retorn a l'infern, Moszi ha demanat a les autoritats espanyoles asil polític. L'administració competent ha admès a tràmit la demanda en un temps rècord, fet que ha paralitzat immediatament la seva expulsió. Quan compleixi 40 dies d'internament al centre d'estrangers d'Hoya Fría, el jove de Benín serà alliberat mentre espera la resolució de l'executiu espanyol.
Aquest és només un exemple del tipus d'amenaces que van portar Moszi a embarcar en una piragua amb què va arribar a Tenerife (Illes Canàries) fa 12 dies. Moszi viatjava amb 63 immigrants més, però va ser dels primers a ser atesos. El seu albinisme --una anomalia que origina l'absència de pigmentació a la pell-- va agreujar els danys que el sol i el salnitre causen en els tripulants de les pasteres. La seva pell estava clapejada per cremades que s'estenien pel 80% del seu cos.
Una vegada aplicada la cura d'urgència, Moszi, que va dir tenir 18 anys, va començar a explicar la seva història als equips de la Creu Roja. Amb una estranya barreja de francès i espanyol rudimentari va explicar que havia fugit de la República de Benín --una excolònia francesa encaixonada entre Togo i Nigèria-- perquè havia estat objecte de persecucions pel color de la seva pell. Salvant mil perills va aconseguir arribar a Mauritània i des d'allà va embarcar amb destí a les illes Canàries en una travessia en què va ser objecte de tot tipus d'atencions per part dels seus companys. Creien que els proporcionaria bona sort.
En alguns països africans trobar-se amb un albí és un bon auguri, mentre que en altres les seves extremitats són preats ingredients per a la preparació de muti, unes pocions que atorguen la facultat de fer-se rics d'un sol cop als que les ingereixen, segons una creença difosa per guaridors i bruixots de Tanzània.
La creença és antiga. El que és una novetat és el comerç internacional que s'ha generat a partir d'ella. Els albins --es calcula que aproximadament una de cada 4.000 persones de raça negra pateix l'anomalia-- són perseguits per caçadors professionals que poden arribar a cobrar fins a 3.000 euros per cada extremitat. Els dits també es cotitzen com a talismans en algunes àrees.
Només a Tanzània, l'epicentre del negoci, entre 40 i 60 persones van ser assassinades l'any passat pels traficants de cossos tot i que el Govern d'aquest país, pressionat per la comunitat internacional i les associacions de defensa, ha iniciat una ferotge persecució de la pràctica. En pocs mesos s'ha detingut un centenar de persones relacionades amb el negoci, mentre se suspenien les llicències de tots els guaridors tradicionals del país, que atenen aproximadament el 40% de tota la població. Les víctimes dels traficants són enterrades amb làpides de ciment per evitar ulteriors mutilacions del cadàver.
El primer ministre, Mizengo Pinda, ha donat exemple a l'adoptar un nen albí. La seva oposició a la pràctica és tan radical que en unes polèmiques declaracions va advocar per executar a l'acte els agressors que siguin sorpresos in fraganti. "Vull enviar un missatge clar als assassins, que haurien de saber que si són detinguts s'enfrontaran al mateix patiment que pretenien infligir a les víctimes", es va justificar. La seva tasca és ingent perquè fins ara cap dels arrestats ha estat condemnat. La corrupció policial i judicial juga a favor dels traficants, que usen els seus quantiosos beneficis per aconseguir la immunitat.
Per evitar el retorn a l'infern, Moszi ha demanat a les autoritats espanyoles asil polític. L'administració competent ha admès a tràmit la demanda en un temps rècord, fet que ha paralitzat immediatament la seva expulsió. Quan compleixi 40 dies d'internament al centre d'estrangers d'Hoya Fría, el jove de Benín serà alliberat mentre espera la resolució de l'executiu espanyol.
Basat en un article de Manuel Lérida, El Periódico de Catalunya
diumenge, abril 05, 2009
València mostra les perles ocultes del món conspiratori
Hi ha una teoria que circula des de fa un parell d'anys per internet segons la qual Jordi Hurtado està mort. Les persones que han examinat a consciència les emissions de Saber i guanyar (un programa d'un canal espanyol de televisió) animats per la sospita que "ningú que estigui en el seu seny presenta un programa així durant 10 anys seguits", han descobert detalls com que Hurtado "no ha canviat gens" al llarg d'una dècada, que "no ha perdut ni un pèl" ni "ha guanyat arrugues", i que en tot aquest temps ni tan sols "ha canviat d'ulleres". I el que és més estrany: no comparteix pla amb ningú. Mai. "És evident que a aquest senyor, sabent que desapareixeria del mapa, li van fer gravar totes les respostes i preguntes possibles, amb tots els vestits i corbates possibles, sobre un fons neutre, i que fa anys que estan tallant i enganxant aquestes intervencions amb les dels concursants".
La inusitada teoria sobre la mort d'Hurtado va ser una de les que més bé van arrelar entre el públic que fins ahir es va donar cita al Centre de Cultura Contemporània de València, on va tenir lloc el segon Simposi Mundial sobre Teories de la Conspiració. I no, evidentment, perquè se la creguessin. És perquè, com va explicar Mike Ibáñez, organitzador de la trobada i reconegut "agitador cultural", un apassionat d'aquest relliscós món on la frontera amb el deliri és com a mínim ambigua, reuneix tots els ingredients d'una bona teoria. De fet, després d'exposar-la i repassar fins i tot un vídeo del programa per demostrar que, encara que al.al·lucinant, no enganya, Ibáñez es va quedar mirant el públic amb un gran somriure, i després d'una breu pausa va dir:
"¿No us sembla magnífic?".
LUCIDESA EN EL DELIRI
És tal com sona: hi ha individus que són especialistes en teories de la conspiració, hi ha un simposi sobre teories de la conspiració i hi ha un públic interessat a saber què s'hi diu. És un món. La major part dels ponents, com Javier Cavanilles --encarregat d'obrir la ronda de conferències parlant sobre El costat fosc d'Obama-- es van cuidar de distingir entre ser un "conspiranoic" i ser un entès en "teories conspiranoiques", que en part significa mirar els bojos des de la barrera. Amb un respecte, això sí, pels bojos. "És veritat que aquest és un terreny relliscós, i que dóna peu a discursos absolutament delirants --diu Ibáñez--. Però a vegades en el deliri més extrem, en la paranoia, hi ha un hiperconeixement que ens porta a conclusions a les quals d'una altra forma no hi arribaríem".
Cavanilles, periodista i creador de Conspiranoia Times, un bloc ple d'informació fascinant sobre l'univers conspiracionista, va començar recordant que "EUA és el regne per excel.·ència de les conspiracions", i va deixar anar, sense subscriure-la del tot, la tesi que actualment fa furor entre els paranoics: que Obama "és el cop mestre dels que volen dominar el món". Va parlar del grup Bilderberg --aquesta plèiade de peixos grossos que es reuneixen una vegada a l'any, es diu que per decidir els destins del planeta--, i va cridar l'atenció sobre el fet (i és un fet) que Hillary Clinton retirés finalment la seva candidatura just la mateixa setmana en què es van reunir per última vegada "els amos del món".
"Obama no canviarà aquesta estructura, si és que existeix --i jo crec que alguna cosa hi ha--, en què una elit decideix les coses, perquè probablement els deu molt", va assegurar Cavanilles. Ho diu, això sí, qui afirma que és gairebé una bogeria interpretar el gest que Michelle, la seva dona, fa amb la mà a la portada del març de la revista Vogue --una cosa així com unes banyes-- com "el signe del diable", una espècie de "missatge criptosatànic" dirigit a la secta dels totpoderosos Illuminati. Això és de conspiranoics.
ELS OVNIS I L'11-S
Van ser tres dies de simposi en què es va parlar d'ovnis, de la conspiració neonazi i de l'11-S (orquestrat, diuen alguns, pel mateix Govern dels EUA); es va projectar la ultrapolèmica Fitna (la pel.lícula en què el diputat d'Holanda Geert Wilders carrega contra l'islam), i es van repassar breument les teories de Theodor Vergil Kershman, més conegut com el Doctor TV, un convençut que els televisors van ser dissenyats per produir efectes psicotrònics: per modificar l'electrònica dels cervells.
Mauricio Bernal, El Periódico de Catalunya
La inusitada teoria sobre la mort d'Hurtado va ser una de les que més bé van arrelar entre el públic que fins ahir es va donar cita al Centre de Cultura Contemporània de València, on va tenir lloc el segon Simposi Mundial sobre Teories de la Conspiració. I no, evidentment, perquè se la creguessin. És perquè, com va explicar Mike Ibáñez, organitzador de la trobada i reconegut "agitador cultural", un apassionat d'aquest relliscós món on la frontera amb el deliri és com a mínim ambigua, reuneix tots els ingredients d'una bona teoria. De fet, després d'exposar-la i repassar fins i tot un vídeo del programa per demostrar que, encara que al.al·lucinant, no enganya, Ibáñez es va quedar mirant el públic amb un gran somriure, i després d'una breu pausa va dir:
"¿No us sembla magnífic?".
LUCIDESA EN EL DELIRI
És tal com sona: hi ha individus que són especialistes en teories de la conspiració, hi ha un simposi sobre teories de la conspiració i hi ha un públic interessat a saber què s'hi diu. És un món. La major part dels ponents, com Javier Cavanilles --encarregat d'obrir la ronda de conferències parlant sobre El costat fosc d'Obama-- es van cuidar de distingir entre ser un "conspiranoic" i ser un entès en "teories conspiranoiques", que en part significa mirar els bojos des de la barrera. Amb un respecte, això sí, pels bojos. "És veritat que aquest és un terreny relliscós, i que dóna peu a discursos absolutament delirants --diu Ibáñez--. Però a vegades en el deliri més extrem, en la paranoia, hi ha un hiperconeixement que ens porta a conclusions a les quals d'una altra forma no hi arribaríem".
Cavanilles, periodista i creador de Conspiranoia Times, un bloc ple d'informació fascinant sobre l'univers conspiracionista, va començar recordant que "EUA és el regne per excel.·ència de les conspiracions", i va deixar anar, sense subscriure-la del tot, la tesi que actualment fa furor entre els paranoics: que Obama "és el cop mestre dels que volen dominar el món". Va parlar del grup Bilderberg --aquesta plèiade de peixos grossos que es reuneixen una vegada a l'any, es diu que per decidir els destins del planeta--, i va cridar l'atenció sobre el fet (i és un fet) que Hillary Clinton retirés finalment la seva candidatura just la mateixa setmana en què es van reunir per última vegada "els amos del món".
"Obama no canviarà aquesta estructura, si és que existeix --i jo crec que alguna cosa hi ha--, en què una elit decideix les coses, perquè probablement els deu molt", va assegurar Cavanilles. Ho diu, això sí, qui afirma que és gairebé una bogeria interpretar el gest que Michelle, la seva dona, fa amb la mà a la portada del març de la revista Vogue --una cosa així com unes banyes-- com "el signe del diable", una espècie de "missatge criptosatànic" dirigit a la secta dels totpoderosos Illuminati. Això és de conspiranoics.
ELS OVNIS I L'11-S
Van ser tres dies de simposi en què es va parlar d'ovnis, de la conspiració neonazi i de l'11-S (orquestrat, diuen alguns, pel mateix Govern dels EUA); es va projectar la ultrapolèmica Fitna (la pel.lícula en què el diputat d'Holanda Geert Wilders carrega contra l'islam), i es van repassar breument les teories de Theodor Vergil Kershman, més conegut com el Doctor TV, un convençut que els televisors van ser dissenyats per produir efectes psicotrònics: per modificar l'electrònica dels cervells.
Mauricio Bernal, El Periódico de Catalunya
diumenge, març 29, 2009
La Barcelona de la maçoneria
Una nova guia descobreix als no iniciats els principals escenaris pels quals transcorre l'activitat de la societat secreta
Una nova guia descobreix als no iniciats els principals escenaris pels quals transcorre l'activitat de la societat secreta
La societat secreta de la maçoneria ha tingut una notable implantació a Barcelona a pesar, fins i tot, de la malvolença de Franco, l'obsessiva policia del qual va arribar a obrir expedient fins i tot al president Roosevelt. Més discret que secret, el club reuneix a Barcelona uns 2.000 maçons (a la resta d'Espanya n'hi ha 2.000 més) que s'agrupen en quatre lògies, una d'elles femenina. Una nova guia de la maçoneria, Passejades per la Barcelona maçònica, escrita per Xavi Casinos i editada per l'ajuntament, planteja un recorregut pels llocs on els signes de la societat es revelen al no iniciat, no sense un halo de misteri.
Un grup d'Amics de la Fundació Miró va seguir la ruta a peu, guiats per Casinos, a la recerca del compàs i l'escaire, l'emblema universal de la maçoneria (maçon i mason signifiquen en francès i anglès paleta). El màster accelerat comença a la Biblioteca Arús del passeig de Sant Joan, el llegat d'un lliurepensador i maçó a què invita a entrar una versió reduïda de l'estàtua de la Llibertat. Entre les parets entapissades de llibres sobre el moviment obrer, l'anarquisme i la maçoneria s'exhibeixen alguns mandils de maçó, petits davantals blancs que identifiquen amb rivets de color els diferents graus del germà i que s'usen en les seves cerimònies privades.
Policies a la porta
La biblioteca, que va estar tancada entre el 1940 i el 1967, es va salvar miraculosament de l'odi del franquisme cap als maçons. Algú de molt amunt va mediar perquè dos policies fessin guàrdia a la porta. Abel Pascual, un dels visitants, porta l'expedient maçònic del seu avi, Joan Ventosa, militant de la Lliga, que va ser conseller de la Generalitat i que va morir exiliat a Mèxic, on va seguir practicant.
Casinos ha rastrejat maçons des de la Casa Blanca fins a Hollywood. Van ser maçons Arthur Conan Doyle (el creador de Sherlock Holmes), el president Lincoln, els fundadors de Chrysler, Ford i Citroën, el propietari de Toblerone (sembla que no és cap casualitat la forma triangular de la xocolata), el fundador de la Creu Roja i fins i tot John Wayne. En la seva indagació, Casinos fins i tot ha caçat la foto d'un indi d'un western ¡amb un mandil de maçó! I encara que es tracta d'una hipòtesi, una aquarel.la de la biblioteca exhibeix un escut amb els colors del Futbol Club Barcelona, els mateixos que tenia la lògia Avant. A falta de cap confirmació, Casinos aporta la teoria que un parent de Joan Gamper formava part d'aquesta lògia, la mateixa a la qual pertanyia Rossend Arús, i es va inspirar en els seus colors blaugrana.
La ruta continua davant la façana del Castell dels Tres Dragons (Museu de Ciències Naturals), el convent de Sant Agustí i la catedral, on es detecten signes visibles de la maçoneria. Al carrer de Portaferrissa, 11, sobre una llinda, hi figura un grup escultòric on dos nens sostenen una paleta i un compàs. Al carrer d'Avinyó, al costat d'una portalada de fusta, el porter automàtic té al costat d'un dels timbres un signe en clau amb tres punts. Es tracta de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que es troba exactament al mateix edifici on hi va haver la Lògia Lleialtat a la qual va pertànyer Lluís Companys.
Fundada l'any 1980, la sala principal de la Gran Lògia mostra un interiorisme maçònic: el terra en forma d'escaquer, parets entapissades de vermell i el sostre pintat com una volta celeste. L'amfitrió és Jordi Farrerons, gran mestre de la lògia, per a qui la maçoneria "és un mètode actiu de creixement personal". En les seves sessions no es parla de política partidista i es defensen els ideals de la revolució francesa. Una habitació negra i estreta com un armari espera ple de símbols l'aspirant a maçó. Si supera la prova serà iniciat en una cerimònia privada on s'usen espases i antifaços, aigua i foc.
Com a remat a la intensa jornada, Casinos condueix el grup als porxos de Xifré. Allà hi ha el restaurant Set Portes, fundat el 1838. Potser els comensals que degusten les seves típiques paelles ignoren que el terra en escaquer blanc i negre o les franges de ceràmica que representen fulles d'acàcia són antics símbols maçònics.
Rosario Fontova, El Periódico
Un grup d'Amics de la Fundació Miró va seguir la ruta a peu, guiats per Casinos, a la recerca del compàs i l'escaire, l'emblema universal de la maçoneria (maçon i mason signifiquen en francès i anglès paleta). El màster accelerat comença a la Biblioteca Arús del passeig de Sant Joan, el llegat d'un lliurepensador i maçó a què invita a entrar una versió reduïda de l'estàtua de la Llibertat. Entre les parets entapissades de llibres sobre el moviment obrer, l'anarquisme i la maçoneria s'exhibeixen alguns mandils de maçó, petits davantals blancs que identifiquen amb rivets de color els diferents graus del germà i que s'usen en les seves cerimònies privades.
Policies a la porta
La biblioteca, que va estar tancada entre el 1940 i el 1967, es va salvar miraculosament de l'odi del franquisme cap als maçons. Algú de molt amunt va mediar perquè dos policies fessin guàrdia a la porta. Abel Pascual, un dels visitants, porta l'expedient maçònic del seu avi, Joan Ventosa, militant de la Lliga, que va ser conseller de la Generalitat i que va morir exiliat a Mèxic, on va seguir practicant.
Casinos ha rastrejat maçons des de la Casa Blanca fins a Hollywood. Van ser maçons Arthur Conan Doyle (el creador de Sherlock Holmes), el president Lincoln, els fundadors de Chrysler, Ford i Citroën, el propietari de Toblerone (sembla que no és cap casualitat la forma triangular de la xocolata), el fundador de la Creu Roja i fins i tot John Wayne. En la seva indagació, Casinos fins i tot ha caçat la foto d'un indi d'un western ¡amb un mandil de maçó! I encara que es tracta d'una hipòtesi, una aquarel.la de la biblioteca exhibeix un escut amb els colors del Futbol Club Barcelona, els mateixos que tenia la lògia Avant. A falta de cap confirmació, Casinos aporta la teoria que un parent de Joan Gamper formava part d'aquesta lògia, la mateixa a la qual pertanyia Rossend Arús, i es va inspirar en els seus colors blaugrana.
La ruta continua davant la façana del Castell dels Tres Dragons (Museu de Ciències Naturals), el convent de Sant Agustí i la catedral, on es detecten signes visibles de la maçoneria. Al carrer de Portaferrissa, 11, sobre una llinda, hi figura un grup escultòric on dos nens sostenen una paleta i un compàs. Al carrer d'Avinyó, al costat d'una portalada de fusta, el porter automàtic té al costat d'un dels timbres un signe en clau amb tres punts. Es tracta de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que es troba exactament al mateix edifici on hi va haver la Lògia Lleialtat a la qual va pertànyer Lluís Companys.
Fundada l'any 1980, la sala principal de la Gran Lògia mostra un interiorisme maçònic: el terra en forma d'escaquer, parets entapissades de vermell i el sostre pintat com una volta celeste. L'amfitrió és Jordi Farrerons, gran mestre de la lògia, per a qui la maçoneria "és un mètode actiu de creixement personal". En les seves sessions no es parla de política partidista i es defensen els ideals de la revolució francesa. Una habitació negra i estreta com un armari espera ple de símbols l'aspirant a maçó. Si supera la prova serà iniciat en una cerimònia privada on s'usen espases i antifaços, aigua i foc.
Com a remat a la intensa jornada, Casinos condueix el grup als porxos de Xifré. Allà hi ha el restaurant Set Portes, fundat el 1838. Potser els comensals que degusten les seves típiques paelles ignoren que el terra en escaquer blanc i negre o les franges de ceràmica que representen fulles d'acàcia són antics símbols maçònics.
Rosario Fontova, El Periódico
divendres, març 13, 2009
Troben el cadàver d'una dona tinguda per vampiressa al segle XVI
L'antropòleg forense italià Matteo Borrini ha descobert el misteri del cadàver d'una dona que va trobar fa dos anys en una fossa comuna de 1576 a Venècia, a l'illa Lazareto. El cos tenia incrustat un maó a la boca perquè es considerava que era una vampiressa i volien evitar que seguís "mossegant", segons ha pogut confirmar ara després dels estudis.
A l'Edat Mitjana, Venècia va patir diverses plagues que van dur la població a enterrar milers de persones en fosses comunes com la trobada per Borrini. La investigació apunta que en l'època es pensava que els vampirs, els culpables de les plagues de pesta segons les llegendes ancestrals, s'alimentaven de "mastegar els morts". Per això, la convenció indicava que calia introduir-li una pedra a la boca perquè deixés d'alimentar-se i morís definitivament.
Borrini, que va fer un paral·lelisme amb un "enterrament simbòlic com els de la Màfia", ha assegurat que ha arribat a la conclusió que en el segle XVI es van pensar que aquesta dona era una vampiressa després d'estudiar diversos tractats com el Dissertatio historico-philosophica de masticatione mortuorum, escrit pel teòleg protestant Philippus Rohr el 1679.
Avui, (Títol canviat)
dimecres, febrer 18, 2009
Fracassos en els intents de suavitzar els vents
La Unió Soviètica, a la dècada dels anys 70, va fer l'experiment següent en aigües de l'oceà Pacífic: van abocar quantitats ingents d'oli sobre la superfície de l'oceà, poc abans que hi passés un tifó. L'oli interrompria el procés d'evaporació i el tifó no podria obtenir més energia i moriria en poques hores. L'experiment va ser un fracàs rotund i el tifó va seguir el seu curs sense immutar-se. Hugh Willoughby, del Centre d'Investigació d'Huracans a Miami, va comandar el projecte Stormfury, entre el 1962 i el 1983. Consistia a inseminar els núvols tempestuosos de l'huracà amb enormes quantitats de iodur de plata i accelerar el procés de desgast del fenomen abans que toqués terra. Tampoc hi va haver èxit, i es va dir que el projecte era un joc de nens.
Posteriorment, Hugh Willoughby va proposar repetir l'experiment que havia realitzat la Unió Soviètica anys enrere, així que el 2002 es van abocar grans quantitats d'oli a l'oceà abans del pas d'un huracà: de nou, no es va obtenir cap símptoma de debilitament del fenomen i a més a més van provocar una marea negra. L'empresa Dynomat de Florida té el producte Dynogel, que és una pols biodegradable que absorbeix el vapor d'aigua i el transforma en gel. Es va proposar introduir-lo en els núvols d'un huracà, la pluja es transformaria en un gel tipus blandiblu que arribaria a la superfície del mar, el refredaria i impediria que hi hagués més aportament d'energia a l'huracà... Quin horror!
Deixem-ho aquí. Ja explicarem els motius pels quals no podem intervenir en aquests fenòmens.
Posteriorment, Hugh Willoughby va proposar repetir l'experiment que havia realitzat la Unió Soviètica anys enrere, així que el 2002 es van abocar grans quantitats d'oli a l'oceà abans del pas d'un huracà: de nou, no es va obtenir cap símptoma de debilitament del fenomen i a més a més van provocar una marea negra. L'empresa Dynomat de Florida té el producte Dynogel, que és una pols biodegradable que absorbeix el vapor d'aigua i el transforma en gel. Es va proposar introduir-lo en els núvols d'un huracà, la pluja es transformaria en un gel tipus blandiblu que arribaria a la superfície del mar, el refredaria i impediria que hi hagués més aportament d'energia a l'huracà... Quin horror!
Deixem-ho aquí. Ja explicarem els motius pels quals no podem intervenir en aquests fenòmens.
Alfred Rodrígez Picó, El Periódico (Títol canviat)
dimarts, febrer 17, 2009
'MULANTXINIS' I 'ENTIZNÁUS': Las Hurdes té una rica mitologia
La mitologia a la regió de Las Hurdes extremenya (Espanya) o Hurdana és extraordinàriament rica i hi trobem éssers directament relacionats amb les tempestes. Per una banda hi ha els mulantxinis (mulanchinis), uns éssers de petites dimensions amb un sol ull i amb aspecte de nadons. Sempre estan jugant entre els núvols de tempesta i, amb un cisell i molta paciència, van forjant els llamps que després llançaran amb gran punteria, provocant en ocasions greus danys. Si passejant per les muntanyes extremenyes es troba una creu feta d'astruc, un arbust bastant comú d'aquesta regió, pensi que no és més que una mesura per evitar que els mulatxinis llancin un llamp en aquella zona. No la toqui ja que la creu podria perdre els seus poders antillamps.
Encara que la gent els qualifica com a follets, els entiznáus en realitat són monstruosos: uns diuen que fan quatre metres i altres que són tan alts que amb la mà poden arribar a tocar els núvols. Van vestits de negre i la seva cara està bruta de sutge. Tenen la facultat de formar tempestes: amb una pedra foguera desencadenen els llamps, i amb un enorme tamborí provoquen els trons. Si es treuen el barret i el regiren entre els núvols, acaben provocant la pluja. Aquests éssers ens recorden el Nuberu asturià: vivia a Egipte i un dia, viatjant sobre els núvols, va caure i va anar a parar a un recòndit paratge de l'interior d'Astúries. Va demanar ajuda, però ningú li va fer cas. Ja de matinada un pagès el va allotjar. Nuberu, agraït, li envia cada any espessos núvols que descarreguen beneficioses pluges sobre els seus camps.
Alfred Rodríguez Picó, El periódico (Títol canviat)
Encara que la gent els qualifica com a follets, els entiznáus en realitat són monstruosos: uns diuen que fan quatre metres i altres que són tan alts que amb la mà poden arribar a tocar els núvols. Van vestits de negre i la seva cara està bruta de sutge. Tenen la facultat de formar tempestes: amb una pedra foguera desencadenen els llamps, i amb un enorme tamborí provoquen els trons. Si es treuen el barret i el regiren entre els núvols, acaben provocant la pluja. Aquests éssers ens recorden el Nuberu asturià: vivia a Egipte i un dia, viatjant sobre els núvols, va caure i va anar a parar a un recòndit paratge de l'interior d'Astúries. Va demanar ajuda, però ningú li va fer cas. Ja de matinada un pagès el va allotjar. Nuberu, agraït, li envia cada any espessos núvols que descarreguen beneficioses pluges sobre els seus camps.
Alfred Rodríguez Picó, El periódico (Títol canviat)
dimarts, febrer 03, 2009
La superstició triomfa a Salzburg
"Busquem persones a partir dels 20 anys d’edat per a un treball de vendes amb els següents signes astrològics: capricorn, taure, aquari, àries o lleó". Així resava un anunci del periòdic regional de Salzburg 'Salzburger Nachrichten', ciutat on una empresa austríaca busca que els seus empleats compten amb el favor astral per a exercir el seu treball.
La firma, que forma part del negoci dels assegurances, ha decidit triar el seu personal segons el seu signe astrològic perquè l’estadística confirma que els millors empleats coincideixen amb aquest perfil astral, segons va explicar un portaveu de l’empresa a l’emissora pública ORF.
"Hem analitzat els nostres empleats en tot el país i els millors quasi sempre eren d’uns d’aquests cinc signes. Llavors ens vam dir: limitem la cerca", va assenyalar el representant de l’empresa, el nom del qual no ha estat revelat.
Els sindicats austríacs asseguren que no es tracta de cap acte de discriminació perquè en el grup dels cinc signes els possibles candidats poden ser joves, majors, homes i dones, entre altres característiques.
"És una limitació però no una discriminació", va explicar Angela Riegler, experta en dret laboral de la Cambra dels Treballadors de Salzburg.
EFE
dissabte, gener 31, 2009
La Policia investiga l’aparició de restes d’animals decapitats a Andratx (Mallorca)
Les primeres recerques plantegen la possibilitat que s’haja celebrat un ritual de santeria
Durant el dia d'ahir van aparèixer en una finca d'Andratx, restes de nombrosos animals decapitats, així com traces d’un cercle blanc junt amb collars i fruites. L’escena, segons les primeres recerques de
Les restes els va descobrir un veí mentre passejava amb el seu gos, en el clar d’un bosc pròxim al poble. S’havien sacrificat gallines, coloms, un cabrit i una tortuga. Els seus cossos van aparèixer espedaçats. En la zona, també es trobaven caixes de cartó, en les que, suposadament, els animals haurien estat traslladats.
Diversos efectius de
La sorpresa va ser que, sota de la terra, hi havia més animals morts embolicats en plàstics, on també van localitzar un cabrit negre d’escassa edat al qual li havien seccionat les quatre potes i el cap.
Segons les primeres investigacions obertes des de la caserna de
Agències. Imatge Lorenzo Gutiérrez. Diario de Mallorca
