<$BlogRSDUrl$>

divendres, abril 29, 2011

El fiscal no recorrerà l'absolució dels dirigents de la Congregació de l'Olivera

La Fiscalia d'Alacant no recorrerà l'absolució dels dotze membres de la Congregació de l'Olivera, amb seu a Ondara (la Marina Alta,), tot i que va demanar després del judici per a alguns d'ells penes que superaven els vint anys de presó per considerar-los -partícips d'una «secta destructiva» que va causar lesions psicològiques a una desena d'adeptes, segons informa el diari La Verdad.
L'Audiència va absoldre fa uns dies membres principals d'un grup religiós que estaven acusats pel Ministeri Públic de constituir una secta destructiva. Segons el tribunal de la Secció Segona de l'Audiència, els adeptes de la Congregació de l'Olivera, fundada el 1993 i que va evolucionar des de la fe evangèlica al judaisme, «assumiren voluntàriament la forma de vida preconitzada per aquesta, afí amb les creences que lliurement van triar professar, sense que, en cap cas, fossin víctimes de tractes degradants i inhumans, ni de tècniques d'adoctrinament tendents a la manipulació i despersonalització ».
Uns perits designats pel jutge instructor de Dènia van diagnosticar en les suposades víctimes problemes psicològics que anaven des de desorientació o dificultats per concentrar-se fins a trastorns de son, depressió o ansietat. A més, un informe de la Guàrdia Civil apuntava que Yehudah havia obtingut en menys de cinc anys 265.746 euros procedents de les aportacions en forma de «delme» dels feligresos, pel que havia estat acusat d'estafa.
La sentència, que estableix un precedent perquè és la primera sobre un grup religiós d'aquestes característiques, rebutja totes les acusacions. No aprecia il•legalitat alguna en els fets objecte d'enjudiciament, encara que serà el Tribunal Suprem espanyol qui tingui l'última paraula.

dilluns, abril 25, 2011

Exposició sobre llegendes del Montseny a Arbúcies

La mostra "Dotze dones, tretze bruixes" recupera mites i històries populars del massís a través de relats i il·lustracions

Després de sobreviure durant segles gràcies a la tradició oral, personatges com la dona d'Aigua, la bruixa Guilleuma o el cap d'Estopes tornen a les valls i les carenes del Montseny gràcies a l'exposició "Dotze dones, tretze bruixes. Mites i llegendes del Montseny". La mostra, que es pot veure des de dijous passat i fins al 22 de maig al Museu Etnològic del Montseny La Gabella, pretén recuperar bona part de les llegendes populars de la zona, un món de màgia arrelat en indrets com el castell Montsoriu, el Pla de la Calma o Viladrau, que ha passat de generació en generació.
L'exposició es presenta amb 18 plafons de gran format que, com les pàgines d'un llibre obert, narren tretze relats populars reescrits per Jordina Boix i il·lustrats per Delphine Labedan. Narradora i il·lustradora ja havien treballat conjuntament en La Bruixa Guilleuma, el primer número de la col·lecció Contes del Montseny, editat també pel Museu Etnològic i presentat el mes de desembre de l'any passat.
Dividida en dos àmbits, "Dotze dones, tretze bruixes" mostra un primer espai on s'exposen les tretze narracions escollides, i que van des de La taula dels tres Bisbes al Setge de Montsoriu, passant per Els dansaires d'Arbúcies i el càstig etern. Cada una de les històries, a més, es presenta acompanyada per un objecte que hi té relació.
En un segon espai, el visitant podrà veure la trentena d'il·lustracions originals que ha realitzat Delphine Labedant expressament per a l'exposició.
A més de la col·lecció permanent de La Gabella, que permet fer-se una idea de com vivien les comunitats que van originar aquests mites, el museu ofereix un multivisor, format per dotze projectors audiovisuals, sobre les llegendes de la zona.
Concebuda com una nova mostra de la feina de recuperació del patrimoni que el Museu Etnològic del Montseny porta a terme des de fa més de 25 anys, l'exposició s'afegeix a la tasca de recull i difusió de la cultura popular montse?nyenca que van començar autors com Víctor Balaguer, Apel·les Mestres o Martí Boada.

Diari de Girona

dimecres, març 30, 2011

La Girona de les llegendes es plasma en un llibre

El professor de la UdG Ramon Girona ofereix un passeig per la ciutat a través dels seus mites.

En el cabalós riu de les llegendes, sempre fluents i canviants, Girona hi té un lloc preeminent; i és que els carrers estrets del Barri Vell, la pedra sobre la qual (i amb la qual) s'ha construït i els seus orígens gairebé mítics són una base immillorable per a la proliferació de personatges fantàstics, de la immersió de la història en àmbits menys científics i en definitiva, per deixar volar la imaginació.
De segles d'existència (i també, de la màgia de creadors contemporanis com Carles Vivó) n'han sorgit les llegendes de Sant Narcís i les mosques, el Tarlà, la Cocollona, Gerió i la Lleona. Tots ells es donen la mà a Llegendes de Girona, un llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i escrit per Ramon Girona (Olot, 1965), doctor en Teoria i Cultura Contemporània i professor de llenguatge audiovisual de la UdG.
Aquest és el novè volum de la col·lecció Contes i llegendes d'aquesta editorial, que anteriorment ja s'ha centrat en els mites del Montseny de la mà d'Apel·les Mestres, del Penedès i les valls del Garraf, de Barcelona i Mallorca, València i Andorra. I és clar, també de la mateixa muntanya de Montserrat, un indret també molt propens a la fascinació.
En aquest nou volum centrat en la ciutat dels rius, l'autor explica que s'ha tingut una voluntat monogràfica, més que d'innovació: "Hem fet una mirada àmplia a tot el que ja s'ha explicat sobre les llegendes de Girona, que és un tema que ha donat molt de si, i a partir d'aquí hem volgut oferir-les de nou al lector sense cap més pretensió que el fet de redescobrir-les-hi", explica. "Si d'aquí a uns anys algú vol tornar a escriure sobre el tema, imagino que es remetrà tant a la tradició en la qual m'he basat jo com en aquest mateix llibre", apunta l'escriptor, que se situa així "dins d'una cadena de transmissió de la història".
Sobre la fascinació que existeix encara ara per llegendes que es remunten a segles ençà, Girona explica que tot i que "la societat de consum i dels grans mitjans de masses" hagin pogut arraconar-les, "fer volar la imaginació" continua sent, gairebé, una necessitat humana.
Apunta que aquest és un dels orígens de les llegendes, en tant que tenien una funció d'entreteniment, però apunta que els motius poden ser més profunds: "Conscientment o no, aquesta mena d'històries tenien una voluntat cohesionadora, en tant que expliquen des d'un punt de vista fantàstic algun fet concret de la població i la ciutat, o d'una estàtua o un relleu per al qual no hi ha explicació científica o lògica". A partir d'aquí, prenien una "dimensió mítica" i des de trobadors fins a àvies a la vora del foc començaven a difondre-les (i tot sovint, afegint-hi ingredients propis). I a partir d'aquí la resta, com es diu popularment, és història.

Marta Pallarés. Diari de Girona

dissabte, març 26, 2011

Judicis a tres suposades sectes en el País Valencià

Congregació de l'Olivera

Vist per sentència. Dotze dirigents de la Congregació de l'Olivera encapçalats pel seu líder, Joaquín LF -Conegut com «El Pastor" o pel nom hebreu de Iehuda-, s'han assegut aquesta setmana a la banqueta de l'Audiència Provincial d'Alacant, acusats dels presumptes delictes d'associació il•lícita, estafa i lesions.
La Fiscalia sosté que "El Pastor", que es va instal•lar a Ondara el 1993, s'ha apropiat durant els últims anys de més de 265.000 euros dels seus seguidors, davant dels quals es presentava com «un líder espiritual i una divinitat dotada de poders sobrenaturals» .
Encara que el tribunal ho tindrà difícil per dirimir si la Congregació de l'Olivera era efectivament una «secta destructiva» -com sosté el Ministeri Públic- que sotmetia als seus membres mitjançant tècniques de manipulació psicològica. En principi, les forces de seguretat han acreditat que almenys una desena dels adeptes van patir danys psicològics com ara trastorns ansiosodepressius, sentiments de culpa i aïllament social.


Les sectes al País Valencià

Aïllar els seguidors del món exterior, trencar tots els seus vincles familiars i d'amistat, és una de les eines bàsiques de les sectes, que avui experimenten un nou ressorgir després de l'auge que van viure en els anys 70 i 80. L'associació Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS) estima que prop de 10.000 persones estan «enganxades» a la regió a mig centenar de grupuscles sectaris.
El fenomen abasta des dels grups que s'inspiren en filosofies orientals, com Meditació Transcendental, Nova Acròpolis i els Moviments Gnòstics, fins a les sectes satàniques, com els Fills de Llucifer o Els adoradors de Seth. La crisi i els problemes econòmics han fet que alguns busquin en el «pensament màgic» una sortida a la seva situació personal. D'altra banda, les onades d'immigració han atret a comunitats que practiquen ritus vinculats al vudú o creences africanes, assenyalen els experts.
Aquestes organitzacions recorren sovint a l'organització de conferències sobre esoterisme o cursos de relaxació i medicina natural per captar adeptes.

Amba
Així actuava el grup Amba, que des d'un xalet de Llíber (Marina Alta) oferia sessions de Reiki, una teràpia oriental basada en unes inexistents forces psíquiques. El seu líder, Victòria AR, va ser detinguda el juny de 2006 al costat d'altres quatre dirigents d’Amba. Aviat haurà de seure a la banqueta, acusada d'associació il•lícita i estafa. El fiscal demana contra ella una condemna de nou anys de presó.

El vident de la Verge
A Ángel Muñoz Bartrina, conegut com el pare Àngel, les aportacions econòmiques dels seus feligresos van ajudarlo a acumular un envejable patrimoni: és titular d'una finca a Picassent (Horta Sud), on la Junta de l'Esclavitud del Sagrat Cor de Jesús va erigir el seu temple, tres apartaments a Galícia, cinc a Gandia, dos habitatges a València, una casa a Benaguasil (Camp de Túria), nou terrenys amb tarongers i garrofers ...
Encara que l'Església no el reconeix com a tal, el pare Àngel assegura que va ser ordenat sacerdot el 1988 a Tolosa de Llenguadoc per l'arquebisbe Lefebvre, que va ser excomunicat per Joan Pau II. Acusat de frau a la Hisenda Pública, Ángel Muñoz diu parlar en nom de la Mare de Déu del Remei i ha llançat missatges apocalíptics sobre l'arribada d'una nova guerra civil que acabarà amb l'Església.

Basat en un article del diari espanyol ABC

dimarts, març 22, 2011


Una pel·licula va ajudar a crear el xuclacabres

La porto-riquenya que va assegurar haver vist l’estrany ésser havia vist en el cinema la pel·lícula Species segons Discovery News.

Un recent llibre de l'investigador escèptic Benjamin Radford, editor en cap d’Skeptical Inquiry revela que el xuclacabres (chupacabras) no és més que fruit de la imaginació d'una dona de Canòvanes, Puerto Rico.
En el llibre, titulat Tracking the Chupacabra: The Vampire Beast in Fact, Fiction, and Folklore (Seguint el rastre del xuclacabres: la bestia vampir a la realitat, la ficció i el folklore), l'autor explica que Madelyn Tolentino va inventar la criatura després d'haver vist la pel•lícula de terror Species, on apareix monstre que posseix característiques similars a les que va creure veure en un animal estrany rondant casa seva un dies més tard.


Els successos es remunten a l'any 1995. A Puerto Rico, el xuclacabres és esmentat cada vegada que apareixen animals morts de manera misteriosa, particularment si mostren petits orificis pels quals sembli que hagin estat dessagnats. Però des de 1995 s’han denunciat observacions similars en altres parts del món. Per exemple, Radford va realitzar estudis a Texas i Nicaragua.
Dels anàlisis genètics practicats a supòsits xuclacabres l'escriptor va concloure que es tractava essencialment de gossos i coiots afectats per una malaltia dermatològica que els feia mostrar la pell tensa, exposant més les seves dents i ullals.
Sobre els animals morts, segons informació publicada per Discovery News en el seu portal electrònic, l'investigador indica que usualment els gossos i coiots ataquen a les seves preses quan aquestes estan en grup, i les solen mossegar pel coll.
Va aclarir que com que no tots són consumits o destrossats i poden morir a causa de d’hemorràgies interns o sufocació, es crea la falsa impressió de vampirisme.

El monstre d'Species


divendres, febrer 18, 2011

Entre el folklore i el ridícul: una cosa és recrear llegendes i una altra fomentar la superstició

Centelles fa honor a la seva fama de bruixeria oferint la seva popular festa i una ruta per descobrir els seus racons esotèrics

Bruixes i bruixots s'apoderaran de nou dels carrers de Centelles en el 14è Cau de Bruixes, que concentra els plats forts aquest cap de setmana. Rituals, tallers, conferències, cercaviles, danses, espectacles, mercat, correfoc, espais màgics... Més d'una trentena d'activitats relacionades amb el món de l'esoterisme i la bruixeria formen aquesta festa, pensada per a totes les edats. I més aquest any, ja que la programació fa una clara aposta pel públic familiar, reforçant els espectacles de carrer, les cercaviles i l'animació. També s'han ampliat els carrers temàtics i la part de les medicines i teràpies alternatives, amb més tallers per a adults i xerrades.
Amb tot, s'espera la presència d'uns 15.000 visitants, atrets per un poble que per uns dies es transforma en un catau de bruixeria i maledicció, on tots els carrers i cases amaguen sorpreses i on tota la ciutadania s'abona a la festa, decorant botigues, portals i finestres. Cal no perdre's el Mercat Màgic, una fira on es pot adquirir tot tipus de productes relacionats amb aquest món, des d'articles naturals i objectes artesans fins a tècniques de salut alternatives, astrologia i amulets.
Per acabar d'arrodonir la diada, es pot descobrir la màgia i els misteris de l'entorn del poble amb la Ruta de les Bruixes, un recorregut creat per l'Ajuntament de Centelles d'una hora i mitja de durada aproximadament (té 5,8 quilòmetres) i de dificultat baixa que transcorre per llocs que han estat centres de trobades esotèriques al llarg del temps.
El parc del Pla del Mestre és el punt d'inici i també d'acabament. Un cop aquí, cal anar a buscar la via principal de la vila, formada pels successius carrers Sant Joan, Socós i Nou. Es passarà per la plaça Major, urbanitzada entre el 1514 i el 1549, on es va edificar la nova casa del baró i les dels seus dos germans, i pel Palau Comtal, on val la pena fer una petita parada per admirar-lo tranquil·lament. L'edifici, construït el 1540 per Guillem Ramon II, és un palau renaixentista-barroc que va ser reedificat al segle XVIII i reformat als segles XIX-XX fins a donar-li la seva fesomia actual.
Quan es reprengui la caminada es passarà per sota el Portal –porta de la muralla del segle XVI–, fins a enfilar cap a la dreta pel passeig de Centelles. Es continuarà cap al carrer Jesús fins a trobar una confluència de carrers presidida per un parterre amb flors. Caldrà prendre el carrer que fa una lleugera pujada pel vessant de l'antic turó de Bellesguard –aquí es troben les forques dels comtes de Centelles–, actualment zona enjardinada. A continuació s'haurà de tombar cap a l'esquerra i creuar la carretera C-1431 en direcció a la casa de colònies de Banyeres, un mas documentat del segle XI, tot i que l'edifici actual és del 1884. Abans d'arribar al càmping, a l'esquerra, es pot veure la casa de Terrades, del 1515, que presenta una torre quadrada d'origen medieval coherent amb la situació del mas al peu del camí ral de Collsuspina al Moianès, on hi va haver un gran nombre de bruixes condemnades el segle XVII. S'haurà de seguir fins trobar un cartell de la via ferrada, on caldrà trencar a l'esquerre i seguir fins a veure, a la dreta, el Cercle de les Bruixes, una rotllada de xiprers esotèricament disposats –el xiprer és l'arbre símbol de la fertilitat de la terra i de la renovació de la vida–. Se segueix pel camí fins a una popular pedra de forma singular i que dóna nom a la Via Ferrada de les Baumes Corcades: la Pedra Corcada o Queixal Corcat. A la bifurcació es pren el camí de l'esquerra, baixant, fins a un revolt pronunciat a l'esquerra. Aquí es continua recte per un caminet que surt del bosc i que travessa un camp, al final del qual es va cap a la dreta en direcció a la casa de pagès del Puig Vell. Caldrà continuar per la pista fins a la bifurcació, on s'haurà de travessar un pontet girant a la dreta fins que, al cap d'uns 200 metres, trobem la font Calenta. Aquesta font uneix dos aspectes de la simbologia esotèrica: l'aigua i la calor que prové de l'interior de la terra. A més, tant aquesta com la propera font sulfurosa de Sauva Negra són dos dels llocs amb més energies tel·lúriques de la rodalia de Centelles.
Després de disfrutar de la font, s'haurà de seguir en direcció a muntanya, passar per davant de la porta de la finca de Vinyoles, deixar una pista a la dreta que porta a la casa del Soler i, en la següent bifurcació, girar a l'esquerra. Finalment, caldrà continuar avall fins a trobar les marques grogues del camí de la Costa i el Cerdà, que cal seguir en direcció a Centelles fins a arribar al punt d'inici de la ruta al Pla del Mestre.

Sortim, Pàgina 4


dissabte, febrer 05, 2011

Els detractors de l'homeopatia escenifiquen un "suïcidi homeopàtic" contra les medicines alternatives

Aquest dissabte al matí, Barcelona ha acollit una representació contra l'homeopatia. Una quinzena de persones han escenificat un suposat "suïcidi homeopàtic" amb l'objectiu de demostrar que aquesta medicina alternativa no té cap efecte real. Una demostració que s'ha fet de forma paral·lela a diverses ciutats d'arreu del món.
Durant l'acte, una quinzena de persones s'han pres quaranta pastilles homeopàtiques, que suposadament actuen com a somnífers, per demostrar que aquest tipus de tractament no funciona.
Segons els detractors de l'homeopatia, aquesta medicina alternativa no conté cap principi actiu i alerten del perill que algunes persones deixin de prendre els fàrmacs convencionals i posin en perill la seva salut. A més, també qüestionen l'elevat preu dels productes homeopàtics.
La peculiar demostració s'ha fet en el marc de la campanya internacional 10:23, en contra de les teràpies alternatives no basades en mètodes científics, i s'ha celebrat simultàniament a diverses ciutats d'una desena de països.

3cat24.cat

dimecres, gener 05, 2011

Les polseres Power Balance no tenen cap virtut real

El Govern d'Austràlia ha obligat l'empresa fabricant de les polseres Power Balance a negar públicament que existeixi «cap prova científica» dels beneficis que publicita en la promoció dels seus productes. La companyia ha hagut de publicar un anunci a la premsa local, tot i que no ho ha fet a la seva pàgina web, i està obligada a tornar els diners als clients que així ho sol·licitin.
Power Balance assegura en la seva publicitat que les seves polseres i penjants «milloren l'equilibri, la força i la flexibilitat i treballen positivament amb el camp energètic del cos», unes afirmacions que la Comissió de Consum i Competència del Govern australià (www.accc.gov.au) li havia instat a demostrar.La firma nord-americana no ha aportat proves contundents «sinó únicament un informe redactat per un organisme independent segons el qual compleix alguns estàndards», assegura la comissió governamental australiana, de manera que conclou que l'empresa haurà d'eliminar qualsevol publicitat que faci al·lusió a les suposades propietats d'aquestes polseres, canviar els embolcalls dels productes, rectificar la pàgina web i tornar els diners als clients.


«PRESTACIONS TECNOLÒGIQUES»

Aquesta comissió governamental exigeix fins i tot l'eliminació de les paraules performance technology (prestacions tecnològiques) de la banda de la polsera.
Power Balance, que ja ha hagut de pagar multes a Espanya i a Itàlia per publicitat falsa, ha recorregut a destacats esportistes per publicitar les suposades propietats beneficioses dels seus productes. Entre ells hi ha el futbolista Guti, l'extennista Manolo Santana, els jugadors de bàsquet Shaquille O'Neal i Lamar Odom i el pilot de Fórmula 1 Rubens Barrichello.

El Periódico de Catalunya


dijous, desembre 23, 2010

Diuen i s'ho creuen que una mèdium i el seu ritual màgic porten la sort i tres milions d´euros a Alcorcón

A la una del migdia d'ahir es tancava el sorteig, i ja es coneixien els llocs premiats amb algun dels números afortunats, un dels quals era la madrilenya localitat d'Alcorcón, on el número es va vendre a partir d'un sistema no apte per als més escèptics. El propietari de l'administració La Mexicana, Agustín Rubia, va explicar que va contractar els serveis d'una mèdium -persona a la qual s'atribueix la virtut de comunicar amb els esperits i servir així d'intermediari entre aquests i els éssers humans- perquè, amb un conjur màgic, portés la sort al seu local.
Per això tenia el "pressentiment" que vendria la grossa. I finalment, el 79.250 va ser el número màgic del dia, del qual Rubia n'havia venut una sèrie íntegrament en finestreta i a veïns del barri. "Tots ells són gent obrera", va assegurar orgullós el propietari de l'administració. Allà mateix, la mèdium Victoria Praojos defensava que "és qüestió de creure-hi. S'ha demostrat que la màgia ho mou tot, fins i tot els diners". I va avançar que realitzarà un altre ritual per al sorteig del Nen. Els més supersticiosos d'Alcorcón segur que ja tenen el seu dècim.


De Catalunya a Cantàbria

D'altra banda, almenys onze milions d'euros de la grossa es van repartir entre transportistes i personal de diverses empreses de Torrelavega i Los Corrales de Buelna (Cantàbria), que havien comprat el número a través del grup català Transportes Castellet San Miguel.
Finalment, la sèrie del 79.250, consignada a l'administració de loteria número 5 de Molina de Segura (Múrcia) es va tornar íntegrament, per la qual cosa l'alegria inicial va derivar, en constatar-ho, en cares de decepció en venedors i veïns que buscaven algun premiat.

Diari de Girona

dimecres, desembre 22, 2010

Un canal espanyol de televisió posa al descobert el suposat frau d'un sanador que opera a Mallorca

Thomas Hertlein és un alemany establert a Mallorca, que es presenta com a suposat terapeuta psicològic i sanador. Segons un reportatge recent del canal espanyol Antena 3, Hertlein es presenta com un entrenador personal. Un guia que tan pot fer excursions a cavall que salts en paracaigudes o combats a la neu. Tota una aventura que Thomas Hertlein utilitza com a ganxo per vendre's com a terapeuta, com un guia espiritual que, suposadament, t'ensenya a portar la teva vida.
Aquest alemany, que porta establert a Mallorca 3 anys, ja té un grup d'adeptes. Es defineix com un terapeuta alternatiu, un suposat mestre de nou encuny, que dóna exemple senzills. Aconsegueix convèncer els seus seguidors que té solucions per a tot. Volem saber més sobre aquest supòsit terapeuta alemany. La seva consulta a Mallorca. es troba enclavada en un pis de moderna decoració i vistes al mar. Segons Antena 3 els seus col•laboradors indiquen que Hertlein pot oferir solucions per a qualsevol problema de salut i que les tarifes oscil•len entre els 2.000 i 6.000 euros per sessió.

FONT: Antena 3 TV

dimarts, novembre 16, 2010

Entrevista a Richard Monvoisin, que ensenya zetètica: explicació racional de fenòmens paranormals
"L'homeopatia i les flors de Bach són eficaços ... placebos"

Tinc 33 anys. Vaig néixer a Toulon. Ensenyo Didàctica de la Ciència a la Universitat de Grenoble. Puc verificar un miracle, però no la fe. Sóc escèptic en ciència com Pirró i en política com Chomsky. Verifiqueu les vostres creences: no cal ser un científic, només un ésser racional
.





Això de zetètica sona a paraciència ... Però és el contrari: ve del grec zetein (examinar). La zetètica aplica el mètode científic per donar explicacions racionals a fenòmens paranormals i verificar creences empíricament, amb experiments. Per exemple. Hem provat que la homeopatia no té efectes terapèutics clínicament demostrables, ni tampoc les flors de Bach ni moltes altres teràpies alternatives ... Com ho han provat? Amb estudis clínics, és clar. O sigui, que no serveixen per a res? Serveixen, però no més enllà de l'efecte placebo. Què vol dir? Doncs que a molts dels que les prenen, els fan bé, però no pel seu efecte clínic, sinó només pel psicològic. No és això el que diuen els homeòpates. Nosaltres no afirmem res sense provar-ho. Fem experiments o divulguem altres ja coneguts, però sense jutjar a ningú, i en això em diferencio d'un pioner de la zetètica, el Nobel de Física Georges Charpak ... Va ser hoste de la Contra. I gran científic, però tractava amb paternalisme els que creien en aquestes teràpies. Suposo que alguns pacients seguiran usant-les, tot i la zetètica. Sí, i estan encantats amb el seu efecte placebo, però la zetètica els mostra que és l'únic que té. Després, ja sabent-ho, podran triar entre els fets i les seves creences. Sembla just i necessari. És imprescindible, però incòmode. A França, l'homeopatia és un lobby protegit per diversos ministres que tenen interessos en una gran multinacional de productes homeopàtics i cap interès en difondre els resultats dels assaigs clínics. Per què la gent creu en la seva eficàcia? Perquè és més còmode creure de verificar, ergo prenem més decisions irracionals que racionals. Molts creuen que si creuen es curen i en part és cert per l'efecte placebo. El mateix ens passa amb altres creences, no només terapèutiques, sinó polítiques i econòmiques. Jo els animo a que les posin a prova amb els seus propis experiments. Digui'ns com. Per verificar qualsevol creença, comenci per deconstruir: remunti’ns als seus orígens per localitzar les seves fonts i aclareixi després la seva cui prodest (a qui beneficia). Si un estudi diu que el tabac rejoveneix, comprovar si ho paga la tabaquera. Això no invalidaria necessàriament les seves conclusions, però si al final resultés fals, explicaria a qui beneficia la seva falsedat. Si verifica, per exemple, l'eficàcia clínica de la teràpia de les flors de Bach, veurà que en els seus orígens només hi ha la pura intuïció d'un senyor anglès, Edward Bach, que va classificar els humans en set categories ... Això ja ho feia Hipòcrates. ... I va associar els seus bacils intestinals amb certes propietats de 36 categories de flors. I avui encara no tenen més que aquesta intuïció per fundar aquesta creença terapèutica. Doncs no són teràpies barates. Com més pagues per un placebo, més efectiu és. Els diners, el temps i l'esforç que costa una teràpia dubtosa la reforça. Flors i violes per al terapeuta. Insisteixo que la zetètica ha de verificar, experimentar, mostrar i difondre resultats, però no jutjar ni condemnar a ningú: les falses creences que es diu crosses irracionals per a molts humans, per això no hi ha que llevar-les-hi de cop, sinó demostrar-los que poden caminar sense elles ... Si volen. En alguna cosa hem de creure. Sovint el mateix terapeuta creu sincerament en si mateix. A la meva universitat vam fer un experiment per demostrar l'eficàcia d'un terapeuta per magnetisme. Curava amb les mans?
Ell i els seus pacients juraven que sí. I és molt difícil comprovar-ho un test clínic seriós, perquè necessites voluntaris malalts de la mateixa malaltia en el mateix grau, un test doble cec i. .. En fi, és molt complex. Llavors ...? Quan tenim dubtes sobre creences, podem recórrer a experiments no tan sofisticats: "Si vostè cura amb el magnetisme de les seves mans - li vam dir al magnetisme-, podrà detectar també si una persona està o no en la mateixa habitació amb vostè fins i tot sense veure-la: sentirà la seva energia, encara que no vegi la persona ". Va acceptar? Li vam proposar experimentar amb cent persones i va assegurar que encertaria el cent per cent de les ocasions. I. .. El tipus era fantàstic: suava, tremolava, es recargolava ... Si hagués triat merament a l'atzar, hauria encertat el 50 per cent de les proves: és a dir 48, 49 o 51, 52 ... Si hagués encertat 63 vegades, hauria estat paranormalment bo, i si només hagués endevinat 37 assaigs, seria paranormalment dolent. I. .. Va encertar 52. Paranormalment normal. I ho publiquem. Va ser pedagògic: si reptar amb experiments senzills nostres creences econòmiques, polítiques i personals, canviaríem les nostres vides. Ha de vostè de tenir molts exemples. Per què compra determinades marques? A qui vota? Testi les seves creences: apunti, mesuri, compari i veurà que moltes de les seves creences no tenen raons.

--- Surto de l'Institut Français, on Monvoisin preconitza la zetètica, disposat a sistematitzar el meu escepticisme i aplicar-lo a les creences que donava per establertes. Richard em posa les piles: pregunta si La Vanguardia té horòscop i replico que sí, però almenys està ben escrit. Sentència que ja és un valor, però que no en té cap altre. Concedeix-ho, però punt i convenim que moltes anàlisis borsàries, prediccions econòmiques i enquestes electorals no tenen major eficàcia predictiva que l'horòscop i, a més, estan pitjor escrits. Richard somriu i sentència: "Si verifiquéssim les nostres creences amb rigor, la zetètica canviaria el món, perquè la raó és revolucionària".

Lluís Amiguet. La Contra, La Vanguardia. Foto: Maite Cruz

diumenge, octubre 24, 2010


El Paranormal.
La zetètica, una formació per a l'esperit crític


Conferència dins d'"El Mes de la Ciència a L'Institut Francès" de Barcelona


Conferència de Richard Monvoisin professor de didàctica de les ciències a la Universitat de Grenoble a França.
La zetètica és l’estudi científic dels fenòmens presentats com a “paranormals”. Aquesta busca explicacions racionals a temes com els somnis premonitoris, les aparicions, les cures miraculoses, etc. Se'n presentaran diversos exemples.
En un principi, l’objectiu és metodològic: la distinció entre la ciència i la pseudociència, les teràpies i les pseudoteràpies, per exemple. Però, sobretot, té un objectiu ciutadà: la transmissió dels instruments necessaris per a conèixer els riscs de desviacions, per a evitar estafes, manipulacions i mecàniques sectàries.

Data: 11 de novembre de 2010. 19.30 hores
Institut francès de Barcelona Carrer Moià, 8 (Diagonal amb Aribau) Barcelona http://www.ifbcn.cat
Telèfon: 935677777

Activitat gratuïta. Conferència en francès amb traducció simultània en català.

dilluns, octubre 11, 2010

Segueixen amb les idees vuitcentistes de l'espiritisme

Congrés a València



Un so sense identificar en plena matinada, una llum que parpelleja sense haver-la encès, una imatge que apareix breument en un espill oblidat.... moments que es queden en anècdotes per a la majoria dels mortals. No obstant això, per als prop de 1.000 espiritistes que viuen en el País Valencià il•lustren contactes amb ànimes perdudes protagonitzats per "mèdiums d’efecte físic", persones que fan possible la comunicació amb "les persones de l’altre costat". Així ho va explicar ahir Esteban Zaragoza, secretari general de la Federació Espirita Espanyola (FEE), en el marc del VI Congrés Espirita Mundial. "Tots som mèdiums en potència, el que passa és que no ho sabem". Més de 1.500 persones van assistir ahir a la primera jornada d’aquest certamen que compta amb representants de 33 països diferents i se celebra fins a dimarts que ve en el recinte de Fira València.
La Federació integra en l’actualitat a vuit centres ubicats a Benidorm, Crevillent, Alacant, Oriola, Santa Pola, València, Gandia i Torrevella. No descarten l’existència de grups desconeguts, "el més normal és que perduren tres o quatre entitats que encara no s’han legalitzat". Existència que confirma Lola Garcia, vicepresidenta de l’Associació Espirita de València (AEV), "la nostra doctrina, com la resta de corrents que apostaven per la llibertat i el lliure albir, va ser molt perseguida durant la dictadura per Franco i l’Església. Va perdurar en la clandestinitat i eixir a la llum després de quaranta anys de silencis no és tan fàcil".
La portaveu també va mostrar el seu rebuig de tots els tòpics que rodegen el seu univers metafísic, "el verdader espiritista no tira les cartes ni s’anuncia per la tele. El que ha rebut és una gràcia -un do- i es comporta de forma altruista. No busca res a canvi. Acudirà en la teua ajuda si ha de fer-ho, farà el que puga i després se n’anirà en silenci i de forma discreta. No et donaràs compte que ha estat allí".
Encara que desaprova molt del que s’ha dit i es dirà, Garcia reconeix que pel•lícules com Ghost i El Sisè Sentit sí s’acosten, en part, a la realitat. De fet, els espiritistes defenen a la reencarnació com un dels seus pilars doctrinals, "hem de pensar que el cos és com un vestit que es marcida amb el temps, la verdadera essència és l’espiritual. La veritat és que en una sola vida no et dóna temps a comprendre tota l’existència. El lògic és creure en la reencarnació com a únic camí".

Ment oberta
Qüestionada per l’elecció de València com a seu de la iniciativa, la representant de l’AEV va destacar la importància del caràcter mediterrani, "som gent de ment oberta, que no dubta a l’hora d’apostar pel pensament i la investigació. La veritat és que va haver-hi un mèdium que ho va predir, encara que això és només una anècdota". La jornada d’avui tindrà com a eix central la figura de l’espiritista brasiler Chico Xavier, que va escriure de forma gratuïta més de 400 obres "dictades pels esperits".

J. L. García Llagües, Levante. Títol canviat

dijous, setembre 30, 2010

Actituds contra la ciència a la Universitat d'Alacant

La Universitat d’Alacant té previst acollir aquest dissabte unes jornades de pràctica d’astrologia, una antiga superstició d'endevinació.
La trobada el convoca la Societat Espanyola d’Astrologia (SIGA), que ha preparat per al proper 2 d’octubre unes jornades amb xarrades com "2020, el naixement d’una nova societat i un nou sistema", "Les relacions de parella" o "Els 12 nombres-arquetips zodiacals i el sistema periòdic dels elements". La matrícula per a assistir a aquests cursos costa 20 euros, encara que els estudiants universitaris podran acudir al preu de cinc.
La Universitat d'Alacant sembla que vol tornar a l'Edat Mitjana en lloc d'estar a l'altura del Països Catalans del segle XXI i prefereix l'obscurantisme que ocupar-se de la llengua del país.

Font: premsa

dimarts, agost 31, 2010


A Armènia també busquen tresors inexistents

Kenan és un home de cara colrada pel pedregar en què es mou. De mostatxo abundant i barba espessa. Cada dia marxa de casa a les cinc del matí amb les seves vaques i les de la resta del poblet on viu i les porta a pasturar al sud de la província fins que es pon el sol, cap a les sis de la tarda. L'acompanyen el seu germà i un dels seus vuit fills a cavall d'un burro. Durant el dia s'alimenten d'una fogassa de pa, el formatge típic de Kars -sec, molt salat i trenat en fils- i innombrables tasses de te que preparen a la tetera que bull sobre fogueres fetes amb matolls de farigola. A casa hi ha 30 boques per alimentar.
Per la seva rudesa de pastor kurd, estranya el candor amb què extreu de la seva basta jaqueta un paper doblegat i envellit, però protegit amb un mocador de tela. És el mapa d'un tresor. El va trobar sota una pedra amb inscripcions en armeni i creu que el conduirà a una fabulosa reserva d'or. «Encara no hem trobat res», es lamenta amb pena. Per això no vol que ningú el fotografiï amb el seu preat mapa.
Existeix la llegenda que els armenis, al fugir quan eren perseguits per l'Exèrcit otomà entre els anys 1915 i 1920, van enterrar les seves joies i fortunes en diversos amagatalls, i per aquest motiu a tot Turquia hi ha buscadors de tresors que intenten trobar-los.
Kars, la ciutat que va immortalitzar el premi Nobel Orhan Pamuk a la seva novel·la Nieve, és una població que encara conserva el gust rus de l'època en què es trobava sota domini tsarista i armeni (1878-1920). Ramazan fa anar el volant per les seves avingudes plenes de clots explicant cada monument de la ciutat. Assenyala l'antiga escola, un emmerletat edifici decimonònic de pedra cendrosa, on ell va estudiar: «Allà s'hi va trobar or fa molts anys. Encara ara, molts destrossen les seves cases per intentar trobar les joies que van deixar els russos i els armenis als falsos sostres, entre les parets i sota el paviment».


Esperant la sort
El mateix passa a la resta de la província. Algú s'ha divertit fent proves de tir amb el cartell que assenyala el camí cap al poble de Karabag, 3 quilòmetres. És un poblet de cases baixes que tenen jardins demarcats amb qualsevol tros de metall. Els nens xipollegen en pilotes al riu mentre intenten pescar amb les seves manetes nues algun peixet amb el qual poder matar el cuc de la fam. El petit Özgür, també kurd, explica als visitants que a les catacumbes de la semiderruïda església, situada a set quilòmetres del poble sobre la infranquejable frontera amb la República d'Armènia, algú va trobar l'or dels armenis i va ser capaç de posar-lo en un lloc segur en un altre amagatall abans que alertessin les autoritats: «L'Estat no ens deixa buscar a cap més lloc».
Ningú vol que se'l convenci del contrari, del fet que potser els rumors sobre l'or armeni no són res més que exageracions. En una província castigada pel fred i la desocupació, l'esperança de sortir de la misèria amb un cop de sort és un dret de tothom. Són, al cap i a la fi, llegendes de pobres.

Andrés Mourenza. El Periódico. (Titol canviat)

dijous, agost 12, 2010


Les falses baies tibetanes, sense demostrar les seves virtuts, captiven el consumidor

S’associa a puresa i senzillesa; la informació arriba al marge de les vies oficials, mentre que La Casa del Tibet a Barcelona afirma que mai les han certificat


No les has provat? No les coneixes? Són roges, seques, no saben ni bé ni mal i van genial per a dormir. Escolta, són pura energia". Milers de persones han pogut sentir o llegir en el seu Facebook aquest tipus de comentari en els últims mesos. I si estan més al dia, potser en els últims dos anys. Les baies de Goji han superat totes les expectatives. La recomanació entre amics ha recorregut Occident i als Països Catalans és el producte estrella de molts supermercats d’alimentació biològica. També en la xarcuteria del cantó és possible emportar-se un paquetet, a vegades a granel, entre els 100 grams de paté i els 300 del chopped.
Són el fruit d’un arbust que creix en l’Himàlaia a molta altura, que no han de tocar mans humanes perquè no perden el seu color i les seves extenses propietats, com regular el flux d’energia vital i enfortir la ment, o augmentar la immunitat i posar fi als signes d’envelliment, millorar la vista, regular tant la son com la gana, cuidar els ronyons i el fetge.
Les més prestigiades porten un segell de "Tibet Authentic" i les garanteix el Col•legi de Metges Tibetà, que, segons es pot llegir a Internet, és una entitat sòcia d’una les principals empreses dedicades a l’aliment. "Els lames tibetans no les coneixen, així que no sabem qui les certifica", explica amb calma Thubten Wangchen, director de la Casa del Tibet a Barcelona. "Tampoc han estat mai part de la dieta del Dalái Lama". El mateix comenten viatgers habituals del Tibet. Allí no es veuen, excepte en les botigues xineses. "Va venir gent ací (a la Casa del Tibet) a ensenyar-nos les baies, inclús ens van regalar uns paquets. Crec que tenen moltes vitamines i no sé què més. Els xinesos han trobat un bon negoci, sembla. I com el xinés no significa per a molts qualitat, crec que diuen que provenen del Tibet perquè els pareix que té més prestigi", raona Wangchen.

L’OCU va denunciar a principis d’estiu excés de pesticides i metalls pesats en algunes marques i va demanar a les autoritats sanitàries la seva retirada. "És cert que totes les analitzades eren xineses, però estan en el mercat igual que les tibetanes", comenta el responsable de comunicació de l’OCU, Antonio Joia. "Que no es deixen entabanar per un preu tan alt (costen 24 euros el quilo)", demana als consumidors el representant de l’OCU.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) va decidir no actuar: "Amb relació als metalls pesats, tenint en compte que es presenta com a producte dessecat i d’acord amb els límits establerts a la legislació europea vigent, no se sobrepassen els valors permesos. Amb relació als plaguicides, es troben dins dels límits legals, a excepció d’una mostra que supera el límit establert per a un plaguicida en una centèsima". Van aclarir també en la seva resposta que no hi ha cap risc immediat per a la salut i, de pas, " que no hi ha evidències científiques que avalen la publicitat sobre els efectes saludables".
"Nosaltres vam saber d’elles (de les baies) i del problema de contaminació per preguntes de pacients", reconeix la doctora Ana Alesón, secretària de la secció de metges naturistes del Col•legi de Metges de Barcelona. "És un potent antioxidant, però tampoc hi ha tants estudis seriosos. Són en aquest sentit com els nabius i altres fruits rojos dels nostres boscos. Recomanem que, si els agraden, opten, almenys, per les baies de cultiu biològic".

Aquest és un altre problema. "No hi havia manera que et garantiren res sobre el seu origen i cultiu", admet Tomás Redondo, directiu de Natursoy, una de les principals empreses d’aliments biològics d’Espanya. "Així que no les vam portar". En algun paquet hi ha algun aval biològic. En la majoria, per a sorpresa dels propis venedors, res.

Com explicar en l’època del màxim control i de qualsevol classe de garanties (les cremes anticel•lulítiques i els iogurts anticolesterol han de demostrar que funcionen si volen dir-ho en la seva publicitat) que uns fruits rojos, secs, llunyans i sense garanties comprovables triomfen entre la població millor informada?
Les baies van adornades de puresa, senzillesa, origen natural, "La vida és cada vegada més complexa, hi ha menys temps lliure, no és sorprenent que ens atregui quelcom que ho soluciona tot, que et promet beneficis. A més ,ho saps per Internet, no a través dels desprestigiats experts i mitjans oficials", reflexiona el filòsof Jordi Pigem. Al seu parer, sumen ambdós corrents: la del desig de coses pròximes, sense tecnologia, sense intermediaris, pures, orientals, autèntiques i la de l’actual desprestigi dels mitjans oficials, "que comprèn des de la grip A fins a la justícia passant pels polítics. Per això també la societat s’apunta cada vegada més al tai-txi, al ioga o als aliments naturals. Fa 20 anys era impensable", recorda Pigem.
"Quan portes dos anys de crisi, el consumidor està desitjós de novetats", afegeix Carles Torrecilla, professor de direcció de màrqueting d’Esade. "Fins llavors, tot eren llançaments i amb la crisi es va reduir el personal, els preus, els estocs i els nous productes. El consumidor havia viscut en una espiral d’innovació i estava desitjós; terreny abonat".
I també ho explica el que Torrecilla denomina màrqueting viral: "Fins fa deu anys només comunicaven amb el consumidor les marques i de manera massiva. L’explosió de comunicació per Internet multiplica cada consell d’amic, el boca orella i sense mediació, sense cap filtre. L’expansió té un impacte brutal". resumeix l’expert.


Original de Ana Macpherson a La Vanguardia, amb petites modificacions. Títol canviat.




diumenge, agost 01, 2010

Entre la superstició i la intolerància

Estranyesa a Argentina per un cas d’espiritisme i presumpta possessió diabòlica

Estranys successos van començar a eixir a la llum en Pas de la Pàtria (Argentina) després d’haver-se conegut el cas d’un jove de 16 anys que estaria “endimoniat”. Veïns del lloc i fins a la mare del jove van donar testimonis esgarrifosos sobre jocs diabòlics i macumba, i del grup de joves que estaria darrere d’estes pràctiques fosques.
Expliquen els pobletans que al començament del passat mes de juliol van aparèixer restes d’un enorme ritual de màgia negra o macumba en un camí solitari de la població. Els relats donen compte de desenes de gallines mortes, botelles de whisky, mandonguilles i altres elements abandonats sobre un drap roig, enmig del camí a Punta Esglésies.
Un periodista del lloc va recordar que fa deu anys una història semblant havia generat por en tot el poble. En aquella oportunitat, una dona del Pas també hauria sigut posseïda per un esperit o dimoni. Aquell cas va arribar inclús a la televisió nacional. Mentre aquests misteriosos relats proliferen a la localitat, la família del jove “endimoniat” busca respostes que la medicina no li va poder donar. Ell està mut fa dos setmanes i prostrat en el seu llit.
“Només rep a alguns amics i el seu únic gest és estrènyer-los a ells les mans, com demanant ajuda”, va relatar sa mare, Carmen Sena. La dona va confirmar que el noi va rebre tractament mèdic, però que “cap estudi va servir” per a determinar el seu estat. Per això és que, fa ja temps, el rector de la localitat i un col·laborador seu (que ningú va poder identificar) visiten el xic en la seva diminuta i humil casa. Les visites són quasi periòdiques.

Els “obscurs”
En els relats que va poder arreplegar aquest mitjà, molts coincideixen en l’existència d’un grup de joves descrits com “molt estranys”. Es tracta de set xics que assisteixen a l’única escola secundària del poble i que sempre es van caracteritzar per caminar molt pel carrer i no parlar amb ningú. Un d’ells era el fill de Carmen Sena. La dona el va definir com “un noi que no parlava amb ningú, que no explicava els seus problemes i que l’única cosa que li preocupava era treballar”.
L’adolescent va començar a sentir-se malament el 25 de maig. Carmen va relatar a La República que “un dia no es va alçar més del llit”. En aquest temps, va deixar de parlar amb la seva família i només es va comunicar amb alguns dels xics de l’estrany grup. Curiosament, i a pesar que Carmen i els veïns amb què va parlar aquest mitjà pareixen conèixer bé els joves, ningú va voler identificar-los. Encara que es va poder saber que un d’ells seria fill d’una personalitat de la població turística.
Que la història del fill de Carmen Sena s’hagi conegut és, en gran part, mèrit del periodista Pedro Barboza, conductor radial al lloc des de fa anys. Al maig va arribar als seus coneixement el cas d’un noi que tenia una estranya malaltia, que no li permetia parlar ni alçar-se del llit, i que els metges a qui havia consultat la família no li trobaven res.
Barboza es va assabentar també de que la humil família tenia problemes per a pagar estudis més complexos i costosos, amb els quals determinar el patiment del seu fill. Va ser així que va començar a realitzar una campanya pública de solidaritat amb Carmen, el seu marit i el seu fill. Al temps, va descobrir que darrere d’aquest curiós cas hi havia una misteriosa trama. Va escoltar que el menor estranyament malalt i els seus amics practicaven habitualment jocs relacionats amb la màgia negra, l’obscurantisme o l’adoració d’esperits o dimonis.
La República va dialogar amb Barboza que, després de repassar els successos, va descobrir que esta no és la primera vegada que en Pas de la Pàtria es parla d’un poblador posseït pel dimoni. El periodista va recordar que “fa deu anys va passar el mateix”. Segons va explicar, en aquella oportunitat, es va tractar d’una dona que hauria quedat presa d’un esperit. També va tenir estranys símptomes que els metges no van poder determinar a quina malaltia o patologia responien. “El cas va ser molt comentat en tota la província i la regió. La noia estava molt malament. Em recordo que al poble va venir gent de (el periodista) Mauro Viale per a filmar-la”, va explicar Barboza.

Font: La República

divendres, juny 11, 2010

Salut i ciència
El món científic no és perfecte, però basar-se en fets i no en paraules és l´únic camí per acostar-se a la certesa.

Les persones malaltes o que miren per la seva salut haurien de seguir les prescripcions dels professionals sanitaris que es basen en l'evidència científica, però cada vegada n'hi ha més que fan cas de fonts d'informació errònies, cosa que comporta un augment de l'automedicació no adient, el seguiment de règims dietètics originals o el consum de productes miraculosos. Mai no havíem disposat d'uns mitjans de comunicació tan potents, però amb freqüència les dades o notícies que circulen sobre salut no tenen fonament o promouen pràctiques perjudicials. Si el paper ho aguanta tot, internet ho aguanta tot i més.
Torna a circular, per exemple, una informació sobre la fruita (atribuïda, això sí, a un savi doctor) en la qual, a més d'errors sobre la seva digestió, es diuen bajanades com que només es pot menjar amb l'estómac buit, o que és l'únic aliment que fa treballar el cervell. Fa unes setmanes, una revista de quiosc que tracta temes de salut qüestionava l'origen de les malalties infeccioses i les teràpies convencionals per combatre el càncer, i afegia que cal substituir els fàrmacs antiinflamatoris actuals per, només faltaria!, productes naturals. Que hi ha medicaments amb efectes secundaris que cal controlar és evident, i que la naturalesa és una font de principis actius, també, però gràcies a molts fàrmacs de síntesi s'han assolit èxits en terapèutica, inabastables amb l'anomenada medicina natural. ¿Costa tant d'entendre que si ens passen els nervis amb til·la o valeriana, que alguna cosa fan, vol dir que no estem gaire nerviosos, però que sense els fàrmacs de síntesi per tractar trastorns de la conducta humana encara aplicaríem molts electroxocs i tindríem els hospitals psiquiàtrics més plens?
Fa poc que un personatge líder de la campanya antivacunes ha perdut, per males pràctiques, el permís per exercir de metge, però mentrestant alguns que s'haurien protegit enfront de malalties, han deixat de fer-ho. I ja no parlem dels braçalets que asseguren l'equilibri vital. Les decisions sobre què convé menjar o com ens hem de curar han d'estar basades en dades científiques, no en opinions o creences. Com diu Ramon Folch, «la ciència tracta de comprendre més que de descriure, es basa en la verificació o desestimació experimental d'una hipòtesi sobre la qual no hi ha cap prejudici ideològic. La ciència dubta i conclou, les creences afirmen i pressuposen. La ciència genera coneixements, no valida creences».
El món científic no és perfecte, pot haver-hi equivocacions i fraus, però basar-se en fets i no en paraules és l'únic camí per acostar-se a la certesa. Fora d'aquest àmbit, on s'instal·len els que opinen sense coneixements i raonaments sòlids, és l'embolica que fa fort, encara que hi hagi bona intenció. Molt il·lustratives d'aquest tarannà són les paraules de José Ramón Olarieta, de la iniciativa popular Som lo que sembrem contra els transgènics: «La ciència no té criteri per valorar els possibles riscos enfront dels possibles beneficis; fins i tot decidir què és un risc i què és un benefici, és una decisió política. A més, hi ha aspectes dels transgènics que entren dins el camp de la incertesa i no es poden tractar mitjançant la ciència convencional.» Com ho hem de tractar, doncs? Les incerteses se superen amb més recerca, no opinant tothom, els que en saben i els que no en saben. Enric Rimbau, a la revista El Temps, opina, amb raó, que la participació democràtica no es pot basar en gestos de format democràtic, perquè és un concepte més profund i permanent. Efectivament, la ciència no és democràtica, són fets, i un Parlament té capacitat per votar si permet o no un producte o una teràpia, o pot cedir davant de pressions o prejudicis, però no sobre la seva validesa real.
En la salut o la nutrició no val tot. El que no té fàcil solució és el control de les informacions errònies o perjudicials en una societat lliure i democràtica, ja que com ha dit Scott Rubin, de Google, Youtube no existiria si s'haguessin de revisar els vídeos a priori. No fa gaire el govern català ha demanat a una editorial que retiri un llibre de text de primària per les seves afirmacions absurdes sobre els mètodes actuals de producció de carn, que no contribueixen a formar en els alumnes un correcte criteri científic. Com afirma Salvador Cardús, «la sacralització de l'opinió individual, presentada com a convicció, podria arribar a fer trontollar les lleis establertes i portaria cada ciutadà a acabar fent la seva pròpia llei». El que no pot ser, com també diu Cardús, és que «si la veritat és escassa i costeruda, la solució sigui generalitzar la ignorància, que és abundant i generosa». Això també és vàlid en el camp de la salut, encara que sembli elitista.

Abel Mariné, El Punt

dijous, maig 27, 2010


Falsos fenòmens paranormals tripliquen el preu d'una casa

La falsa casa encantada d’Amityville (Nova York) s’ha posat en venda per 925.000 euros, el triple del que li va costar a l’actual propietari Brian Wilson per possibles fenòmens paranormals. Aquest habitatge és conegut per presenciar un múltiple assassinat que va causar tant estupor que la història va donar per a escriure una novel·la i per a arribar a la gran pantalla.
La casa d’estil colonial holandès consta de tres plantes i cinc dormitoris. Està situada a Long Island, Nova York, i disposa també d’un embarcador i piscina. La casa té història perquè va presenciar un assassinat múltiple. Un membre de la família, Ronald Defeo, va matar a tirs a sis membres mentre dormien el novembre de 1974. Un mes després la família Lutz es va mudar a esta casa que van comprar per 80.000 euros
Els Lutz van assegurar que patien fenòmens paranormals, que les parets traspuaven baves, que en elles es dibuixaven imatges sinistres i que hi havia plagues de mosques per l’habitatge. Fins i tot van arribar a dir que una nit van veure la matriarca de la família Defeo levitant al llit. Per tot això, van cridar un sacerdot catòlic perquè arruixés aigua beneïda a la casa. Però als 28 dies d’estar a l’immoble se’n van anar
Aquesta "terrorífica" història es va dur a la gran pantalla, rodant-se la pel·lícula
The Amityville horror i també l’escriptor Jay Anson va escriure una novel·la que es va convertir en un super vendes amb el mateix títol.
Però tota la història va ser inventada pels Lutz per a traure diners. Tant és així que l’actual propietari, Brian wilson, va adquirir l'habitatge per un preu molt superior, per 310.000 euros. No obstant això, la ven per més diners encara, per 925.000 euros, gràcies a ser una “falsa casa encantada”.



dilluns, maig 03, 2010

Aprofitant-se de la ignorància

Ens vàrem assabentar que un canal de televisió espanyol (La Cuatro) emetia aquesta matinada passada un programa de la sèrie Cuarto Milenio sobre un cas de suposat vampirisme conegut com el vampir de Borox, el vampir de Calasparra o el cas del taüt maleït. Ens interessàvem perquè el cas havia esta explicat de forma acurada pel nostra compatriota Jordi Ardanuy i volíem veure que deia aquest canal espanyol sobre el tema.
En el programa apareixia el català D’Arbó conegut pel fet de viure de l’ocultisme, els fets paranormals i les pseudomedicines a través del seus programes de ràdio i del Magic. També apareixia una altra persona que s’anomena Javier Arries i que pel que hem vist a Internet s’interessa pel tema dels vampirs, sembla que amb un aproximació racional.
Doncs bé. No sabem què van dir i què no els entrevistats, perquè com que el programa és un muntatge i no es grava en fals directe, i així es fa i desfà a gust. Però el que sí podem dir és que no apareix per cap lloc que el cas mai ha existit i que només és una ficció literària, sense cap base real ni folklòrica, ni llegendària, ni res de res, com ja ha demostrat el Jordi Ardanuy publicant la documentació en la nostra llengua, en espanyol i en anglès. Així gent com l’Iker Jiménez del programa esmentat poden seguir vivint de suposats misteris que no son tals.

dijous, abril 29, 2010

Científics turcs qüestionen la troballa de la mítica Arca de Noè

Ankara.- La comunitat científica turca ha rebut avui amb escepticisme i crítiques el suposat descobriment de restes de la bíblica Arca de Noè per un grup d'investigadors sino-turcs a l'est de Turquia.
Els descobridors sostenen que van localitzar les restes d'una estructura de fusta al mont Ararat, la més alta del país, construïda, segons calculen, fa 4.800 anys.
La notícia ha estat rebuda amb entusiasme a la regió del descobriment, amb l'esperança que aquesta empobrida zona pròxima a la frontera amb l'Iran pugui convertir-se en un imant per als turistes.

Explosió de turisme religiós
"La muntanya Ararat és la vuitena meravella del món. Esperem una explosió del turisme religiós. Aquest pot ser el camí per acabar amb els problemes de desocupació de la nostra regió", ha afirmat a la premsa turca Hassan Arslan, alcalde d'Agri, el municipi on es troba la muntanya en què, segons la Bíblia, va encallar l'arca després del Diluvi.
El documentalista xinès Yeung Wing-Cheung ha assegurat que el seu equip ha localitzat una estructura de fusta antiga a una altitud de 4.000 metres a l'Ararat. "No és 100% segur que sigui l'Arca, però sí que pensem que ho és al 99,9%", ha indicat Yeung en declaracions a l'agència turca Anadolu.

Entusiasme i escepticisme
Tot i l'entusiasme dels locals i les afirmacions del documentalista, la comunitat científica turca ha rebut amb escepticisme el "descobriment".
"Per tenir un vaixell a aquesta altura, el món hauria hagut d'estar cobert d'aigua. No hi ha hagut mai un temps en què el món hagi estat cobert d'aigua fins a una altura de 4.000 metres", ha afirmat Orhan Bingol, professor d'arqueologia.

Sense aigua a aquesta altitud
Necmi Karul, professor de prehistòria de la Universitat d'Istanbul, ha esgrimit els mateixos arguments i ha afegit que "el mont Ararat no va estar cobert d'aigua fa 4.800 anys, i la història de l'Arca de Noè només es recolza en interessos turístics".
L'expert ha assegurat que per preservar restes de fusta d'aquesta antiguitat s'haurien d'haver conservat en un entorn sense oxigen, fet que no és el cas en aquesta muntanya, i a més ha recordat que les restes fòssils de petxines trobades allà tenen milions d'anys d'antiguitat.

Roda de premsa a Hong Kong
El diari turc Radikal s'ha burlat del descobriment i ha qualificat d'escandalós que un responsable polític turc hagui participat en la roda de premsa a Hong Kong, sense el suport d'una valoració científica independent.
"L'Arca de Noè ha estat trobada, només falten les girafes i els elefants", ha ironitzat el diari de centreesquerra sobre un descobriment fet a Turquia, amb unes proves de "carboni 14" a l'Iran i una roda de premsa a Hong Kong.
Radikal també assegura que The Media Evangelism Ltd., la companyia que està darrere del "descobriment", és propietària d'un parc d'atraccions d'Arques de Noè a Hong Kong, amb entrades que costen entre 55 i 100 dòlars.

Agència EFE

L'atzar, fa coincidir la il·lustració dels dècims de loteria amb el parador de Cardona amb una altra vergonyosa fira esotèrica

Que el parador de Cardona figuri com a estampa en aquests dècims és fruit d'un acord entre l'associació de paradors de turisme i Loteries i Apostes de l'Estat espanyol, segons el qual aquests dècims o bé els de la Primitiva, l'Euromillón o la Bono Loto, s'il·lustren cada setmana amb la imatge d'un parador diferent.
En la d'aquest dissabte figura una vista genèrica del castell dels ducs de Cardona, del segle IX, i s'acompanya d'una breu ressenya històrica a sota en què es destaca la seva ubicació "testimoni de batalles", i les llegendes que envolten tot aquest complex.
Fruit de l'atzar, l'edició d'aquests dècims coincidirà amb una festa esotèrica que acollirà el parador de Cardona la nit de dissabte a diu-menge, amb presència de tiradors de cartes del tarot, bruixes i mags. La jornada es completarà amb un sopar, espectacles i amb diverses sorpreses al llarg d'una nit dedicada al misteri en honor de la llegenda d'un fantasma que recorre el castell.

Regio 7 (Títol canviat)

dissabte, abril 24, 2010

Simposi mundial sobre teories de la conspiració
Conspira, que quelcom queda

El terratrèmol d’Haití el va causar l’assaig d’una nova arma secreta dels EUA? Els reis i governants són rèptils extraterrestres amb forma humana? Va matar Stephen King a John Lenon?... Les teories de la conspiració viuen una època daurada gràcies a Internet. Un congrés a València analitza el per què "la paranoia de la conspiració s’ha convertit en una nova religió"
Lluny queden ja els temps en què la pregunta del milió era Qui va matar Kennedy? Hui, segons explica el periodista basc Luis Alfonso Gámez, "ja no hi ha catàstrofe o esdeveniment que no tinga darrere una teoria de la conspiració" que ho atribuïsca com el resultat d’una trama secreta duta a terme per una aliança de personatges ocults i poderosos. I tot gràcies a Internet, "on l’incendi de la conspiració ha trobat la gasolina perfecta", afegeix Mike Ibáñez, director del III simposi mundial sobre teories de la conspiració que va arrancar ahir a València.
L’última anotació en l’agenda oculta de les veritats oficials que intenten revelar a través de la xarxa els conspiracionistes és l’accident aeri en què va morir el president polonès Lech Kaczynsky i va escapçar a l’elit del país. "Ho atribuïxen a un ajust de comptes dels "Illuminati", una secta conspiratòria que secretament controla el món, per ser Polònia l’Estat de la UE a qui menys ha afectat la crisi desencadenada per esta secta", apunta el periodista valencià Javier Cavanilles.
Les jornades, que acull l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, se celebren davall el nom de Spectra, en un senyal a la malvada organització contra la qual es batia el coure l’inefable 007. El seu objectiu, segons Emili Payà, coordinador de l’Octubre i codirector del simposi, és estudiar "l’auge de les teories de la conspiració des d’un punt de vista crític i lúdic".
L’eclosió del conspiracionisme a Internet fa, segons Ibáñez, que les teories del contuberni "visquen actualment una època daurada". "La necessitat de la gent de trobar explicacions senzilles a coses complexes i la seua desconfiança davant de la veritat oficial, han facilitat l’ascens de l’abús fins al punt que la paranoia de la conspiració, s’ha convertit en una nova religió, la "Conspiranioa" en la que es creu sense cap esperit crític, com si fos una qüestió de fe".
D'una altra manera, continua, "no s’explica que l’experiodista esportiu britànic David Icke, un dels principals propagandistes de les teoria dels reptilians, que diu que el món el dirigixen llangardaixos extraterrestres que s’amaguen sota la pell de monarques europeus, com Isabel II d'Anglaterra o Joan Carles I d'Espanya, o governants com Bush, que van organitzar els atemptats del 11S per a esclavitzar-nos, penge el cartell de "no hi ha entrades" en conferències on per a entrar cal pagar quasi 50 euros".
En este sentit, Gámez, destaca que la legió de conspiranòics es nodrix de "personatges que van a per la "pasta" i els sonats, a vegades encoratjats per alguns Governs o agències secretes com la CIA, que durant 50 anys va ocultar les seues investigacions sobre ovnis per a encobrir assajos d’avions espia i míssils".
Entre les teories més absurdes que s’estudien estos dies a València estan les que atribuïxen el terratrèmol d’Haití a una fallada en una nova arma del Pentàgon o "la tesi absolutament sonada de que el verdader assassí de John Lenon va ser el novel•lista Stephen King", conclou Ibáñez, el qual recalca que en este últim cas es complix "la màxima del gran conspirador del segle XX, Joseph Goebbels, el ministre de propaganda nazi, que venia a dir que una mentida repetida mil vegades acaba assemblant-se a una veritat".
Un dels experiments més absurds en els que es van embarcar EUA i l’URSS durant els anys del Teló d’Acer va ser, segons va explicar ahir el periodista Luis Alfonso Gámez, el de l’anomenada "Guerra Psíquica". El Pentàgon, afegeix, va intentar en els anys 80 del passat segle "ensinistrar les habilitats paranormals d’un grup de soldats d’elit per a convertir-los en una espècie de "cavallers Jedi" que només amb la ment foren capaços de paralitzar el cor de l’enemic, quelcom que van arribar a van assajar amb cabres". Gámez relata que este absurd projecte secret de ' "Exèrcit de la Nova Terra" el va desvelar el periodista Jon Ronson en el llibre "Els hòmens que miraven fixament les cabres", ara transformat en pel•lícula d’èxit. El curiós d’este episodi, continua, és que Washington, que va arribar a contractar els servicis de l’il•lusionista israelià Uri Geller, i Moscou, que va invertir en guerra psíquica més de 100 milions d’euros al canvi actual, "es van ficar en esta aventura per un fals experiment telepàtic dels EUA a bord d’un submarí atòmic gal fa 50 anys". Al febrer de 1960 "un periodista francès es va engolir la faula propagada per un venedor de misteris, i encara que el Pentàgon ho va negar, els russos van desconfiar i es van llançar a investigar els poders paranormals". Els americans, alarmats davant del projecte soviètic, no van voler ser menys. "Darrere de moltes teories de la conspiració sempre hi ha un periodista àvid d’exclusives".

Levante. Rafel Montaner.

dimecres, abril 07, 2010

Els tribunals no són massa de fiar

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya haurà de permetre programes esotèrics en horari protegit si no lesionen la integritat del menor

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) a permetre programació esotèrica en qualsevol horari sempre que no lesionin el desenvolupament físic, mental o moral dels menors.
Una sentència de l'Audiència de Barcelona estima parcialment el recurs de les productores Mil Lunas, Centro Esotérico Rossana, Victoria dels Angels, Gabinete Parapsicológico Mystic, Bernacel 2001 i Mercasystems Plus contra una instrucció del CAC sobre la normativa que regula aquests programes.
La sentència sosté que el CAC incorre en una "generalització i arbitrarietat" quan afirma que tots aquests programes són lesius per a la integritat de les persones en definir-los com a "programes de màgia negra i endevinació".
Per aquesta raó, el jutge estableix que per no fer una "valoració abstracta, apriorística i general d'aquests programes", el CAC ha d'analitzar-los "cas per cas" i prohibir l'emissió d'aquests continguts en horari protegit quan "puguin produir aquell perjudici".Tot i això, el jutge defensa que en la seva instrucció el CAC no viola les llibertats de comunicació audiovisual, ni d'expressió ni d'empresa, segons les competències que li corresponen.
Fonts del CAC han assegurat a Europa Press, que la sentència "no anul·la la instrucció del CAC, que es manté intacta".
Han explicat que la senyalització adequada per a aquests programes quan tenen continguts "perjudicials" --'No recomanat per a menors de 18 anys'-- ha d'aparèixer en la pantalla acompanyada d'un senyal acústic, i que, després de ser perjudicials, han d'emetre's fora de l'horari protegit --de 6 a 22 hores--.
Amb això, les esmentades fonts han afirmat que la llei de l'audiovisual fa poc aprovada pel Congrés dels Diputats estableix que els continguts esotèrics no poden emetre's en horari protegit en cap cas, cosa que "dóna cobertura a la instrucció del CAC i serà de plena aplicació".

Europa Press

dijous, abril 01, 2010


Aràbia Saudita executaria a un libanès per bruixeria
L’advocada d’un ciutadà libanès sentenciat a mort a Aràbia Saudita per bruixeria va dir que va ser informada, per una font pròxima al cas, que el seu client serà executat a finals d’esta setmana. L’acusat, Ali Hussain Sabat, era el presentador d’un popular programa de televisió a Líban, en el que predeia el futur i oferia consells als seus televidents. Però en 2008, quan estava de pelegrinatge per Aràbia Saudita, va ser arrestat i un any després va ser trobat culpable de bruixeria. Després de ser detingut, Sabat es va confessar culpable davant de les autoritats judicials, però la seua advocada, Mai el Khansa, diu que ho va fer perquè li havien assegurat que després de la confessió podria torna a Líban. Mai el Khansa va informar a més que s’ha posat en contacte amb el president libanès i amb el primer ministre d’aquest país per a pregar-los que intercedeixin a favor de l’acusat. Fins al moment no hi ha confirmació oficial per part de les autoritats d’Aràbia Saudita de que Sabat vagi a ser executat en els pròxims dies. Però el periodista Sebastian Usher de la BBC va recordar que les execucions en aquest país es realitzen quasi sense previ avís "Cacera de bruixes" Grups de drets humans han acusat als saudites de dur a terme una autèntica cacera de bruixes en aquest país. Un egipci que treballava com a farmacèutic a Aràbia Saudita va ser executat en 2007, després de ser acusat de valer-se de bruixeria per a tractar de separar a un matrimoni. No hi ha una definició clara o precisa a Aràbia Saudita sobre el que és la bruixeria. No obstant això, els horòscops i l’endevinació del futur són considerades pràctiques no islàmiques. Tot i l’anterior, existeix en aquest estat summament religiós i ortodoxa una creixent set en el poble de consultar els horòscops i de conèixer el futur, va assegurar Usher. Amnistia Internacional va assenyalar en el seu portal que va demanar al rei d’Aràbia Saudita detenir l’execució de Sabat.

BBC Wolrd

dilluns, març 15, 2010

El Ieti s’esvaeix

El llac Ness, meravella natural del nord d’Escòcia, és una reserva d’aigua dolça que fa uns 30 quilòmetres de llarg i uns tres a la zona més ampla. És molt gran, sí, però insuficient perquè en les seves profunditats hi pugui viure un ésser de dimensions juràssiques.
Diversos científics ja han fet els càlculs, segons explica Eduardo Angulo, escriptor i professor de Biologia de la Universitat del País Basc. El llac és tan estret i profund, amb avencs de fins a 300 metres, que la llum escasseja i a penes s’hi genera fitoplàncton. Com que no hi abunden les algues verdes micros­còpiques, tampoc hi ha gaire zooplàncton. I el resultat final és que tots els peixos junts pesen com a màxim unes 20 tones. En ­definitiva, a Nessie i la seva prole els falta menjar per poder con­vertir-se en éssers creïbles. «Una població ­viable hauria d’estar formada per almenys 30 individus, ­entre mascles i femelles, encara que ­perquè tingués una bona salut serien ­necessaris uns 500 ­in­dividus».
No cal analitzar fotos borroses i testimonis dubtosos per refutar l’existència de les misterioses criatures que poblen els tractats de criptozoologia. Només cal divertir-se una mica i aplicar la lògica científica. «Són éssers ecològicament impossibles», resumeix Angulo, autor de Criatures, un amè llibre en l'espanyol que intenta oferir una visió científica de Nessie, Ieti, Big Foot i altres populars críptics, és a dir, éssers que mai van existir. Angulo i el seu col·lega Jesús María Olaizola, Txiliku, editor, escriptor i especialista en mites populars, van ser a Barcelona la setmana passada per pronunciar dues conferències a CosmoCaixa.
Del pobre Ieti fa temps que no se’n tenen notícies. També se li deu haver acabat el menjar: un simi de més de dos metres necessitaria un rebost de fruits que no existeix ni al Tibet, ni al Nepal ni en cap de les altres regions que també el reclamen com a seu. «Els occidentals l’hem tret del bosc, que és on vivia segons la tradició, i l’hem col·locat a la neu», prossegueix Angulo.
Els criptozoòlegs insisteixen que els mites han sorgit perquè hi ha una base real. Per exemple, el ieti podria ser un Gigantopithecus, un primat ­asiàtic gegant que, segons les evidències científiques, es va extingir fa uns 300.000 anys. Algun ­exemplar ­hauria pogut sobre­viure fins a temps moderns. De fet, ­diuen, ­encara queden celacants, uns ­peixos prehistòrics que es ­donaven per extingits i que, no obstant, van reaparèixer a partir de l’any 1938.
«No hi ha cap prova del Ieti ­ –respon Angulo–. Ni ossos ni pèls ni res. Només observacions confuses i empremtes atribuïbles a ­l’acció humana». L’origen dels críptics és la mateixa naturalesa. Sorgeixen quan intentem explicar el que no entenem, «com un mo­viment o una ombra al bosc l’origen del qual no coneixem». És na­tural, però ens espanta. Com re­corda ­Txiliku, hi ha llegendes d’homes del bosc en incomptables cultures: «Al País Basc tenim els Tartalos, que són una espècie de ciclops». La tradició els ha creat per evitar que els nens se’n vagin lluny i es perdin, resumeix ­l’escriptor.

No hi ha espai per a ells

És pràcticament impossible que un animal de dimensions respectables hagi sobreviscut fins als nostres dies en algun paratge remot sense ser descobert. Ocells o rosegadors, sí, però «és una quimera pensar que hi ha un King Kong donant voltes pel món», insisteix Angulo. No obstant, ni les fotos per satèl·lit han aconseguit acabar amb la legió de seguidors que arrossega la criptozoologia. Alguns dels seus seguidors són fins i tot eminències. «És curiós, però hi ha persones raonables que es tornen completament boges. Recordo un catedràtic d’Antropologia als EUA que venia per internet els motllos de les petjades del Big Foot», diu el ­professor.
«Per sort, a nosaltres no ens arriba gent que diu que ha vist un Tartalo», manifesta Txiliku. La veritat els decebria.

Antonio Madridejos, El Periódico

This page is powered by Blogger. Isn't yours?