L’estranya barreja d’escèptics, científics i crèduls que és aquesta organització dedica a l'estudi del Ovnis i la possible vida extraterrestre ha arribat a 50 anys. Hi ho va celebrar ahir a l’Ateneu barcelonès.
Fotografies i ressenya en el bloc del CEI.

Científics venuts i periodistes poc cultivats

Diuen que han descobert el palau de la reina de Saba

Sobre la reina de Saba, fora de la literatura i el cinema, només consta una referència bíblica breu: "Va arribar a Jerusalem amb un seguici molt nombrós", segons explica el Primer Llibre dels Reis. Més endavant indica que la reina ja s’havia acomiadat d'Israel carregat amb una mercaderia indeterminada: "Per la seva part, el rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot allò que ella li va demanar, a més del que li havia regalat del seu tresor reial. Després, ella se’n tornà al seu país amb el seu seguici".
Això és tot el que diu l’Antic Testament que és una font històrica gens fiable.
Però, d’existir, on hauria tornat la reina? "La reina va tornar al Iemen", afirmen al Iemen. "La reina va tornar a Etiòpia", asseguren també a Etiòpia. I segons un nota de premsa de la Universitat d’Hamburg la disputa hauria quedat finalment resolta.
Els arqueòlegs diuen que un palau anterior va ser traslladat pel presumpte fill de la reina i Salomó, Menelik I, al seu enclavament actual perquè estigués orientat cap a Sirià. Menelik, especulen els científics, hauria abraçat llavors el culte a Sotis, que venerava l'estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra. Anys abans d'aquesta nova conversió, segons el Kebra Negast o Llibre de la Glòria dels Reis d'Etiòpia, la seva mare havia comparat el savi monarca amb "l'estrella del matí en la nit".
Hom es pregunta com poden estar tan segurs de la troballa quan no existeix cap constància històrica de l’existència de la suposa reina que forma part de la llegenda. És clar que per a acabar d’amanir la cosa s’afegeix que hauria albergat l'Arca de l'Aliança. Quina, la d’Indiana Jones?
Suggerim als arqueòlegs que la propera vegada diguin que han trobat la tomba de la Blancaneus.

Cremades per bruixes

Una aldea de Papua tortura, decapita i crema a dues dones culpables de matar un taxista mitjançant bruixeries

Dues dones de la regió muntanyosa de Papua Nova Guinea van ser maltractades, decapitades i després cremades per "bruixes" després d'un judici popular, ha informat avui la ràdio neozelandesa. Una dona era casada, tenia quatre fills i residia a Simbu, mentre que l'altra pertanyia a la Serralada Occidental, era mare d'un fill i estava divorciada.
Segons dos testimonis, els fets van ocórrer aquesta setmana en el llogaret de Togoba, on la família d'un taxista suposadament assassinat, encapçalada pel primogènit del mort, va acusar les dues dones d'haver matat al conductor amb bruixeries.
Les presumptes fetilleres van ser detingudes, tancades en una casa i torturades.
Trobades culpables del crim i d'altres que els van atribuir, dijous passat el fill major del taxista va entrar en l’habitatge i les va decapitar, per a després incendiar la casa.
"Acabem de tornar d'allà, on estàvem fa una hora. La casa encara cremava i els cadàvers seguien en l'interior. Tota la població presenciava el drama", van declarar Paulus Tepra i Kuri Kuimbil.
Els assassinats per suposada bruixeria són freqüents en zones de Papua Nova Guinea, particularment en les províncies de Simbu i de Serralada Meridional.

Agència EFE

La màscara del Pare Pius

Milers de fidels visiten les restes del frare exposats 40 anys després de la seva mort

Dos mesos de treball han sestat necessaris perquè les restes del Sant Pius de Pietralcina, més conegut com a Pare Pius i un dels sants més venerats d'Itàlia, pogueren ser exposats 40 anys després de la seva mort. El seu cos fou exhumat el 2 de març i des de llavors ha estat sotmès a tractaments especials.
El seu rostre es mostra cobert per una màscara de cera realitzada per experts del museu londinenc Madame Tussaud. La túnica que vesteix fou confeccionat per les monges clarisses de clausura de Sant Giovanni Rotondo, encara que els guants són els mateixos que portava el Pare Pius i usava per a cobrir els estigmes en les palmes de les mans, unes nafres semblants a les de la crucifixió Crist.
Milers de fidels han pelegrinat fins al santuari de Santa Maria de la Gràcia, a Sant Giovanni Rotondo, per a veure de nou al sant. Amb una cerimònia a la qual van assistir prop de 10.000 persones, les restes mortals de Pare Pius foren col·locades en una urna de vidre en la cripta del santuari, per a la visita de la qual han fet ja reserves 750.000 persones que acudiran durant els sis mesos en què estaran exposats.
El frare caputxí, conegut perquè mostrava estigmes en les mans i perquè s’assegurava tenia el do de la bilocació -poder estar en dos llocs al mateix temps-, és un dels sants més venerats a Itàlia, i molts catòlics porten la seva imatge en la cartera, la guarden en els seus despatxos o l’exhibeixen en el cotxe.
L’arquebisbe de Sant Giovanni Rotondo, Domenico d'Ambrosio, va demanar que el papa Benet XVI visiti el santuari on ha quedat exposat el cadàver de Pare Pius, però el Vaticà ha dit que no està prevista de moment una visita papal.
Segons els seus seguidors, durant la seva adolescència el Pare Pius va tenir visions i al complir 31 anys van aparèixer en el seu cos diversos estigmes, que van desaparèixer sense deixar empremta poc abans de la seva mort, el 23 de setembre de 1968, cosa que ha provocat informes i llibres que dubten de la seva veracitat. Entre aquets figuren les declaracions d’un farmacèutic que va assegurar que en 1919 el Pare Pius adquiria àcid fènic, una substància fortament irritant, amb la que es provocava les ferides.

Agència EFE

L'ombra de Sant Jordi abriga a Jaume I

Llegenda mítica i fets provats. Són termes que els historiadors distancien per a evitar qualsevol tipus de toxicitat a l'hora de recuperar fidelment el passat. La seua fusió pareix inevitable quan la mirada retrocedeix a l'Edat Mitjana. El camí de l'ahir remot es tornarà a recórrer dimecres que ve, quan se celebre el dia de Sant Jordi.
Esta data té una major repercussió a Catalunya, patró del País, i a Alcoi, on les filaes de Moros i Cristians commemoren la victòria de les milícies cristianes de Jaume I davant dels musulmans el 23 d'abril de 1276 gràcies a la intervenció de Sant Jordi, segons conta la tradició.
En el País Valencià, la història del rei Conqueridor s'entremescla habitualment amb l'empremta imaginària del sant medieval. La unió no deixa de ser paradoxal ja que Sant Jordi, segons pareix, "no va existir i Jaume I és un Personatge real", va destacar el professor d'Història Medieval de la Universitat de València (UV), Rafael Narbona.
La permanència pretèrita de l'empremta de Sant Jordi és una herència de la devoció cristiana exportada des de Grècia a la resta del vell continent durant els segles XI i XII, va explicar Narbona. És un altre llegat judeocristià. "L'arquebisbe de Gènova, Jacobo de la Voràgine, va realitzar la primera compilació de la vida dels sants en el llibre Legenda sanctorum, que es va difondre per tot Europa. En eixe volum va recuperar la figura de Sant Jordi com un soldat sant que lluita contra el mal. A partir d'ací es converteix en un símbol devocional per a les monarquies que combaten contra els regnes musulmans", va argumentar el professor de la UV.

Mort per decapitació

De la Voràgine arreplega que, segons la tradició popular, el Sant va ser un militar romà nascut en el segle III en la Capadòcia (Turquia). Servia sota les ordes de Dioclecià, quan es va negar a executar un edicte de l'emperador que l'obligava a perseguir els cristians en tot el territori de l'Imperi romà. Sant Jordi va ser martiritzat i decapitat. La seua tràgica mort va originar no sols una veneració com a sant en la zona oriental de l'Imperi romà, sinó l'aparició d'històries fantàstiques lligades a la seua figura.
En l'època medieval, la de les croades i els cavallers que lluiten contra els heretges, la referència a Sant Jordi és permanent. No sols simbolitza la guerra contra l'infidel en la Corona d'Aragó, sinó pràcticament en tot Europa.
"En les seues Cròniques el Conqueridor escriu que un cavaller vestit de blanc encapçala l'avanç de les tropes cristianes en la conquesta de Mallorca. El fundador del Regne de València arreplega estes paraules com un testimoni que prové del bàndol dels vençuts", va comentar Narbona.
Esta és l'única referència escrita que el rei nascut fa 800 anys a Montpeller fa al sant medieval. No obstant això, la tradició i la llegenda influeixen en la recreació posterior dels fets històrics. Un exemple que ressalta Narbona és el retaule El Centenar de la Ploma, una obra creada per Marçal de Sax en el segle XV (dos cents anys després de la gesta bèl·lica) que simbolitza la batalla d'El Puig. En la peça gòtica que conserva en el Victòria & Albert Museum de Londres, es representa a Jaume I amb les seues milícies i just al costat del monarca apareix Sant Jordi, "tot i que en les Cròniques del Conqueridor del 15 d'agost de 1237, el rei no estava en el front", va matisar el professor d'Història Medieval.
El cavaller Jaume I entronca amb Sant Jordi que ambdós simbolitzen la lluita contra l'infidel, contra els musulmans, contra el mal. El primer entaula la seua particular croada i el segon arrossega la glòria antiquíssima de sacrificar la seua vida abans que causar una ferida a les seua fe cristiana.
Amb el temps, el sant medieval es va erigir com el patró de les gents d'armes al qual honraven les milícies plebees, com la de València i el seu Centenar de la Ploma. Segons el Diccionari d'Història Medieval del Regne de València, la milícia urbana es va constituir inicialment per una companyia de ballesters fundada per Jaume I. La seua missió era la guarda i servici de la ciutat junt amb la custòdia de la Senyera (sempre que esta haguera d'eixir de València amb exèrcit d'armes).
"El Conqueridor va voler que la companyia tinguera per patró al mateix que ho era de l'exèrcit d'Aragó, Sant Jordi, Per la qual cosa també es denominava la Companyia el Centenar del gloriós Sant Jordi", detalla la publicació.

La Ploma, en el Teatre Principal

Els ballesters van fundar, posteriorment, una confraria en els temps de Pere IV el Cerimoniós la residència del qual era l'església de Sant Jordi. Contigu a la casa-confraria es va destinar als ballesters per a la pràctica dels seus exercicis un pati descobert, que correspon en l'actualitat a la part del Teatre Principal que recau al carrer de les Barques, per on passava l'antiga muralla de la ciutat. Tant este local per a exercicis, com l'església de Sant Jordi donaven Al carrer anomenada encara per esta circumstància, carrer de Ballesters.
Tot i que la fundació de la companyia datava de temps de Jaume I, no va ser militarment organitzada, ni com a milícia ciutadana va prendre part en cap acte. La vertadera raó que va portar a la ciutat a disposar d'una milícia ben preparada, segons el Diccionari d'Història Medieval, va ser la necessitat comptar amb una força urbana permanent, prompta i disposada a complir les ordes dels jurats. Va ser cap al segle XIV i als ballesters es va sumar la cavalleria.
Els membres de la milícia urbana eren gents de conducta impecable i gaudien de grans prerrogatives, com la de poder portar armes ofensives i defensives, com les ballestes i l'arcabús.
La indumentària dels ballesters del Centenar consistia en una sobrevesta blanca de llenç o tafetà, amb dos creus vermelles de Sant Jordi, col·locades una sobre el pit i una altra sobre l'esquena; al cap portaven el cabasset adornat pel plomall, vistós adornament d'on procedix el nom de la Ploma, com vulgarment es denominava a la Companyia del Centenar.
Com a defensora de la bandera de la Companyia havia d'assistir a totes les guerres on anava la Senyera, la qual cosa li va permetre participar en destacats episodis de la vida valenciana. "També concorria a altres actes de caràcter pacífic i solemne, com eren les processons, sobretot les del 9 d'octubre, data en què es commemorava l'entrada de Jaume I a València, i la del 23 d'abril, dia de Sant Jordi, en record de la batalla miraculosa del Puig", segons la publicació.
El Centenar va ser suprimit en 1707 per Felip V, junt amb els furs. L'única forma per a recuperar la milícia apunta a Londres: a la tornada quasi utòpica del retaule El Centenar de la Ploma a terres valencianes. Però eixa és una altra història.

C. Velasco, Las Provincias

Una directiva de la UE terroritza el gremi britànic de mèdiums

Mèdiums, psíquics, lectors del tarot i altres membres de la germandat britànica de la bola de vidre prediuen aquests dies que s’acosten els problemes. Problemes per a ells, no per als seus clients, que al Regne Unit són molts. Vaticinen, i ho encerten, que una directiva de la UE que obliga els estats membres a homogeneïtzar la regulació dels seus gremis tindrà un curiós efecte sobre ells: els equipararà a lampistes, electricistes i a la resta de professionals que es dediquen a prestar serveis, de manera que els qui els hagin contractat podran demandar-los si no han quedat contents amb el resultat. És a dir, si el vident o la pitonissa no els han posat en contacte, per exemple, amb els seus pares morts. Fins ara, a la Gran Bretanya, no era així.
D’acord amb la llei de mèdiums fraudulents, que data del 1951, el demandant sempre ha de demostrar, si vol que el jutge li atorgui la raó, que el bruixot ha volgut estafar-lo. Amb la directiva, anomenada de pràctiques comercials injustes, serà al revés: la responsabilitat de provar que no hi ha hagut ànim d’engany recaurà sobre el psíquic en qüestió.

RELIGIÓ O PRODUCTE

Tal com ho veu el col·lectiu afectat – que ahir es va desplaçar fins al número 10 de Downing Street per entregar al primer ministre un escrit amb 5.000 firmes contra el canvi legal –, la nova normativa converteix l'espiritualisme, que segons ells és una religió, en un producte més de consum. Els mèdiums podrien evitar futures demandes si al costat de l'ouija o la baralla posessin un cartell del tipus "això és un experiment científic, el seu resultat no està garantit" però això, diuen, els faria semblar ridículs.
La premsa britànica, amb títols com "No haurien d'haver-ho vist venir?", s’ha acarnissat amb el col·lectiu en els últims dies, però als bruixots no els fa cap gràcia. "La nova llei és un atac contra el dret a practicar la nostra religió. La legislació actual ja és suficient per perseguir els defraudadors i xarlatans", deia ahir, davant la residència del premier britànic, David McEntee-Taylor, que es fer anomenar reverend, porta alçacoll de capellà, es dedica a fer "cures espirituals, exorcismes, benedicció de vivendes i contactes amb els morts" i és membre de l'Organització de Treballadors Espirituals, convocant de la protesta, un organisme que es va fundar fa a penes quatre mesos.
Altres ens del ram amb bastant més antiguitat, en canvi, aplaudeixen la nova normativa que s'aplicarà. La Unió Nacional d'Espiritualistes, a la qual pertanyen prop de 400 esglésies, fa dies que manifesta que és feliç pel canvi legal. El seu portaveu, el reverend Steven Upton, prediu: "La directiva serà bona per als espiritualistes i ajudarà aquelles persones amb qui els farsants s'han comportat com autèntiques aus de rapinya".

Begoña Arce, Períodico de Catalunya

Troben un gran dibuix del deu còndor d'uns 2.800 anys d'antiguitat a Perú

Un immens dibuix de la silueta d'un còndor amb les ales esteses d'uns 2.800 anys d'antiguitat va ser trobat a la localitat d'Ocucaje, en la regió costanera d'Ica, va publicar hui la premsa de Perú.
La figura, de 137 metres de llarg per 87 metres d'ample, que es presumix és la representació més gran del món d’una au, va ser trobada a mitja setmana per l’expedició científica 'Ulls de Còndor' i un grup de redactors del diari peruà 'El Comercio'.
Es creu que la figura del còndor pertany a Paraques Caverna, el període de formació de la cultura precolombina Paraques que es va estendre entre els anys 800 i 600 abans de la nostra era.
El còndor va ser un dels principals déus dels Paraques i la seua presència com a divinitat va perdurar fins als Wari (400 D.C.), per a ser reemplaçat després pel sol pels Inques, va recordar el rotatiu.
"Es tracta d’un de les més importants troballes realitzades en els últims anys en esta regió. Per les seues característiques es tractaria d'un dels primers dibuixos que haurien realitzat els hòmens de la cultura Paraques Caverna en el seu procés d'expansió a les valls d'Ica i Nasca", va dir el cap de l'expedició Eduardo Herrán.
Rodejant l'immens còndor també es van detectar les figures quasi imperceptibles i més xicotetes del que podrien ser un insecte, un mol·lusc i una au. "És un conjunt de dibuixos que es mantenen quasi units en relació al còndor. Serà necessari investigar per a determinar la representativitat que van tindre per a la cultura Paraques", va plantejar Herrán.
El director de l'Institut Nacional de Cultura (INC) d'Ica, Alfredo Gonzáles, va confirmar que l'organisme declararà la zona on es troba la imatge del còndor com a àrea intangible.

Agència EFE

L’Edat Mitjana entra amb força a Internet per Internet

Un exorcista de la diòcesi de Roma ensenya a combatre el dimoni en una sèrie d’Internet

El famós exorcista de la diòcesi de Roma, Gabriele Amorth, comparteix en un minisèrie setmanal, emesa en vuit idiomes per canals catòlics de televisió i a Internet, els seus més de 21 anys de coneixements sobre esta pràctica religiosa, amb consells sobre la manera de combatre el dimoni en el dia a dia, segons informa l'agència catòlica Zenit. En la primera de les tres entregues 'penjades' fins al moment, en el portal , el sacerdot respon a la pregunta inicial sobre l'existència del dimoni.
Amorth narra que molts bisbes "no creuen" en la figura de Satanàs, quelcom que l'exorcista censura citant unes paraules de Joan Pau II: "qui no creu en el diable, no creu en l'Evangeli". Segons Amorth, a Satanàs "li agrada" la forma amb què la tradició tendix a representar-ho, amb peüngles, ales, banya i cua, perquè "al ridiculitzar-ho, afavoreix que no es cregui en la seva existència".
En aquest sentit, el pare indica que el Maligne adopta formes distintes en funció de l'efecte que vullga provocar. Una gamma de disfresses en què, atenent a l’explicació d'Amorth, també poden entrar la Mare de Déu i Jesucrist.
Així mateix, en el segon capítol, el pare Amorth relata, en general, com és un dels seus exorcismes: "Vaig a una església del centre de Roma, una parròquia que durant el dia està tancada. Hi ha una missa al matí, després la tanquen i allí faig els exorcismes forts. Tinc vàries persones que m’ajuden i poso un llit petit. A vegades hem de lligar les persones o simplement les subjectem".
Per a Amorth, no és el mateix un "problema psiquiàtric" que un "mal malèfic". Així, a la seva manera de veure, es torna "necessari" que en cada diòcesi hi hagi almenys un expert en exorcisme, "per a derivar els casos". Com a expert en la figura de Maria, el pare revela que Satanàs li té "terror" a la Mare de Déu. Per a això, el sacerdot recorda l’anècdota d’un exorcista amic seu que li va preguntar al diable que era el que més li 'molestava' de la mare de Crist. Segons pareix el dimoni va respondre: "És la més obedient de les criatures i jo sóc el més rebel, ella no ha comés mai el més mínim pecat, per això em venç sempre".

Agència Europa Press

Estacions fantasma de metro a Barcelona

Fa uns mesos, en el programa d'Iker Jiménez [en el canal espanyol “Cuatro”] sortia un reportatge sobre una estació abandonada del metro madrileny. Segons el reporter, en ella es veien figures que posaven els pèls de punta als usuaris. Ara, l’ajuntament de la capital ha decidit treure a la llum l’assumpte inaugurant el flamant museu del Metropolità, ubicat en l’estació de Chamberí, la mateixa on suposadament s’apareixien els esperits.
Aquí a Barcelona, per a no ser menys, hem descobert que també tenim les nostres estacions perdudes, els noms de les quals no diran res als actuals transeünts del metro. Des de l’any 2006, la companyia de transports compta amb una unitat de patrimoni històric. I es parla ja de la creació del Museu de la Mobilitat, la seu del qual estarà situada en la Sagrera. Però, mentre arriba aquest dia fem un repàs del que queda.
Segurament, la parada més enigmàtica per als barcelonins corrents sigui la de Ferran, entre Liceu i Drassanes, tancada al 1968. Aquí acabava la línia 3, fins que es va decidir prolongar-la pel Paral·lel. Constava d’un sola andana i a l’actualitat està tapiada sota La Rambla, encara que en el cantó amb el carrer de Ferran encara pot veure’s una gran reixa de ventilació que correspon al seu accés. Idèntic rastre ha deixat l’estació de Correus, al final de la Via Laietana. A l’actualitat només queda un gran enreixat —junt amb l’edifici de Correus—-, que tanca el que va ser la seva entrada. Era el final de la línia 4 i va estar en funcionament entre 1934 i 1972.
Encara més desconeguda és l’estació de Banc, també en la Via Laietana, cantó amb l’avinguda de la catedral. Va ser construïda en 1911 i estava tancada al públic. Servia per a arreplegar les recaptacions diàries i dipositar-les en el Banc d'Espanya (avui Caixa de Catalunya), als soterranis del qual tenia accés directe. Segueix tapiada, encara que a vegades pot veure’s de gairó, baixant d’Urquinaona a Jaume I. Més recentment, al 1983, es va tancar una estació històrica, la de Bordeta, de la que queda un tros d’andana utilitzada per a canvis esporàdics de vagó. I com a anècdota, cal ressenyar la parada de Travessera, entre Diagonal i Fontana, que mai va ser inaugurada.
La millor conservada de totes és l’estació de Gaudí, entre els carrers de Marina i Llepant. Encara que no va arribar a funcionar, té intactes les andanes, dos dels seus accessos i el vestíbul, hui seu de l’associació de treballadors jubilats de TMB. Baixem —Joan Sànchez i jo— junt amb tres representants de la companyia, que ens van donar qualsevol classe de dades sobre la seva història. S’entra en ella per l’actual estació de Sagrada Família.
Allà, darrere d’una porta amagada, s’accedeix a un submón de corredors amb poca ventilació on conviuen vestidors de personal, habitacions de la neteja, instal·lacions de la ONG Conductors Solidaris i una societat de col·leccionistes.
Primera constatació: abans la gent havia de ser més prima. Encara que va ser construïda en els anys seixanta, tant l’andana com les escales són molt estretes; i regna un forta olor, barreja d’humitat i claveguera. Actualment, la parada forma part del túnel. Així que, quan encenen les llums, els passatgers que passen a tota velocitat per aquí ens miren absorts des de les finestretes, com si fóssim espectres eixits del passat.
Això no és tan estrany perquè, a l'utilitzar-se per a distints fins, s’ha creat una llegenda urbana semblant a la que antany va tenir la madrilenya estació de Chamberí. Qui sap si —en aquest mateix instant— algú jura haver vist uns sers fantasmals en una estació desconeguda. Per si les mosques, cal aclarir que érem nosaltres.

Xavier Theros. Traducció de l’original “Estaciones Fantasma”, El País.

Rescatats més de 400 nens d'una secta mormona a Texas

Les autoritats nord-americanes han acollit la custòdia legal dels 401 nens que han sigut rescatats d'una secta mormona que practica la poligàmia a Eldorado, relacionada amb el 'profeta' de l'Església Fonamentalista de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, Warren Jeffs
Les autoritats nord-americanes han acollit la custòdia legal dels 401 nens que han estat rescatats d'una secta mormona que practica la poligàmia a Eldorado, relacionada amb el profeta de l'Església Fonamentalista de Jesucrist dels Sants del Darrer Dia, Warren Jeffs, segons ha informat la cadena de televisió nord-americana CNN.
Els nens han estat evacuats i 133 dones han abandonat de forma voluntària un ranxo a la ciutat pròxima de San Angelo, on la setmana passada va haver-hi una batuda després que una noia va denunciar que havia estat obligada a casar-se, quan tenia 15 anys, amb un home del qual va tenir un fill.
Marleigh Meisner, dels Serveis de Protecció al Menor, ha manifestat que un nombre no determinat continua a l'interior del complex i que els nens rescatats encara no són amb els seus pares.
Els procediments judicials han començat i la vista judicial està prevista per al dia 17 d'abril.

Europa Press

Rescatats 137 menors d'una secta polígama de Texes

Funcionen protegint-se amb l'aïllament. Construeixen opacs complexos als afores de llocs com Eldorado, una petita localitat de menys de 2.000 habitants a les planes de l'oest de Texas. En aquestes ciutats pròpies imposen la seva llei, que oblida la prohibició de l'incest, la poligàmia i l'abús de menors. I només quan alguna de les seves víctimes aconsegueix superar la desconfiança en el món exterior que se li ha inculcat i denunciar-ho, la realitat de les sectes salta a la llum.
Això acaba de succeir als EUA, on, arran de la denúncia d'abusos sexuals i físics realitzada dilluns per una menor de 16 anys, les autoritats texanes van iniciar dijous una intervenció a Anhelant Sion, un ranxo de gairebé set hectàrees que el 2003 va començar a construir a Eldorado l'Església Fonamentalista de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, una secta escindida fa un segle de l'església mormona i que compta amb 70.000 membres.

Cases d'acollida
En total, la policia va rescatar 137 menors, la majoria d'ells nenes. Els més petits tenen sis mesos, i els més grans, 17 anys. Molts d'ells presenten signes d'haver patit abusos o d'estar en imminent perill, i per això els serveis socials de l'Estat han assumit la seva custòdia. Per a la resta dels nens es buscaven ahir cases d'acollida. Molts d'aquests menors no coneixen cap altra vida al marge de la que han tingut al ranxo de la secta.
De moment no hi ha hagut arrestos, o almenys no han transcendit, però l'operació suposa un cop a una secta que havia aconseguit esquivar una intervenció similar quan el seu líder, Warren Jeffs, de 52 anys, va ser detingut. El novembre passat, Jeffs va ser condemnat a Utah a dues condemnes d'entre cinc anys i cadena perpètua com a còmplice de violació. Aquell cas es va originar el 2001, quan va arreglar el matrimoni d'un home de 50 anys amb la seva cosina de 14 anys a qui, segons el testimoni de la menor, va obligar a mantenir relacions sexuals. Jeffs està empresonat a Arizona, on l'espera un altre judici per diversos càrrecs de complicitat en dos casos en què dues menors més van ser obligades a casar-se amb adults.
Segons sembla, la condemna de Jeffs --un antic director d'institut que va assumir el lideratge de la secta després de la mort del seu pare, el 2002– no ha tingut impacte en el funcionament del ranxo. "Al contrari --ha explicat Randy Mankin, propietari del diari local d'Eldorado–. La construcció d'edificis es va accelerar i han construït un poble fora del poble".
En la seva batuda, les autoritats buscaven partides de naixement dels nadons. Intenten identificar si alguns són fills de les menors.

Idoya Noain, El Periódico

El diari "20 minutos" dóna entrada a les creences supersticioses

El diari 20 minutos ha publicat un breu article en el que es fa eco de la investigació parapsicològica del de la SEIP, una organització que ha oferit tot tipus de cursos sobre bestieses, des de xacres fins a llicenciatures en Parapsicologia sense contar, per descomptat, amb cap autorització oficial. El líder del tot este assumpte, Pedro Amorós, demande sense èxit al periodista Javier Cavanilles del periòdic espanyol "El Mundo", per dir que les noves cares de Bélmez de la Moraleda (Andalusia, Espanya) són un frau, anomenar-lo caçafantasmes i altres epítets. Ací està el text del periòdic que és molt desafortunat en donar cabuda a individus com el tal Amorós.

"Els parapsicòlegs busquen fantasmes en 260 enclavaments de València

La imatge de València s'associa al sol, al turisme... però, per a alguns, la ciutat també és molt rica en fenòmens paranormals.
El president de l'Associació Espanyola de Parapsicologia, Pedro Amorós, coneix al detall quins són els fenòmens més destacats que s'han registrat i que estan arreplegats en l'últim anuari de l'associació.
Així, segons conta, «els vigilants d'una empresa de vàlvules del polígon industrial La Yutera (Foios) van assegurar haver viscut una manifestació fantasmal. Van contar que van escoltar passos, colps en la paret, que les màquines s'encenien soles i que les làmpades es movien. Vam anar a investigar-ho, però no vam trobar evidències».
No obstant això, el cas més sonat va ser un referit a la presó de dones que hi havia a València: «Un dels guàrdies que feia torns en la garita assegura que notava com si algú es penjara de la seua arma, ja que de sobte sentia que pesava més. Després que este guàrdia fera públic el cas, ens van arribar altres testimonis que deien que allí es percebien presències».
Estos són tan sols dos exemples dels 260 casos que es van investigar l'any passat en les comarques de València: 27 van tindre a veure amb fenòmens poltergeist i fantasmals. La resta van ser falses alarmes.

Carlos Navarro"

Una excavació intenta aportar llum a l'enigma de Stonehenge

Una versió neolítica del santuari de Lurdes. Aquesta és la hipòtesi que un equip d'arqueòlegs dirigit pel professor de la Universitat de Bournemouth Tim Darvill i el professor de la Societat d'Antiquaris Geoff Wainwright ha construït al voltant del conjunt monumental de Stonehenge, a Wiltshire (sud d'Anglaterra), potser el més cèlebre dels vestigis arquitectònics que ens han arribat de l'edat de bronze. Per intentar validar la seva teoria, els investigadors van iniciar ahir uns treballs d'excavació, els primers que es porten a terme dins l'anell de pedra des de l'any 1964.
Amb les seves colossals roques, d'un pes que varia de dues tones a 35, disposades en quatre cercles concèntrics, Stonehenge és una construcció fascinant que ha alimentat moltes fantasies i llegendes des de temps ben remots. El seu nom ha estat sovint associat, sense cap mena de fonament, als rituals dels druides celtes i als aquelarres satànics de les més diverses sectes paganes. El segle XII, l'historiador Godofredo de Monmouth va recollir en les seves cròniques artúriques la creença popular que va ser el mag Merlí qui va traslladar fins allà les pedres des d'Irlanda.

250 quilòmetres
En realitat, les pedres no van arribar d'Irlanda, però es creu que algunes sí que van ser portades des de la pedrera gal·lesa de Preseli, que està situada a més de 250 quilòmetres del monument. Es tracta d'unes pedres arenoses de color blavós a les quals, segons la teoria de Darvill i Wainwright, els habitants de la zona atribuïen propietats curatives. Això, afegit a la troballa als voltants del monument d'un nombre inusualment elevat de restes humanes amb algun tipus de patologia (especialment, fractures i deformacions òssies), és un dels elements que sustenta la hipòtesi dels investigadors que Stonehenge constituïa una es-pècie de lloc de pelegrinatge on els malalts anaven a buscar ajuda sobrenatural.
Fins aquest moment, les suposicions més acceptades sobre la finalitat del conjunt megalític han estat les que consideraven que era un temple religiós, un monument funerari o fins i tot un observatori astronòmic, teoria que es fonamenta en el fet que el primer dia d'estiu el sol surt just travessant l'eix de la construcció.
Les tasques d'excavació que ahir van començar, i que duraran unes dues setmanes, ajudaran també, gràcies a les noves tecnologies de datació, a precisar la data en la qual va ser construït aquest monument, una tasca complicada perquè es dóna per fet que el cercle de pedra que es pot veure en l'actualitat no és l'original, sinó una reconstrucció posterior. S'estima que la primera fase del conjunt es va aixecar entre l'any 3000 i el 2600 abans de Crist, però les rudimentàries tècniques utilitzades per datar els materials extrets en anteriors excavacions no han permès fins a l'actualitat aportar més llum sobre aquest enigma mil·lenari.

Rafael Tapounet, El Periódico

Dues persones hipnotitzen la caixera i roben 500 euros d'una oficina de canvi de divises a Itàlia

Els símbols maçònics dels porxos d’en Xifré

Josep Xifré (1777-1856), model de l’indiano ric i ostentós, va fer construir al Pla de Palau un modern bloc de pisos que representava el seu poder econòmic, un calc a la catalana del llavors flamant nou model urbanístic parisenc de la rue de Rivoli, davant del Louvre. L’edifici, acabat l’any 1837, rivalitzava clarament amb els altres del seu voltant, la Llotja de Mar o el desaparegut Palau Reial i la Duana, l’actual Govern Civil, màxims representants del poder econòmic i polític a la ciutat. L’edifici mostra a la façana diferents relleus de terracota i pedra amb al·legories del comerç, la indústria i la navegació, així com representacions d’emblemes maçònics, dissenyats per l’escultor Damià Campeny. La façana esdevé un manifest de l’ideari maçó i de la modernitat, en una Barcelona que tot just despertava al món contemporani. Xifré forjà la seva fortuna a Cuba i visqué uns anys a Nova York, on es casà amb Judith Downing, la qual, anys més tard, a París, fou l’amant d’Stendhal i de Prosper Mérimée, autor de la cèlebre novel·la Carmen, que temps després seria adaptada a l’òpera per Bizet.
Porxos d’en Xifré (Pg. d’Isabel II, 8-16).

Time Out Barcelona

Exemple de manipulació periodística

La història que la caiguda d'un meteorit havia provocat que molts dels habitants de Caranques a Perú havien estat atesos en presentar símptomes com a nàusees i marejos va ser una exageració.
L’objecte, no es tractava d’un meteorit convencional. Almenys per la manera en què va impactar contra la terra.
Els investigadors de la Universitat Brown, a Rhode Island, van quedar sorpresos pel cràter de 15 metres que va deixar l’objecte, ja que, en estar compost de roques, hauria d'haver-se desintegrat. Però sembla que això no va succeir i que l’objecte rocós, una vegada va travessar l’atmosfera, va continuar íntegre, aconseguint una velocitat de fins a 24.000 quilòmetres per hora abans de caure en territori peruà.
Habitualment tan sols els meteorits compostos de metall arriben prou intactes a la terra com per a fer un cràter.
Fins ara, els científics creien que els meteorits rocosos abans d’impactar a la superfície terrestre es desintegraven, per la qual cosa, com a màxim, arribaven a crear un clot. Però sembla ser que el meteorit de Perú va aconseguir mantenir-se pràcticament intacte fins a xocar amb la terra, moment en què llavors sí es va polvoritzar.
Els científics afirmen que els fragments de roca de l’objecte no es van dispersar a causa de l’alta velocitat amb la qual viatjava el meteor, que va adquirir una forma més aerodinàmica que li va permetre travessar l'atmosfera terrestre sense desintegrar-se. Així que es va mantenir intacte fins a aterrar en territori peruà.
I que dir llavors del malestar dels habitants de la comunitat de Carancas? A què es devien les migranyes, els marejos i els vòmits?
Segons els científics de la Universitat Brown, la causa dels símptomes no va ser el meteorit, sinó precisament la sorpresa de l'impressionant impacte. "Van ser informacions exagerades", li va dir a l’agència Reuters Peter Schultz, professor de ciències geològiques en la Universitat Brown. "Tan sols estaven sorpresos", va concloure el científic.

Reuters i BBC Wolrd

Es queden cecs per intentar veure la Verge Maria

Un grup d’unes cinquanta persones que va mirar de manera persistent al sol durant diversos minuts per a tractar de trobar la imatge de la Mare de Déu, han estat greument afectats a la vista. Els fet van passar en Kottayam, a la Índia.
Encara que les autoritats sanitàries havien disposat cartells informatius advertint sobre els perills i desmentint el fet que la imatge de la verge Maria aparegués als creients al sol, curiosos i fins i tot turistes estrangers, van passar pel lloc de la suposada aparició miraculosa i van mirar el sol.
Els pacients afectats mostren cremades a la retina de diversa consideració. Sembla que alguns recuperaran parcialment la visió, però amb conseqüències futures.
L’hospital de Kanjirappally ha estat rebent pacients afectats per la situació des de divendres passat, quan els doctors van detectar l’origen del problema, i van alertar les autoritats perquè intentessin acabar amb la situació.

Agències

Detinguts a Barcelona tres traficants que utilitzaven maleficis per intentar allunyar la policia

La policia ha informat que aquest curiós mètode per intentar alliberar-se dels agents està inspirat en un "antic malefici", consistent a ficar al congelador vasos amb papers amb els noms d'aquelles persones que poden causar problemes per així "congelar-los", segons aquesta superstició.
En el registre del pis, situat al barri de Trinitat Vella, a més de paperines de cocaïna i heroïna els agents van descobrir papers en espanyol al congelador amb els noms d'"els mossos d'esquadra", els "antiavalots de la policia" i els "secretes de la policia". També hi van trobar estris per manipular droga i més de 500 euros en efectiu. L'operació va tenir lloc dijous passat.

Queixes dels veïns

Els tres detinguts són de nacionalitat espanyola i han passat a disposició judicial. Es tracta de Dolores S. R., de 58 anys; Felicidad M. G., de 32 anys, i Luis O. F., de 31 anys, a qui s'acusa d'un delicte de tràfic de droga des del pis ubicat al carrer de Foradada.
Després de les queixes d'alguns veïns, durant diversos dies la policia va posar en marxa un dispositiu de vigilància de l'immoble que va permetre comprovar que nombrosos toxicòmans entraven a l'edifici i en sortien amb substàncies estupefaents.

Agència EFE

Uns turistes, a punt de ser detinguts quan s'enfilaven per error al monument del lleó de Girona per complir la tradició de besar el cul de la lleona

Els maçons de les illes obren les portes en una cerimònia simbòlica

Música de Mozart, i un espai recreat per a l'ocasió a la Sala Magna del Poble Espanyol, han sigut avui els punts d’inici de l’esdeveniment.
Passades les cinc de la vesprada, els maçons de Balears han obert les seves portes a la societat explicant amb l’escenificació de dues cerimònies -blanca i fúnebre- què succeeix a l’interior d’una lògia quan es reuneixen els maçons en les seves reunions.
La trobada s'ha dut a terme com a colofó als actes del XV aniversari de la Gran Lògia Provincial de Balears i en el mateix han participat representants de les deu lògies que existeixen a Balears i que reuneixen a més de 400 maçons.
La distribució de la sala, ha intentat reproduir parcialment un temple maçó, amb part dels símbols i ornaments de la maçoneria com l’escaire, el compàs, la maça, el cisell i el llibre sagrat, a més de nombrosos ciris blaus, rojos, negres i blancs.
Un dels moments més teatrals de la cerimònia ha sigut l’entrada dels membres de la lògia, els aprenents, els companys, els mestres i el gran mestre, i, posteriorment, d’un en un la sortida dels grans mestres de les deu lògies de les Illes, a més dels invitats maçònics pertanyents a un fraudulent orde del Temple - desaparegut realment fa segles- o als Cavallers de Malta, amb les seves vestidures d’època.
En un altre moment també força dramàtic, s'ha brindat un homenatge als 22 maçons que van ser afusellats durant la Guerra Civil a les Balears i a tots els germans maçons difunts fins ara.
Durant la setmana que acaba també s'ha organitzat un cicle de conferències sobre la maçoneria.
La maçoneria és una institució teista, que utilitza un conjunt de símbols que volen recordar els constructors medievals.

Vuit detinguts a Palma per una estafa de santeria

Vuit persones d’origen brasiler han sigut detingudes a Palma per la seva participació, entre altres fets, en vuit estafes realitzades en una consulta de santeria instal·lada a Mèrida, segons ha informat la Delegació del Govern espanyol a Extremadura.
En un comunicat remés a l’agència EFE, aquest organisme recorda que en els passats mesos de setembre i octubre es va instal·lar en la capital extremenya una dona que es presentava com a vident i com a tal es va anunciar en octavilles que es repartien en la via pública.
La dona es va instal·lar en la ciutat junt amb un grup de col·laboradors i per a això va habilitar una consulta en un cèntric carrer en què rebia a tot tipus de persones que la requerien perquè li solucionés els seus problemes.
La suposada vident realitzava als que visitaven la seva consulta diferents tipus de ritus, però finalment els proposava, per a solucionar els seus problemes, purificar les joies i els diners que posseïen, per a la qual cosa havien de deixar-los una nit en el seu poder.
No obstant això, lluny de realitzar allò que havia promès, una vegada que va acumular la suficient quantitat de joies i diners, van abandonar precipitadament la ciutat amb el seu botí.
Iniciades les investigacions per agents de la Policia de Mèrida, es va poder determinar que es tractava de dos grups de delinqüents d’origen brasiler, que havien actuat de la mateixa manera en ciutats de Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia.
Darrere d’aquestes investigacions, segons la dita Delegació del Govern espanyol, es va aconseguir identificar els nou membres que formaven ambdós grups i que tenien vincles de parentiu.
Vuit d'ells foren detinguts a Palma per agents de la policia de la capital baleart, els que van aconseguir recuperar una gran quantitat de diners i multitud de joies, entre les que es van trobar algunes de les sostretes a Mèrida.

Feng Shui al Departament d'interior de la Generalitat catalana?

El diari Público s’ha fet ressò avui, en un article d’un plana de caràcter absolutament propagandístic a favor de les bestieses del Feng Shui, que les oficines centrals del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya es van a decorar segons aquesta espècie de conjunt tècniques i creences màgiques xineses que es basa en inexistents i absurdes energies positives i negatives de la Terra i els objectes.
Si realment és veritat que el Departament d’Interior es va gastar els diners en això, és una qüestió molt repudiable. És evident que dóna igual pagar a uns o altres per tal que facin la decoració d’un edifici, però l’exemple que es transmet és horrorós ja que implica un suport tàcit del Govern de Catalunya a la bruixeria. Més val que la conselleria es dediqui a perseguir als indesitjables.

Dos científics, entre ells un de l'Institut Català de Paleontologia, asseguren que l'home de Flores era un individu amb malformacions i no una espècie nova

Meike Köhler, del Peabody Museum, i Salvador Moyà, investigador de l'Institut Català de Paleontologia (IPC), asseguren que les restes aparegudes l'any 2004 a l'illa de Flores, conegudes com "homo floresiensis", no corresponen a una espècie nova sinó que és un individu amb malformacions. En un article a la revista científica, Trends in Ecology and Evolution, els dos científics expliquen que les característiques de l'esquelet aparegut a Flores "no segueixen els patrons propis de les espècies de mamífers adaptades a viure en illes". Les restes fòssils trobades a Flores es tracta d'un grup d'individus amb un cos i un crani molt menuts i d'un metre d'alçada i vint-i-cinc quilos de pes en el cas dels adults.

Els Reis Mags i els seus mites

Les majestats d'Orient són pura al·legoria, una història que s'ha anat recreant i adornant amb el temps

Ahir, festa major dels Reis Mags, el món infantil de diverses geografies va celebrar la presa de possessió del paradís. El màrqueting dels grans centres comercials contribueix molt a multiplicar la llegenda, però també a vertebrar- la segons els seus interessos. La dels Reis Mags és una d'aquelles llegendes amables i boniques que va anar prenent cos a Europa, i que va arrelar de manera especial al sud.
En els ritus de la cultura europea sempre hi va haver personatges pintorescos que portaven regals als nens en les dates de la commemoració del Nadal, herència cristiana de les festes saturnals romanes en què s'oferien regals als nens i als esclaus. El més popular d'aquests personatges va ser sant Nicolau, un piadós bisbe que va viure a l'Àsia Menor al segle IV i, cada any, a finals de desembre, abandonava la seva residència al cel per recórrer diversos regnes d'Europa muntat en un ruc i deixant regals als nens en un viatge intens i esgotador.
El primitiu sant Nicolau va patir diverses transformacions i canvis de nom fins a convertir-se en el Santa Claus o el Pare Noel dels nostres dies. Al Pare Noel li va posar cara –la d'un vellet somrient i venerable–, per primera vegada fa 75 anys, un anunci de Coca-Cola que va tenir una enorme projecció en l'imaginari col·lectiu. Santa Claus es va globalitzar amb la Coca-Cola.
Als nostres espectaculars pessebres de mula i bou, els Reis Mags van ser una incorporació tardana. Forma part de la tradició, amb lleugers suports en la veracitat històrica, assegurar que va ser sant Francesc d'Assís qui, per primera vegada, va decidir posar figures en un estable imaginari per commemorar la Nativitat de Jesús. En l'escena pessebrista, els Reis Mags apareixen el primer dia a la cantonada més llunyana del paisatge i es van acostant a poc a poc al portal, fins que els trobem fent les seves ofrenes al nounat al pessebre de Betlem davant de les mirades sorpreses de Maria i Josep.
Els tres Reis Mags són pura al·legoria imaginativa. És una història que s'ha anat creant i recreant amb el pas del temps, i s'ha anat adornant amb dades pintoresques. L'únic Evangeli que ens parla d'aquests personatges és el de Mateu. Però el que no ens diu és quants eren, només ens informa que uns mags vinguts de l'Orient es van presentar a Jerusalem, preguntant per la casa on havia nascut el rei dels jueus. I ho van anar a preguntar ni més ni menys que a Herodes. Això explica l'enuig del vell rei al saber que li havia nascut un rival.
Sobre aquests personatges s'han escrit milions de paraules, entre aquestes algunes de molt profundes amb pretensions científiques i fins i tot teològiques, emparades per certs sectors de l'Església catòlica. L'Evangeli de Mateu, que no resisteix una anàlisi racional mínima, parla únicament de mags, i d'aquí sorgeixen diverses interpretacions del que significava ser mag a l'Orient, a la Judea d'aquells temps. Ningú es posa d'acord en quina és la realitat històrica d'aquest significat.
El que era més freqüent era definir-los com a endevins pel coneixement que tenien de les estrelles. Hi ha contradiccions sobre si encasellar-los entre els savis o entre els endevins i vidents. El pas del temps va anar fixant-ne el nombre fins a arribar a tres, i fins i tot els van donar els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. Sobre els tres reis es van anar acumulant anècdotes i històries, una de les quals els fa reis de Pèrsia, de l'Índia i d'Etiòpia. Aquests tres països sempre van tenir, en l'imaginari col·lectiu europeu i d'una manera especial en el món medieval, un gran perfum exòtic. D'Etiòpia era el rei negre Baltasar, a Melcior el situaven a Pèrsia, i de l'Índia venia Gaspar.
Segons l'Evangeli de Mateu van oferir a Jesús or, encens i mirra. Els ascetes, els escripturistes i els místics van acumular milions de pàgines sobre la simbologia dels tres regals. La còlera d'Herodes es va transformar en gelosia assassina per evitar que un nen dels que acabaven de néixer a Betlem li disputés el regne en el futur: per això va ordenar matar tots els nens de menys de 2 anys nascuts a Betlem i els voltants. Jesús no va estar entre els nens morts perquè un àngel es va aparèixer en somnis a Josep per ordenar-li que s'aixequés i agafés el nen i la mare i fugís a Egipte. Històricament, el relat d'aquella barbàrie no se sosté, encara que, segons sabem per Josep Flavi i altres historiadors jueus, Herodes era un sanguinari. Però això dels Innocents pertany a la mitologia, no a la història.
La realitat màgica va omplir dissabte molts carrers i places de reis, camells i carrosses en cavalcades plenes de color. I veient-les, milions de nens enfervorits d’il·lusió que després van passar la nit en vetlla esperant la matinada per veure els regals que els havien deixat a les sabates. Els nens aquest dia són ciutadans del regne on el que és fantàstic no té límits. Jo sempre apostaré per un mite que fa feliços els nens, perquè en aquests anys, la felicitat i la joia són una cosa real i tangible, encara que es recolzin en un mite.
Després, quan un dia diguin "ja no crec en els Reis", aquell dia abandonaran la gran veritat del que és màgic per entrar en les falses supersticions dels adults.

Alfonso S. Palomares, el Periódico de Catalunya

Els mags d'Orient van poder ser tres, sis i fins i tot seixanta

Vejam si saps quants són els Reis Mags? La pregunta és aparentment ingènua, ja que en els primers temps del cristianisme el nombre dels Reis d'Orient era imprecís: a les catacumbes de Roma tant en són dos com tres o com sis; els coptes havien arribat a creure que uns 60. Ni tan sols estava clar de quins personatges es tractava. Fins que Tertulià va concretar que eren reis i Orígens, que eren tres. Tampoc com es deien: després d'especular diferents noms, finalment es van quedar en Melkon (després Melcior), Gaspar i Baltasar, representats amb vestimenta persa i capa i gorra frígia.
Segons el monjo Beda el Venerable (segle IV), Melcior tenia una llarga barba blanca; Gaspar era en canvi un jove imberbe de pell blanca i rosada, i Baltasar, més aviat moreno. No va arribar a ser negre fins al segle XVI, a fi de simbolitzar la diversitat de la seva procedència: Europa, l'Àsia i l'Àfrica.
No pertanyien, doncs, al poble escollit i no es van assabentar del naixement del Messies per les Escriptures, sinó que ho van fer per la ciència, és a dir, pel moviment dels astres. ¿Una altra via de revelació? Un tema fora dels esquemes dogmàtics que podria provocar un debat teològic d'una certa envergadura.
¿Quin va ser l'origen de la seva festa? En els primers segles de la nostra era, algunes comunitats gnòstiques celebraven a principis de gener l'Epifania o Manifestació del Crist diví, figurada en el baptisme de Jesús. Aquella secta no feia més que donar versió cristiana a una festa dedicada a Dionís, coincidint amb una festa egípcia anterior en honor a Osiris, que tenia lloc el 6 de gener a la nit, quan les aigües del Nil adquirien virtut regeneradora. La litúrgia oriental va integrar aquesta celebració gnòstica en un cicle que incloïa, a més del baptisme de Jesús, la celebració del naixement, l'anunciació de l'estrella als mags i el miracle de les bodes de Canà. Després aquest cicle va ser assumit per l'Església romana, que va establir l'adoració dels Reis el 6 de gener i mantenint el nom gnòstic d'Epifania.
Reis dóna per a molt. Encara faltaria parlar dels patges reials, de tradició més recent: Xiu-xiu, a Terrassa; Faruk, a Igualada; Hassuan, a Sant Vicenç de Castellet; el Camarlenc, a Lleida; el Mag Maginet, a Cornellà... I també de la tradició dels regals, que antigament es reduïen a llaminadures i estris o a roba d'ús quotidià, i que actualment va més enllà de les consoles de videojocs, en plenitud de l'afany consumista que la publicitat no para d'estimular aquests dies.
Els Reis segueixen sent tres, encara que la seva vocació desborda avui, en plena globalització, la dels evangelis. Ja ho havia denunciat Pere Quart:

"Sou els tres, sou els tres viatjants de comerç.
El Ros, xampany i capons del Prat.
El Negre, perles i abrics d'astracan.
El Blanc, cotxes cromats i artefactes. ... Resarem un parevostre
pels que van errats de comptes
i per llur conversió
a la sagrada àrea del dòlar"

Joan Soler Amigó, el Periódico de Catalunya

Volen regular les teràpies alternatives al Regne Unit

L'oscurantisme regeix el món

El Govern britànic es disposa a regular per primera vegada l'aromateràpia, la reflexologia, l'homeopatia, l'acupuntura i altres teràpies alternatives, cada vegada més populars al Regne Unit, segons ha publicat avui el rotatiu “The Times”. El nou Consell per a la Sanitat Natural, que gaudeix del suport del diletant príncep de Gal·les, podrà així prohibir l’exercici d'aquest tipus de pràctiques a eventuals xarlatans, així com a professionals incompetents o desaprensius. Aquests organisme s'encarregarà d'establir estàndards mínims capaços de garantir que els que practiquen eixes medicines alternatives estan degudament qualificats per a la seva pràctica.
Els pacients podran traslladar queixes a aquest Consell, inspirat en el ja existent Consell Mèdic General. Encara que el sistema serà en un principi voluntari, les autoritats confien que tots els practicants ho accepten perquè serà una garantia de qualitat que tindrà en compte el públic. L'organisme en qüestió només acceptarà el registre dels professionals que hagin completat un curs reconegut oficialment, estiguin assegurats i subscriguin un codi de conducta.
Actualment, els britànics inverteixen més de 180 milions d'euros en tot tipus de teràpies alternatives i es preveu que eixa xifra augmente fins a 290 milions d'euros en els pròxims quatre anys. Segons alguns sondejos, un 68 per cent dels ciutadans del Regne Unit creuen que les teràpies alternatives són tan vàlides com les tradicionals. No obstant això, des de fa temps les autoritats estan preocupades pel fet que actualment qualsevol persona pugui dedicar-se a l'acupuntura, l'homeopatia i altres pràctiques d'aquests tipus.
En el Regne Unit tres de cada quatre persones creuen que els que practiquen aquestes teràpies alternatives estan degudament formats i autoritzats per a fer-ho. Entre les pràctiques que regularan les autoritats sanitàries, figuren, a més, els massatges, l'osteopatia cranial, la digitopuntura (shiatzu), l'imposició de mans (reiki) i les anomenades tècniques d'Alexander (massatges) i de Bowen (correcció de postures).
El Consell per a la Sanitat Natural, impulsat per Carles d'Anglaterra, l'integraran una sèrie de persones nomenades en un procés independent. Hi haurà una clara divisió entre aquest organisme i els ens professionals representatius de les teràpies regulades.

Nous experiments contraris a l’existència de la PES

Psicòlegs de la Universitat de Harvard han desenvolupat un nou mètode per a estudiar la percepció extrasensorial que, segons argumenten, pot resoldre el debat d'un segle d'antiguitat sobre l'existència del fenomen. D'acord amb els autors, el seu treball no sols il·lustra un nou mètode per a l'estudi de la percepció extrasensorial, sinó també la prova més contundent obtinguda fins a la data en contra de l’existència de la percepció extrasensorial o PES.
La investigació va ser liderada per Samuel Moulton, estudiant graduat en el Departament de Psicologia en la Facultat d'Arts i Ciències de la Universitat de Harvard, junt amb Stephen Kosslyn, professor de psicologia a Harvard i s'ha publicat a l'exemplar de gener del 2008 de la revista Journal of Cognitive Neuroscience. Els científics van usar un escàner cerebral per a comprovar si els subjectes tenien coneixements que no podien explicar-se a través del processament perceptual comú.
“Si hi ha algun d'estos processos de PES, llavors els cervells dels participants haurien de respondre de forma diferent dels estímuls PES i a els no-PES”, explica Moulton. “En compte d'açò, els resultats mostren que els cervells dels participants van respondre de forma idèntica als estímuls PES i als no-PES, tot i reaccionar amb força a les diferències de com eren els estímuls i mostrant efectes subtils relacionats amb els estímuls.”
Quasi la meitat dels adults dels Estats Units creu en l'existència de la PES, els quals inclouen la telepatia (coneixement directe dels pensaments d'una altra persona), clarividència (coneixement directe d’esdeveniments llunyans), i precognició (coneixement directe del futur). La gent informa comunament de coneixement inexplicat de la mort d'un ser vVolgut o la identitat d'una telefonada de telèfon, per exemple, i atribuïxen este coneixement a un processat mental paranormal.
El govern dels Estats Units va donar crèdit a tals afirmacions quan va revelar que havia gastat milions de dòlars en el reclutament i entrenament d'espies psíquics durant la Guerra Freda. A més, s'ha Informat d'estudis d'investigació que recolzen l'existència de la PES, incloent una sèrie d'estudis influents analitzats pel psicòleg Daryl Bem de la Universitat de Cornell. Estos estudis, no obstant això, van donar poques pistes sobre els mecanismes — normals o paranormals – que produïen els resultats anòmals. Potser el més revelador siga que altres van fallar al replicar estos resultats.
Per a un millor test de la PES, els autors van decidir desenrotllar un nou mètode, el qual es dirigia directament a la presumpta font de la PES: a saber, el cervell. Argumenten que atés que el cervell proporciona i emmagatzema informació – fins i tot esdeveniments que no percebem de forma conscient o informació que no podem recordar de forma conscient – Pot oferir una prova molt més exhaustiva per a la PES que el comportament o els informes subjectius.
“El cervell mostra una supressió de resposta als estímuls que una persona ha percebut abans, inclús quan eixos estímuls es presenten subliminalment, pel que la persona no té consciència d'haver-los vist; a més, mostra una resposta millor als estímuls que una persona espera”, diu Moulton. “Atés que el coneixement i l'expectació tendixen a una activació cerebral, la neuroimatge ens oferix una prova d'una potència única per a els subtils processos cognitius o perceptuals”.
Per a estudiar si hi ha la PES o no, Moulton i Kosslyn van presentar als Participants dos tipus d'estímuls visuals: un estímul de PES i un altre No-pES. Estos dos tipus d'estímuls eren idèntics amb una excepció: el estímul PES no es presentava només visualment, sinó també telepàticament, clarividentment i precognitivament als participants.
Per a presentar els estímuls de forma telepàtica, els investigadors van mostrar fotografies als participants del seu bessó, parent, company Sentimental, o amic, que estava assentat en una altra sala. Per a presentar el estímul de forma clarivident, els investigadors van mostrar les fotografies en un monitor d'ordinador llunyà. I per a presentar els estímuls de forma precognitiva, els investigadors van mostrar als participants les fotografies de nou en el futur.
Açò és una prova concloent que la PES no existix? “No”, diu Moulton. “No es pot afirmar la hipòtesi nul·la. Però al mateix temps, alguns Resultats nuls són més concloents que altres. Esta és la millor prova fins a la data contra l'existència de la PES. Tal vegada més important encara, este estudi oferix als científics una nova forma d'estudiar la PES que evita els obstacles de les anteriors aproximacions”.
Esta investigació ha sigut patrocinada per la Fundació Bial i la Beca Memorial Richard Hodgson Memorial.

Amy Lavoie, Harvard Science (títol canviat)

Un festí d'aus de corral

Des de fa segles, galls, capons i galls dindis formen part del menú nadalenc

Joan Soler Amigó, el Periódico de Catalunya

Qui res no estrena, res no val

La tradició de regalar en aquestes dates és presagi de sort i bona ventura

No és el mateix consumisme que abundància: la compra compulsiva no té res a veure amb aquest devessall, requisit indispensable de les festes: "Per Nadal, qui res no estrena, res no val".
Les "strenae" provenien d'un ritu augural en honor de la deessa Strenia. Eren regals que els romans es feien per les calendes de gener, primer dia del mes i de l'any, que presagiaven sort i bona ventura. Una ocasió de refer o reforçar amistats malparades o oblidades. De strenae n'ha derivat estrenar, utilitzar per primera vegada una cosa, prendre'n possessió. I estrena, inaugurar una obra de teatre, una pel.lícula, una peça de música...
Encara perviu el costum infantil de "fer estrena", és a dir, de trepitjar unes sabates noves, de fúmer una clatellada a l'amic que s'ha tallat els cabells... Una propina també és una "estrena" o "estreneta". El significat del francès "étrenne" s'estén a la primera venda d'un negoci. El castellà "aguinaldo" s'ha imposat sovint al català "estrena", de vegades convertida en "guinald". Encara que l'Església va prohibir aquesta pràctica pagana ("Us dic que no doneu estrenes, sinó que doneu als pobres", predicava Cesáreo de Arle), tant la paraula com l'ús van perdurar. Al segle XIV consten les estrenes a infants i criats. I els substanciosos lots que rebien els càrrecs i funcionaris de la Casa de la Ciutat de Barcelona per Nadal: fruita seca, pomes, torrons, neules, moscatell i altres llaminadures.
Els forners donaven coques d'estrena; els fideuers, pasta per a l'escudella; els hostalers, un trago de vi... Els padrins, l'usual pa i nous als seus fillols. Els rectors, als seus escolans; els amos, als seus servents; i a l'inrevés, els parcers, als seus terratinents: un parell de capons, expressió de servitud. Els adults donaven pans, panses i figues als nens, que recorrien disfressats per carrers i masies cantant els captiris: els nicolaus per Sant Nicolau; les llucietes per Santa Llúcia, i els que s'engalanaven amb mantells i corones la nit de Reis.
El veïnat afluixava estrenetes a fanalers, escombriaires, serenos, carters, enllustradors, bombers i repartidors, que trucaven a les portes de les cases repartint les seves dècimes amb el desig de "Feliç Pasqua de Nadal i Bon Any Nou". I els urbans, a les cruïlles --abans d'inventar-se els semàfors--, apilaven als seus peus xampany i torrons dels magnificents automobilistes.
Per Nadal i per Cap d'Any començaven o acabaven molts tractes: "Qui vulgui criats, per Nadal en lloguen"; "Any nou, vida nova" (nova feina); "Per Nadal i per Ninou (any nou), muda d'amo i muda el sou"; "Nadal passat, malhaja qui ens ha atipat" (rescabalant-se de les males condicions de treball).
Encara persisteixen les estrenes als lots d'empresa, a les pagues dobles i a les cistelles, com a gratificació pels serveis prestats. A les postals que s'envien per correu postal o per internet a amistats i clients, com a desitjos augurals. I a les loteries de Nadal i del Nen per Reis. Però el temps de les estrenes o propines és a les acaballes: ja no es donen ni a cambrers, acomodadors, cobradors d'autobusos, taxistes ni missatgers. Poca cosa hi ha avui dia que es doni "de propina", tret dels músics de carrer. Abans, un "Bon Nadal" amb la seva estreneta no es negava a ningú (exceptuant-ne Mr. Scrooge, del Conte de Nadal de Dickens).

Joan Soler Amigó, el Periódico de Catalunya

Tancar la porta al 2007
La broma de l'Home dels Nassos, que té tants nassos com a dies té l'any

Joan Soler, el periódico de Catalunya